Feia temps que ja tenia ganes de fer un 3000, a part volia estar al sostre de Catalunya i fer la famosa Pica d'Estats de 3143m.
La sortida va ser programada, un parell de dies avanç, hi volia pujar amb l'Àngel, l'any passat i no vam puguer i aquest any tampoc podia. La Maribel em va dir que ella també tenia moltes ganes fer-la, així que no ens ho vam pensar 2 vegades i som-hi.
Vam sortir el passat dijous en direcció Areu, un cop allà vam deixar el cotxe al parking, i som-hi a caminar i deu ni do, el dia que ens esperava, la meva motxilla pessava uns 20 kg., la seva una mica menys pero també pessava bastant. Vam agafar a peu, vam anar per la pista que porta al Refugi de la Vall Ferrera d'uns 11 km., un cop arribats al refugi vam fer una mini paradeta i cap amunt, la intensió era fer nit, sota la Pica d'Estats al l'Estany d'Estats a 2500m. Van anar seguint el típic camí i l'Estany no acabava d'arribar mai més, primer vam passar per l'Estany de Sotllo un cop arribat aquell estany , ja faltava poquet per arribar al d'Estats.
Vam arribar a l'Estany d'Estats sobre 2/4 de vuit del vespre, vam parar la tenda i vam sopar havia sigut un dia intens, unes 9 hores i mitja de caminada.
El Divendres a les 7 amb punt ens vam llevar, era el gran dia, esmorzem una mica deixem la tenda montada, agafem la motxilla i som-hi, en direcció al Port de Sotllo, 
per la tartera, jo diria que és la part amb més forta de pujada, arribem al Port de Sotllo, que està a tocar de la Pica pero, anem pel recorregut que fa casi tothom que fa la Pica i baixem cap a la Cometa d'Estats, per pujar per la banda Francesa, on trobem trossos on hi ha neu. Llavors ja comencem a veure de lluny la creu de la Pica, ja devem estar per sobre dels 3000m. d'alçada.
per la tartera, jo diria que és la part amb més forta de pujada, arribem al Port de Sotllo, que està a tocar de la Pica pero, anem pel recorregut que fa casi tothom que fa la Pica i baixem cap a la Cometa d'Estats, per pujar per la banda Francesa, on trobem trossos on hi ha neu. Llavors ja comencem a veure de lluny la creu de la Pica, ja devem estar per sobre dels 3000m. d'alçada. A les 10 i 20 minuts arribavem a la Pica d'Estats de 3143m. un cop allà les fotos de rigor i vam fer la xarradeta amb gent que també estava al cim. La veritat que val la pena l'esforç, ja sigui per les vistes que son impresionants i també perquè tens tota Catalunya per sota teu.
Després vam baixar una mica i jo vaig fer el Pic Verdaguer de 3133m. que està just al costat. Després vam reprendre el camí de retorn per on haviem pujat. Al migdia vam arribar a l'Estany d'Estats on teniem montada la tenda vam recollir-la, em vaig banyar fins a la cintura perquè l'aigua estava molt freda vam dinar i cap avall.
Llavors de baixada vam trobar uns altres excusionistes i vam baixar amb ells per una altre camí que ells deien que es feia dracera, pero no sempre la drecera és la millor opció, així que vam estar bona estona caminant per una zona no massa ven definida, al final vam arribar al Pont de la Farga, on vam trobar el camí de Pista que puja al refugi, un cop allà vam baixar una estona més fins que es va començar a fer fosc, vam buscar un lloc on acampar, ja portavem unes més de 10 hores de caminada.
Dissabte ens vam llevar d'hora, pero més aviat envès d'una caminada, el que vam fer pa ser una passejada ja que només vam caminar una hora i mitja fins el cotxe i de baixada. I quina alegria et dona veure el cotxe quan has estat 2 dies per aquelles muntanyes. Així que vam agafar el cotxe, ara tocaven 3 hores de camí fins a casa. I la il.lusió de que s'ha pogut aconseguir fer la Pica d'Estats de 3143m. i per uns moment tenir tot el nostres país sota els nostre això ja no t'ho treu ningú.
