miércoles, 30 de septiembre de 2009

Dia de retrobament


Aquesta tarda, ha sigut una tarda d'aquelles que esperes amb candeletes, he tornat a poder sortir amb la màquina Alemana, l'Stephan, després de les vacances, i no coincidir amb els torns avui per fí em coincidit.




La volta que em fet ha estat, Vilamajor, Canoves, La Garriga, Canovelles, Vilanova del Vallès, llavors quan em arribat a La Roca, hem decidit cap on anavem, per pla o... Parpers? Parpers ha estat la opció, és a dir port de muntanya, per llavors baixar cap el Maresme, i anar en direcció a Dosrius, on després de travessar-lo, em decidit pujar pel Collet. Així que podriem dir, que la primera part de la sortida, ha estat bastant planera, i hem guardat la muntanya, per la segona part.
Del Collet, em baixat cap a Cardedeu, on m'he despedit de l'Stephan, que s'ha notat que ha entrenat "d'amagat" perquè esta una mica més fort del habitual per aquestes dates, després jo cap a Llinars i cap a caseta.


Al final hem fet unes 2h 30', i uns 65km.

Tarda de Fitness i Spinning

Aprofitant al màxim aquets dies que estic de "vacances", ahir per la tarda, em vaig escapar al gimnàs. Quan vaig anar cap a la sala de fitness, vaig tindre una sorpresa agradable, i era que havien canviat, les bicis, que fem l'spinning per aquest nou model, que és dissenyat, pel conegut ex-ciclista Melcior Mauri. Així que vaig anar a fer una mica de peses, per esperar la Clase d'Spinning. Ja tenia ganes de pujar-hi, m'en havien parlat molt bé d'aquestes bicis.

Quan vaig acabar de fer una mica de fitness, correns em vaig anar a posar la roba de ciclista, per anar a fer la clase d'spinning. La veritat que quan em vaig pujar a la bici em va donar molt bones sensacións tenia una geometria molt semblant a les bicis de carretera i de triatló, em vaig ajustar + o - la bici, pulsometre en marxa i som-hi.

Les primeres senscións van ser molt bones, i al cap d'un 10 minutets, ja tenia la bici a les meves mides, i amb una més que bona música, ven aviat vaig començar a suar i suar, i evidentment em sentia molt a gust, i motivadissim i aixó normalment es nota amb les pulsacións, que vaig fer una mitjana de 156ppm i un tope de 180ppm, és a dir que em vaig exprimir com una taronja sobre la bicicleta, una vegada finalitzada la classe, unes 700 calories menys, només m'esperava una bona i merescuda dutxa, un bon sopar, i que el Barça guanyés i seria un dia rodó i en efecte va guanyar jejejjee.

martes, 29 de septiembre de 2009

Caminada al Matagalls

Aquest dissabte passat he estat, caminant per la zona del Montseny, es a dir a prop de casa.



Vam sortir de Collformic, en direcció a St. Segimon, llavors vam pujar, cap a l'ermita de St. Miquel de Barretons, una ermita, situada en un turó, llavors vam enfilar direcció al Cim de Matagalls, tot passant per la Font de Matagalls i posteriorment, vam arribar al Matagalls (1697m.), on al ser cap de setmana hi havia força gent, la baixada la vam fer pel Gr. 5.2 fins a Collformic.


viernes, 25 de septiembre de 2009

L'adeu d'un crak del ciclisme en XAVI NOVELL

Aquest matí, tot i acabant de treballar, entro a mirar els blogs de ciclisme com habitualment faig i...
Em trobo la més que sorprenent mala noticia de que en Xavi Novell, ens ha deixat el passat dimarts, victima d'un accident mentre practicava el seu esport preferit el ciclisme, al terme de Llinars del Vallès.
Avui tenia l'intensió del sortir amb la bici de carretera, aquest migdia quan em llevés, però la veritat es que avui no he sigut pas capaç d'agafar-la, una noticia així llegir-la avanç d'anar-m'en ha dormir m'ha tocat molt i quan m'he llevat encara ho estava.
La veritat que jo la primera vegada que el vaig coneixer va ser en la cicloturista de Pineda de Mar d'ara fa 2 anys, la veritat que hem coincidit molt poques vegades però semblava quan parlaves amb ell que et coneixies de tota la vida. Encara que coincidissim poc, teniem contacte a través del blog i comentavem batalletes, jo les meves i ell les seves.

Desde aquí no puc despedir-me sense donar el condol a la seva família, amics i tots els ciclistes que jo crec que aquesta ha estat una setmana molt dura per molts.

Que descansis en pau XAVI

domingo, 20 de septiembre de 2009

Pedalada de Sta. Eulalia de Riuprimer

Després de bastants de mesos sense anar a cap pedalada, ni cursa, avui he participat a la XIX Pedalada de Sta. Eulalia de Riuprimer (Osona), població on viuen 2 amigues la Mercè i la Roser.

Ja fa anys que em fan memòria de que al seu poble, tot i ser petitet hi fan una pedalada molt xula i distreta, després d'uns anys en els quals coincidia aquesta pedalada, amb la cicliturista de Pineda de Mar, avui hi he participat.
Després d'uns dies, de fer conya, amb la Mercè i la Roser, de que em vindrien animar amb uns pom-poms, doncs avui avanç de la sortida s'han presentat amb els pom-poms, com us podeu inmaginar doncs he quadat vermell vermell jejjejejeje.

Pel que fa a la pedalada doncs uns 250 participants, distribuïts en 3 recorreguts 10, 30 i 47 km. Com és habitual en aquest tipus de pedalada hi ha gent de tot tipus, desde els que s'hi deixen la pell, fins als que treuen la bici una vegada a l'any. La sortida ha sigut neutralitzada, per la població, després doncs a pedalar, aparentment la sortida no ha sigut tant explosiva com m'esperava, i s'ha anat a un ritme elevat però no molt fort, cosa que m'he pogut posar en posicións capdavanteres, feia molts de mesos que no anava de pedalada, tenia ganes i les sensacións bones.

Desde el principi m'he posat 3er i controlant en tot moment els de davant, que no marxesin, al km. 10, un dels de davant s'ha escapat, però he intentat de que no ho fes, i m'he marxat amb ell, llavors ell en un bassalt de fang ha comès un error, que jo he aprofitat, la veritat que era molt d'hora per posar-me davant, la meva intensió sí podia era fer-ho cap al km. 35. Me la he jugat ja que quedava molta pedalada per davant, però a vegades tens sort hi ha vegades no. Llavors de mica en mica he anat apretant poc a poc i en medida de que les cames m'ho permetessin, les cames han respost i he pogut quedat primer, cosa que m'ha fet molta il.lusió.


Per sort les animadores, a la arribada no portaven els pom-poms cosa que he agraït, ja que he quedat 1er però no he guanyat cap campionat.


Al final he fet els 47km. amb 2h 25' a una mitja de 20km/h. el desnivell de la pedalada ha sigut de 1150m.

miércoles, 16 de septiembre de 2009

Sortideta pel Corredor

Després d'un cap de setmana de relax a Roses, i acabar-se les vacances, aquesta setmana ja he tornat a la normalitat, és a dir anar a treballar, anar amb bici i demés.

Aquesta tarda he quedat amb l'Arnau i en Lluís, 2 fanàtics de la bici com jo. Hem fet una sortideta pel Corredor amb bastants de corriols, hem seguit una track que s'havia baixat l'Arnau, que com jo fa poquet que s'ha estrenat amb el món del Gps, la veritat que el track no estava gaire fí, i no era de bon seguir, (això ha sigut una novatada).Al final doncs la ruta l'hem anada fent, al nostre gust.
La veritat, és que ells 2 anaven molt bé de ritme, jo la veritat ja no se sí és que em faig gran, o es que tinc que entrenar més. Feia bastant de temps que no surtia amb en Lluís, un cadet de primer any, que actualment, ha corregut Open d'Espanya quedant el 7è i encara està corrent Copa Catalana i va 4art, la veritat que he quedat sorprès del ritme que porta, i m'agrada que puji gent com ell, en aquest esport. Per l'altre banda l'Arnau doncs, mai es conforma amb el seu estat de forma i diu que s'ha de possar les piles, (com se les posi ja no podré sortir amb ells....).

Avui doncs hem fet uns 30 km. amb unes 2 horetes i un desnivell de 650m.

jueves, 10 de septiembre de 2009

Tornant a Pedalar



Després d'una setmana de caminada fent Carros de Foc, he tornat agafar la bici, que la veritat que ho trobava a faltar això de pedalar. Basicament aquesta última setmana de vacances, doncs he sortit a estirar les cames sense forçar, he agafat la bici de carretera perquè, em notava el genoll dret una mica carregat degut aquests dies de caminada.



Dilluns, al matí vaig anar una estoneta al gimnàs.


Dimarts, Vaig agafar la bici de carretera, i vaig fer una volteta d'uns 50 km.


Dimecres, degut a que tenia poc temps vaig sortir poca estona i vaig fer uns 35 km.




Avui dijous, aprofitant que tenia més temps i que s'acaben les vacances, he sortit al matí, en direcció, Llinars, Vallgorguina, Collsacreu, i he baixat a la costa, m'he escapat fins a Calella a fer una visita de metge de 5 minuts a la família, i som-hi una altre vegada, he agafat la carretera de la costa, hi he aprofitat que cosa estranya però avui el vent el tenia a favor i es rodava molt comodament rodant a uns 40km/h., he anat fins a Cabrera de Mar, on he agafat la carretera interior que arriba fins a Argentona. Llavors he tirat cap a Dosrius, he pujat el Collet i de nou cap a casa.



Ha sigut una sortida de 95 km. fet amb 3 hores.

domingo, 6 de septiembre de 2009

Carros de Foc




Aquesta setmana he estat fent la travessa de Carros de Foc, al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de St. Maurici, una travessa de muntanya que recorre els 9 refugis de la zona. A continuació una mica de resum de la Travessa.

DIMARTS 1 SETEMBRE
Refugi Ernest Mallafré, Refugi d'Amitges, Refugi de Saboredo i Refugi de Colomers
Després de 5 mesos, en que varem decidir anar a fer Carros de Foc, arribava el gran dia. Aquest dimarts va tocar matinar, a les 5 del matí, l'Esteve Bosch, l'Angel, jo i un amic de l'Angel, en Jaume, agafavem el cotxe en direcció a Espot, gairebé 4 hores de vitage ens separaven del punt d'inici. a les 9 del matí agafavem el taxi que ens duria fins al Estany de St. Maurici, on vam baixar fins al refugi Ernest Mallafré, i vam recullir la documentació de la travessa.
Del Mallafré, vam sortir tornant a passar per l'Estany de St. Maurici el més emblemàtic de la zona, desde aquest punt vam anar en direcció al següent, el refugi d'Amitges tot passant per la impressionant cascada de Ratera i després pel l'Estany de Ratera. Desde Ratera, per la pista forestal i després d'anar guanyant alçada, vam arribar el refugi d'Amitges (2367m.) a les 12.30h. vam sellar el forfet, i som-hi cap al següent refugi, avui ens esperava un dia llarg de caminada. En aquesta zona del refugi, vam poder gaudir de les agulles d'amitges i del seu estany.

Desde Amitges, ara tocava anar cap al de Saboredo, tot passant pel primer port del dia el Port de Ratera d'Espot (2543m.), Desde aquí vam agafar una variant del Gr. 11 la Gr 211.4 passant per alguns altres estanys de la zona, ens va portar al Refugi de Saboredo (2310m.) el refugi més petit de la zona amb 20 places, on ens va agafar un ruixadet, i on vam aprofitar per menjar una mica. Quan va parar de ploure vam reprendre la caminada, cap al de Colomers, on avanç d'arribar-hi vam tindre que pujar un coll, el Coll de Tuc de Gran Sendrosa (2450m.), després d'aquí cap al Refugi de Colomers (2138m.), Lloc on vam passar la primera nit, un refugi recent estrenat que sembla més un alberg que un refugi, i estava a tope majoritariament francesos.

Quan portavem uns 10 minuts al refugi, va començar a ploure bastant i a fer una tempesta guapíssima. Vam sopar a l'hora de les gallines com és habitual en els refugis, a les 7 de la tarda. Vam sopar sopa, llenties i truita de riu.

A les 22.30 ens anavem a dormir i com és habitual, és dorm en familia, depen del refugi es dorm en una habitació gran habitació, o en diverses, però sempre es dorm, amb la gent que hi ha al refugi i com és habitual en els refugis doncs de nit, els típics concerts de roncs, que deu ni do la gent lo que ronca.

Vam fer uns 17 quilòmetres amb 1085m. de desnivell positiu i 8 hores i mitja de caminada.

DIMECRES 2 SETEMBRE
Refugi de Colomers, Refugi de Restanca i Refugi de Ventosa Calvell.


Després d'una nit de poc dormir, després del concert de roncs, doncs a les 7 del matí ja estavem a taula per esmorzar i començar una nova etapa de carros de foc a 3/4 de 8 del matí ja començavem a caminar, en direcció al Port de Caldes (2568m.), una vegada coronat, sense perdre gaire alçada i amb boira vam arribar el següent el Coll de Crestada (2475m.), on la intensa boira ens va estar acompanyant una bona estona.
En aquest punt l'Angel i en Jaume van decidir anar cap al Refugi de Ventosa Calvell, estaven una mica cansadets. Jo i l'Esteve vam baixar fins al refugi de Restanca a sellar, de nou teniem que recular i pujar al Coll de Crestada.



Vam baixar al refugi de Restanca passant pel costat de l'Estany de Cap de Port, vam sellar i vam tornar a pujar amunt a un bon ritme amb 1h 10' pujavem de Restanca (2010m.) al Coll de Crestada (2475m.), una vegada al coll de Crestada, vam anar en direcció al Refugi de Ventosa Calvell, passant, pels estanys de Monges, Mangades i Travessani, tots ells ja una mica grans. A les 3 de la tarda jo i l'Esteve, arribavem al Refugi de Ventosa i Calvell (2215m.) i on feia una estoneta que l'Angel i en Jaume havien arribat. Aquest refugi sota seu té, l'estany Negre, on després de dinar l'Angel, s'hi va banyar i jo remullar-me les cames una mica, també vam veure marmotes molt aprop nostre. A les 7 vam sopar.


Quan es va fer fosc vam poder gaudir d'un vespre de lluna plena enmig de la natura.

Vam fer uns 15 quilòmetres i un desnivell de 1135m. positiu amb unes 6h i mitja, entre caminada i parades.
























DIJOUS 3 SETEMBRE



Refugi Ventosa i Calvell - Refugi Estany Llong.

Després d'una altre nit de poc dormir alguns, doncs afrontavem l'etapa trampa de carros de foc. La més curta però molt intensa.



Només de sortir del Ventosa i Calvell, feia una mica de fret vam començar avançar per enormes blogs de pedra, i començant enfilar el Collet de Contraix, per la Vall de Colieto, deseguida ja la mica de fresqueta despareixia, i mica en mica anavem avançant, vam anar pujant acompanyats de alguns grups, de gent que estaven als refugis. Aquest coll, no s'acabava mai més, finalment, vam arribar al Collet de Contraix (2748m.) que de collet, per mi no en té res de res. Aquí amb l'Esteve, vam esmorzar tot gaudint d'unes vistes imponents, sobre la vall de Contraix i presidides pel seu estany.




Desde aquí, una bona estona de baixada per la vall de Contraix, i on olorant olorant mmmmm. vaig veure els primers Pinatells de la temporada i també una mica més avall Ceps.

Després d'arribar a baix, vam agafar un tros de pista forestal que és la que be, pujant per la vall se St. Nicolau, de la zona de Boí.







Llavors vam arribar al Refugi de l'Estany Llong (1987m.), lloc on mentres esparavem a l'Angel i en Jaume, ens vam dutxar i demés, al cap d'una horeta ells van arribar i llavors vam anar caminant fins l'Estany Llong que queda a uns 10 minutets del refugi, lloc on vam dinar, descansar als prats de gespa que hi ha, i l'Angel banyar-se a les fredes aigües de l'estany.











Ens van surtir 8 km. amb un desnivell positiu de 680m. i 5 hores i mitja entre caminada i parades.















DIVENDRES 4 SETEMBRE
Refugi d'Estany Llong a Refugi de Colomina

Sortim del refugi de l'Estany Llong a 3/4 de 8 del matí, en direcció al refugi de la Colomina, aquesta putser ha sigut la etapa menys dura de carros de foc, vam començar a pujar per un caminet de muntanya molt còmode, sense gaires pedres que això sempre s'agraeix, en direcció a la Collada del Dellui, hi vam pujar per la vall del mateix nom, tot passant per l'estany de Dellui.

Després de 2h i mitja vam arribar a la Collada de Dellui situada a (2577m.) desde allà doncs vistes imponents, per una banda la Vall de Dellui, la que haviem pujat i per l'altre doncs la presidida pels estanys de Eixerolo, Cubieso, Morto i Tort.










En el Coll del Dellui vam fer una paradeta per carregar les piles i després d'un fort pendent de baixada vam arribar a l'Estany de Eiserolo, Cubieso i Mariolo tots ells ja bastant grans. Una vegada vam passar per sobre de la pressa de Mariolo, doncs vam poder veure un dels estany més grans de la zona l'estany Tort, tots aquest estany som d'unes aigües cristal.lines que en moltes ocasións podiem veure les truites nadar per les seves aigües.










A una banda de l'estany Tort, vam trobar una antiga via de tren, que segurament era la que es feien servir per portar les pedres de les preses desde alguna mina pròxima.

A poca estona de l'Estany Tort, vam arribar al nostre destí del dia el refugi de la Colomina, tot ell de fusta i un dels que m'ha agradat més, situat a (2415m.) el més alt que hem dormit, i en un balcó sobre la Vall Fosca, que quan no hi havia boira les vistes eren impresionants, al seu darrera amb l'Estany de la Colomina.

A la 1 del migdia arribavem al refugi, vam aprofitar per rentar-nos, dinar, llavors llegir, jugar al jocs de taula que antigament es jugaven a les cases, parxis, la oca, escacs, trivial... i també alguns vam sortir una mica a estirar les cames i gaudir de les vistes i dels estnays, tot esperant l'hora de sopar que va ser a les 7 com cada dia.


I sense cap mena de dubtes ha sigut el millor sopar d'aquets dies. de primers una bona escudella, acompanyat d'un bona amanida i un segon digne de restaurant, rodó de vedella amb verduretes, encara s'em fa la boca aigua quan el recordo. Després de sopar una estoneta de llegir, jocs de taula i cap a dormir.




Aquest divendres doncs unes 5 horetes de caminada amb 12 km. i un desnivell positiu de 840m.

DISSABTE 5 SETEMBRE

Refugi de la Colomina, Refugi Josep Mª Blanc i Refugi Ernest Mallafré









Era ja l'ùltim dia de carros de foc i un dia llarg i dur, ens vam llevar a 6:30 h., a les 7 del matí ja estavem a taula esmorzant i ha 2/4 de 8 del matí ja estavem caminant. Vam sortir tot vorejant l'Estany de la Colomina i l'estany de mar tots ells bastant grans, després de passar el de mar, vam trobar el de Saburó, on a la part baixa vam veure Isards que hi havien anat a beure aigua.










Una vegada passat l'estany vam afrontar una dura i curta pujada fins a la collada de Saburó (2667m.) llavora aquí vam parar i vam menjar algo, aquí també vam coincidir amb el grup de Mossos d'Esquadra que aprofitant que tenien festa també feien carros de foc i també coincidiem als refugis i un grup de 3 excursionistes.


Després vam baixar en direcció a l'altre refugi el Josep Mª Blanc, però avanç varem passar per diferents estanys com el de Cap de Port, Llastra, també vam veure el de la coveta i mica en mica ens anavem acostant al refugi vam veure el Estany negre de Peguera i el més emblemàtic de la zona l'estany Tort de Peguera amb el refugi en una petita peninsula que entra en el llac, en definitiva un altre lloc idílic per perdre-s'hi. Posteriorment vam arribar al refugi, on va ser lloc de despedida de l'Angel i en Jaume, que per qüestións laborals l'Angel tenia que baixar pel lloc més ràpit per poder estar a les 6 de la tarda a treballar.










A partir d'aques punt doncs ens quedarien unes 4 horetes de caminada, vam decidir agafar la variant de carros de foc del Coll de la Valleta Seca, per així no tindre que recular una estona. Així que vam posar-nos de nou, a caminar, després de menjar una mica amb l'Esteve. Vam pujar per la zona de la Coma dels estanys escondits, i on vam estar uns minuts una mica desorientats al haver-hi diferents fites de diferents camins, que entre el mapa i el Gps, ens en vam sortir, amb 1 hora i 10 minuts desdes el refugi arribavem a la Valleta Seca situada a 2750m.


I desde aquí vam poder gaudir també de bones vistes i després de baixar una bona estona per enormes blocs de pedra, vam arribar a un terrenys més còmode per caminar la zona del bosc dels Fangassals i on després de 3 hores, desde el refugi Josep Mª Blanc arribavem al Ernest Mallafré, punt d'acabament dels nostres carros de Foc.













Punt on ens van possar l'últim segell de Carros de foc i on ens van donar la samarreta que ens acredita que hem fet la travessa en la versió open. Per manca de tallatge només la tinc jo i properament l'Esteve també la tindrà.

Una vegada acabada la ruta, vam baixar amb taxi 4x4 fins a Espot i durant el trajecte vam tindre un grna conductor que ens va dir on podiem anar a dinar a Espot i la veritat que vam dinar molt i molt bé. Una vegada dinat de nou cap a casa on després de 4 hores de vitage arribavem de nou.


























La veritat que ha sigut una experiència que mai havia tingut, per fí l'he feta realitat i no serà pas la última que faci. Nosaltres l'hem feta amb 5 dies. És una ruta que recomano a tot caminaire, que la faci alguna vegada de la seva vida, i que vulgui conèixer l'únic Parc Nacional de Catalunya, amb una diversitat d'entorns, que a vegades no diries que tenim aquí Catalunya. També hem conegut gent, al llarg d'aquets dies. Per sort el temps i la temperatura ens ha acompanyat, ens ha ajudat a poder gaudir encara més d'aquets dies. La convivència entre nosaltres ha estat genial.