Cicloturista "Terra de Remences"

El segon diumenge de Maig i ja en van 5 tinc una cita amb la Marxa Cicloturista, amb més de renom al nostre país i la segona més important de l'estat espanyol. Estic parlant de Terra de Remences.

Ja feia dies que pedalava per estar en un bon estat de forma per arribar a la cita el 12 de Maig, i així va ser. A les 8 del matí, jo i 2999 ciclistes més, a punt per gaudir d'un bon dia de ciclisme. Bé 3000 son els incrits llavors n'hi han bastants més que també la fan sense dorsal.

Aquest any tenia un repte que l'any passat no vaig poder superar i era acabar per primera vegada el dur recorregut de 170km.

A les 8 amb punt van donar la sortida per davant, molts quilòmetres, moltes pedalades, molta gent animant i moltes ganes superar-me...



Ja estavem en marxa

Vam sortir de St. Esteve d'en Bas i com és habitual en el recorregut, cap a Les Preses, Olot, La Canya, pedalant a velocitat i evitant possibles caigudes ja que es en aquets primers quilòmetres en que la gent va més desbocada i el perill augmenta. Amb 21 km. a les cames afrontavem el primer dels ports el Coll de Capsacosta, personalment un dels port que més m'agrada pujar. Una vegada a dalt vam baixar en direcció a St. Pau de Segúries, ara ja a la comarca del Ripollès, seguidament vam anar cap a St. Joan les Abadeses i Ripoll, on començava el segon port de la jornada de Coll de Canes, aquest segon port comença amb els 3 primers quilòmetres més durs i després suavitza, una vegada pujats els 15.4 km en trobavem a 1120m. d'altitud, per entrar a La Garrotxa de nou, ho feiem amb un descens ràpid i llarg, per arribar per la banda nord a Olot. Aquí anava amb el tercer grup a uns 5 minuts.

Vam passar per La Pinya i per la zona de la Parcelaria, aquest tros bastant planer i era hora de començar a pensar amb l'obstacle que tenim per davant a superar el temut Coll de Bracons, amb unes rampes que superen el 17%.

El grup capdavanter pujant Bracons a Joanetes

Jo aquí en aquest port tenia parada obligatòria, el meu club de fans m'esperaven desde feia estona per donar-me ànims i la veritat que van ser molt ben rebuts, vaig fer una paradeta ràpida i som-hi amunt que fa pujada.

I la veritat em va fer molta il.lusió i també em va donar moltíssima moral per superar el meu repte personal.

Arribant a Joanetes i observant la que estaven liant

Vaig continuar pujant a Bracons no et pots passar de la ratlla perquè després, ja es paga, però es pot pagar molt car.


Els Rocabikes: Andreti, Manel i el Sergi pujant Bracons



Al cap d'uns minuts, va passar la Marga que també tenien pancarta per ella.



La Marga pujant Bracons

Seguidament els fans, van tindre que repondre forses, i ho van fer amb un vermut, i caram mica en mica en van aprenent, qui sap si l'any vinent hi faran nit, perquè no els hi prenguin la zona...



Mentrstant, jo i els demés amunt per coronar Bracons, que per cert a la zona de dalt hi havia molt gent. Després tocava un bon tros de baixada per arribar a St. Pere de Torelló i cap a Manlleu, on anavem amb ja uns 125 km. a les cames, en direcció al quart port d ela jornada i el que dicta sentència, no per duresa sinó per desgast el Coll del Bac, vaig anar aguantant el grup que anava però, entre l'Esquirol i Cantonigros, vaig patir una estona de baixon, que em va fer perdre pistonada, però a Cantonigros, hi havia avituallament i sabia que em referia i així va ser, em vaig menjar 3 trossos de taronja i som-hi amb un parell de kilòmetres, ja estava a dalt de Coll del Bac a 1000m. d'alçada. Després una mica de baixada per afrontar el cinquè i últim port del dia el Coll de Condreu, el port més suau de la jornada. que em vaig trobar bastant còmoda al puja'l i seguidament i una vegada a dalt, uns 15 km. de baixada que els vaig fer bastant ràpids, per afrontar la última recta i el repetxonet de l'arribada, i també on m'esperaven els meus.

Repte SUPERAT

Aquesta vegada sí que ho havia aconseguit, després de 5 hores 30 minuts arribava a meta amb 170km. a les cames, i amb un desnivell de 2715m. Vaig entrar a meta el 292 i el 97 de la meva categoria. La veritat que per ser la primera vegada que feia el recorregut llarg, penso que havia fet un molt bon temps.

També he de dir que vaig poder gaudir de la millor animació de tot el recorregut i això no tothom ho pot dir. MOLTES GRÀCIES, Sou els millors.

Després vam anar a St. Privat d'en Bas a fer un pic-nic, amb una fideuà, que estava molt bonaaa.

Caminada al sostre de la Garrotxa el Comanegre

Puig de St. Marc (1327m.)

Diumenge, vma quedar amb l'Edu, La Mercè i la Roser, per anar a fer una caminada que amb l'Anna teniem pendent desde fa temps, pujar al sostre de la Garrotxa el Comanegre de 1557m.

Vam quedar a St. Pau de Seguries, amb ells i vam anar amb cotxe fins la Bassa de Monars, indret on començava la caminada. Vam començar ràpidament agafar alçada vam sortir de 1300m. i amb poc més d'un quilòmetre, ja estavem al sostre de la Garrotxa el Comanegre de 1557m. i primer cim del dia.


Bassa de Monars

Imponents vistes pujant el Comanegre

Comanegre (1557m.)

Seguidament i després de fer un mos, vam continuar, caranejant i gaudint d'un bon sol i bona companyia.

Al fons a l'esquerra el Comanegre

Puig de Les Bruixes (1393m.)

Al fons a la dreta el Puig de St. Marc

Una vegada arribats el Puig de les Bruixes de 1393m., vam seguir fins el tercer cim i que ells, no sabien que en la caminada jo ja el tenia pensat fer. Vam continuar la caminada fins al Puig de St. Marc de 1327m. d'alçada. després, vam baixar bosc a través, fins que vam trobar el camí que ens portaria fins el cotxe de nou.



Camí de tornada

Una vegada arribats al cotxe vam treure les particeres i vam dinar, de postres vam poder gaudir d'un crosants i ensaimades de xocolata, que va portar la Roser i que malauradament per ella, no s'en va poder tornar cap, a casa seva segurament va ser perquè eren molt dolents.... hehheheheheheh

Vam fer una mica més de 5 hores de caminada, amb 10km. i un desnivell positiu de 595m. ara ja toca pensar i buscar data per la següent.

Entrenament Remença

Dissabte, vaig quedar amb la Marga per anar a fer tota la ruta de la marxa cicloturista "Terra de Remences" que es celebrarà, el proper diumenge 12 de Maig.

Vam quedar a St. Esteve d'en Bas, lloc on comença la marxa. Vam començar a pedalar a 1/4 de 9 del matí. Vam anar pedalant per recorregut, Les Preses, Olot, La Canya, el Primer port del dia el Coll de Capsacosta.


Pujant el Coll de Capsacosta









Seguidament, vam continuar, pel Ripollès, passant per St. Pau de Segúries, St. Joan Les Abadeses, Ripoll, on vam trobar-nos amb el segon port de la jornada Coll de Canes, seguidament un bon tros de baixada fins a la capital de la Garrotxa, vam passar pel la seva part nord i en direcció a La Pinya, i passant per la zona de pla de la Parcelaria, fins a buscar el port més dur el temut Coll de Bracons, i es que és un port que no té desperdici no es molt llarg, però s'hi fa.

Riudaura desde La Serrota.



Una vegada a dalt i ja amb 100 km. a les cames, vam baixar fins a St. Pere de Torelló, Manlleu, i a continuació a buscar el quart port de la jornada Coll del Bac, un port que dicta sentencia si has apretat més del conte en els demés. Nosaltres, vam anar a un ritme còmode, però a mi poc avanç d'arribar a L'Esquirol, vaig notar que se m'acabava la benzina i vaig tindre que parar a repostar, un crosant de xocolata, un donut de xocolata i un aquarius, em van refer moltíssim, de manera que ja vaig poder continuar bé, cap a Cantonigros, on després d'haber passat aquesta població, i pedalant 2 km. s'arriba a coronar el Coll a 1020m. d'altitud.

Durant el dia vam tindre bon temps, a partir del Coll de Bracons, es va tapr una mica i quan vam arribar a Cantonigros, ens va començar a caure gotes que  no vam acabar de mullar per sort la carretera.

Després de superar el quart port, vam continuar pedalantcap el Coll més suau de la jornada Coll de Condreu, on ja vam entrar de nou a la Garrotxa. i gaudir d'un descens fins a St. Esteve d'en Bas, indret on començavem al matí a pedalar.

Vam estar pedalant gairebé 7 hores, fent 170km., amb un desnivell de 2700m. que no està malament i que dona molta moral de cara a diumenge vinent. També felicitar a la Marga que mai havia fet una kilometrada d'aquesta magnitud.

Els detalls de la sortida es poden veure AQUÍ


Via Ferrada La Regina Oliana

Aquest dijous, Amb en Guillem, ens vam desplaçar fins a Oliana, per anar a fer la Via Ferrada de La Regina.

Aquesta via ferrada és una de les més llargues que es poden fer a Catalunya, el Pantà d'Oliana a sota li dona molta espectacularitat.

Vam anar progressant per la via ferrada, tot gaudint d'un bon sol i unes inmillorables vistes sobre el pleníssim pantà d'Oliana, que es trobava desgüasant molta aigua. També es podia veure l'entrada de sediments marronejant l'aigua.

Vam anar avançant per les parets molt verticals que té aquesta via ferrada i que et fan notar molta alçada.
Vam fer gairebé tota la via ferrada, menys l'últim tram, vam abandonar la via ferrada per l'últim escape de la via, perquè en Guillem va tindre males sensacións, putser per mal cos o per massa sensació d'alçada.

Durant el camí de retorn es va anar posant núvol i va començar a ploure per sort ja no estavem fent la via ferrada.

 



 També en el camí de retorn vam gaudir de l'espectacle, d'un salt d'aigua d'un 80m. i que degut a la miqueta de vent que feia, pulveritzava l'aigua.

Aquí el link de la ferrada AQUÍ