lunes, 31 de enero de 2011

Dissabte de Raquetes de Neu


Moltes vegades del temps no t’en pots fiar massa, aquest dissabte haviem organitzat una excursió amb raquetes de neu per Vallter i la vam anular, pel mal temps que deien que faria.


Dissabte al matí en llevem, amb l’Anna, mirem el cel i no té pinta de pluja, sino de bon temps. Ens preparem i ens escapem a la neu, en teniem moltes ganes, arribem, a Camprodon i uns païsatges de postal, pujant cap a Llanars, més de 40 cm. de neu, pujem cap a Tregurà de Dalt, i deixem el cotxe al poble, caminem una mica més d’un quilòmetre i ja ens posem les raquetes de neu. Agafem la pista forestal, que porta en direcció a Pardines, i només han passat un grup d’excursionistes, per la pista forestatal un mantell de neu, que ens arriba als genolls, continuem, avançant, i arribem a La Creu de Fusta, on fem una paradeta, i continuem gaudint dels païsatges espectaculars i d’un bon solet.

Vam continuar una estoneta més amunt i ja ens vam trobar, el camí de pista forestal sense que ningú hi havia pasta això, és una passada, continuem una miqueta més, hi ha una miqueta de boira ens visita, i començem a baixar, per la mateixa pista que hem pujat, i on l’Anna es va fer amiga d’en Rex, un pastor alemany, que ens va acompanyar tota la baixada fins el poble. Havien estat 3 hores de caminada amb raquetes espectaculars i uns 6 quilòmetres de recorregut.

lunes, 24 de enero de 2011

Caminada per Vilanova de Sau




Aquest diumenge, pronosticaven els homes del temps, com el dia més fred de l'any, i així va ser, mentre pujavem amb cotxe cap a Vilanova de Sau, quan vam arribar a Vic, el cotxe marcava -9.5ºC, ufffffffff cullo... quina rasca. Vam arribar a Vilanova de Sau, i ja no feia tant fret... -7ºC, per sort feia solet. Allà ja havien arribat, la Maribel, Anna Serrat, Roser, Mercè i l'Edu. Ara només calia anar a trucar, els amfitrions del dia, l'Anna i en Pep. Avui serien ells, 2 qui ens portarien d'excursió, pel seu territori.

Vam sortir de Vilanova de Sau amb cotxe, i el vam deixar a La Coromina, (la casa dels pares d'en Pep). i punt d'inici de la caminada. Vam fer una seria, de caminets i corriolets de la zona, ens va portar, en una zona on vam veure aguilons petits prenent el sol, en una cinglera, propera a la Roca del Migdia, després vam continuar la caminada, el terreny estava molt glaçat. Llavors, i després de caminar una estona, vam arribar en un corriol de dura pujada, el corriol de l'esquei, on vam pujar fins a dalt d'una cinglera, propera a Els Munts, lloc on vam gaudir d'unes bones vistes de la zona, i de Vilanova de Sau, lloc on vam esmorzar, i vam per un petit tastet gastronòmic, amb fuet casolà d'en Pep, boníssim, llonganissa d'Oix també molt bona, i la Mercè va portar unes galetones molt bones també.

Després amb la panxona plena, vam continuar, pels Cingles de Vilanova, fins una altre cinglera, on miraves avall i uffffff deu ni do. Després ja per baixar de la zona, també vam fer-ho per un corriolet bastant pedregós, i de nou vam arribar a La Coromina on teniem els cotxes, i on ens vam despedir, dels que no es van quedar a dinar. Vam caminar unes 4 horetes, vam fer 14.5 km. i un desnivell de 675m.
Jo i l'Anna, ens vam quedar amb en Pep i l'Anna, per anar a dinar a Can Morilla, lloc on vam dinar molt bé. Després vam arribar-nos, fins el Pantà de Sau, lloc on feia un bon fred i vam veure que està molt ple. Després ja cap a Casa. Havia estat un gran dia, tot i el fret, però amb una grans companyies, cosa que tant per la companyia, com per la zona s'ha de repetir més sovint.





jueves, 20 de enero de 2011

2 Dies de fondo



Sense cap mena de dubtes, feia temps, que no feia una bojeria d'aquest tipus, tot i que també, n'he fet de més grosses.

Ahir dimecres, tot i que vaig fer el mandra una estona al llit, aprofitant que feia festa, als voltants de les onze del matí, vaig agafar la bici de carretera, i vaig anar a planejar, vaig anar cap a Hostalric, Blanes, on vaig gaudir d'una temperatura agradable i ja una mica més de sol, vaig continuar fins a Calella, on vaig fer la paradeta de rigor, per veure els meus pares, va ser una visita de metge, perquè sinó, després costa tornar-hi. Vaig continuar cap a St. Pol, on el mar estava que semblava una bassa d'oli, i després ja va tocar començar a pujar i deixar la costa enrrera. Vaig pujar per St. Cebrià i St. Iscle de Vallalta, per anar continuant de pujada fins Collsacreu, una vegada coronat el port, vaig baixar cap a Vallgorguina, St. Celoni, Llinars i de nou cap a St. Antoni de Vilamajor.

Van ser unes 3 hores i poc, amb 98 km. a les cames el desnivell uns 795m.

Després al vespre vaig anar a fer una classe d'Spinning, que va ser normaleta.

La jornada de carretera, d'avui Dijous, ha estat més potent que la d'ahir, he sortit a 2/4 d'una del migdia, he baixat fins a Llinars, hi he pujat Can Bordoi, després baixada, en direcció Dosrius i posteriorment, he pujat Parpers. Després he baixat per la banda de La Roca, on he quedat amb el Sergi López, i també ha vingut un amic seu en Joan que viu a Eivissa, hi ha vingut uns dies per aquí amb la bici. Ara ja tots 3, hem pujat per la banda de La Roca, Parpers, per anar cap Argentona, Vilassar, i agafat la N-II, i també vent de cara, fins a Masnou, on hem pujat per Alella, el Port de La Font de Cera, i on jo he notat la matxacada d'ahir. Una vegada a dalt hem tirat cap a Vilanova, La Roca, i direcció Cardedeu, on ens hem despedit i jo he continuat fins a Vilamajor, on he arribat bastant cansat. L'edat ja no perdona...

Al final avui n'han sortit, 3 hores i mitja de bici, 93 km. i un desnivell de 1180m.

El Resum dels 2 dies han estat 6h 3/4 de bici, 191 km. i un desnivell de 1975m. que no està gens malament. Ara toca reposar, i demà cap a treballar i per la tarda toca Btt.

lunes, 17 de enero de 2011

Caminada a St. Miquel de Falgars




Ahir diumenge, Amb l'Anna, la Coral, l'Albert , l'Albert Boix, l'Anna Nogué i la Iolanda, Vam agafar el Cotxe, i vam anar fins a Els Hostalets d'en Bas, lloc on vam deixar els cotxes e inici de la caminada.
El primer quilòmetre de caminada, va ser planer, per començar a escalfar, perquè a la que ens vam endinsar en el bosc, la cosa va canviar, i vam començar, a pujar de valent, una pujada, que amb un quilòmetre i mig, vam passar dels 550m. als 950m., per un corriolet, bastant estret, fins que vam trobar la pista, que puja a Falgars d'en Bas, una vegada vam arribar a Falgars d'en Bas, vam esmorzar, davant de l'església de St. Pere, i on a part dels entrepants, l'Anna d'Oix, ens va portar, un coca boníssima, i una mica de xocolata, per acompanyar-la, de la coca no en va quedar cap tros.
















Ja tips, va continuar, ara tocava una estona de pla, tot gaudint de les bones vistes desde els 950m. d'alçada. del Pla de Falgars. Al cap d'una estona de caminada, vam arribar a St. Miquel de Falgars, on vam fer una paradeta, i de nou gaudir de les vistes desde la cinglera. Després ja tot baixada, que la vam fer per un altre corriol, amb molta pendent però ara de baixada.

Al cap de 4 hores vam arribar de nou al cotxe amb gairebé 10 km., amb un desnivell de prop de 600m.


Així posava final a una setmana intensa esportivament parlant.


Amb 7h i mitja, i 207 km. amb bici de carretera, poc més de 30km, amb Btt, una dia al Gimnàs i una Classe d'Spinning.

martes, 11 de enero de 2011

Dia complert

Avui ha estat un dia complert esportivament parlant. Aquest migdia sortida amb els Roca Bikes, amb bici de carretera.

He sortit de Vilamajor, i he anat fins a Granollers, a buscar l'Edu, després hem anat cap a La Roca, hi hem començat a pujar Parpers, una vegada a dalt hem tornat a baixar pel mateix lloc, perquè haviem quedat amb en Sergi Lopez i en Marc Plans, per la zona, una vegada a baix, els hem trobat i he tornat a pujar de nou tots 4. Després de coronat Parpers per segona vegada, hem anat en direcció Dosrius, per pujar Can Bordoi, després cap a Llinars i cap a Vilamajor, però hem continuat amunt cap a Cànoves i fins el cruse de Corro, llavors hem baixat i a la Cruïlla de Marata, ens hem despedit del Sergi i el Marc, Jo i l'Edu, hem tornat cap a Cardedeu, Llinars on m'he despedit d'ell, jo he continuat fins a Vilamajor.

Després de tota aquesta ruta, m'han sortit 3 hores, 81 km. i un desnivell de 1150m.

Però això, no ha estat tot per avui, al vespre he baixat al gimnàs, on he fet un classe d'Spinning, la primera d'aquest 2011, i on hem pedalat i suat al ritme de la música durant 50 minuts.
Després una estoneta més que merescuda de Jacuzzi per relaxar i cap a casa, avui segur que dormiré ben pla.

viernes, 7 de enero de 2011

Tarda de Btt



Aquesta tarda amb l'Esteve Ballescà, hem sortit amb la btt, a fer una volta. Hem sortit amb un bon sol, i una temperatura molt agradable, en direcció a St. Pere, després hem enfilat cap a St. Elies, i posteriorment cap al Turó de la Cova, on hem vist el pessebre que havien pujar el Caminaires de Vilamajor.
Després em travessat per Les Planes del Cortès, cap a la banda de Palestrins, on ens hem engrescat, i hem allargat la volta, cap al Coll d'Uixola, després ja baixada fins a Can Quintana. llavors ens hem animat una mica més, i hem anat en direcció a Can Cuch, posterioment cap al Castanyer, i la baixada l'hem feta per la Baga d'en Cuch, fins arribar al Pantà. Posterioment cap a Cànoves, Les Pungoles, Can Miret i fins a casa on hem arribat de fosc. Ha estat una bona volta, tot gaudint d'uns bons païsatges, i de bona companyia.

Ens han sortit unes 3 hores de bici, amb 38 km. i un desnivell de 1220m.

jueves, 6 de enero de 2011

El retorn a les Vies Ferrades



Aquest dimarts, aprofitant que estem de vacances de nadal, vam quedar amb en Jaume Ors, per anar a fer una via ferrada a Montserrat, en concret, la Via Ferrada del Canal de les Dames. Una via ferrada, que donava la casualitat que cap dels dos l'haviem feta. Jo feia més de 3 anys que no em posava l'arnés.
La Via Ferrada, ja la vam començar amb un inici potent, posteriorment, vam anar avançant per la Canal, a través de algunes cadenes i dels diferents elements que carateritzen les vies ferrades, tot i que en algúns llocs era una mica antic i pèssim, però sense "perill". Gairebé, al seu final, vam tindre el tram més complicat, que començava a baix d'una mena de pou, i teniem que pujar, per una paret només equipada amb el cable de vida, aquest va ser el punt més complicat i potent de la ferrada. Després una mica més d'esglaons, i posteriorment, vam arribar a la seva fi. Després, vam buscar una miqueta de solet, vam esmorzar, després vam baixar per un corriol fins a trobar el cotxe de nou. Va ser un matí molt entretingut i divertit