El Sostre dels Pirineus l'Aneto

Aquest passat 18 d'Octubre, vaig pujar al sostre dels Pirineus l'Aneto de 3404m. d'altitud.

 Després de 5 anys d'haver-ho intentat, aquesta vegada ho vaig aconseguir. Després de planejar-ho amb pocs dies, vam aconseguir-ho, amb l'Albert i l'Eduard.

Divendres a la tarda, després de plegar vam agafar el cotxe, vam anar fins a Benasque, llavors vam arribar fins l'aparcament de la Besurta on hi vam arribar amb 4 hores de cotxe i gairebé 400km.

Vam sopar i vam anar caminant de nit fins al Refugi de La Renclusa (2140m.), on vam fer nit. Dissabte al matí i amb les previsións de temps molt bones, ens vam llevar a 2/4 de 6 del matí, vam esmorzar i vam començar a caminar a 2/7 de 7. durant un bon tros el vam fer de nit i amb l'ajuda dels frontals.

Refugi de la Renclusa

 Mica en mica es va anar fent de dia i vam anar puguent gaudir d'un molt bon dia i dels païsatges que ens envoltaven i posteriorment vam arribar al Portillón Superior a 2800m. i ja vam tombar cap a l'altre costat de la muntanya i vam poder veure l'Aneto i el glaciar.

  Seguidament i ja veient al fons l'objectiu, vam continuar caminar, en direcció al glaciar i assolir els 3000m. d'alçada, un repte que l'Albert tenia pendent ja que mai hi havia sigut.

l'Aneto al fons

Arribem als  3000m.

 Vam arribar a la xifra dels 3000m. i vam aprofitar ara ja sí i per puguer progressar millor per la neu i sense perill els grampons. Vam continuar travessant l'impresionant glaciar, tot i haver-hi molta neu, és l'època de l'any que menys ni ha.

Galciar de l'Aneto

 Després d'una estona de travessar glaciar, vam arribar al Collado de Coronas a 3190m. i on vam enfilar el tros amb més pendent de la ascensió i que ens va portar fins el conegut Pas de Mahoma.

Collado de Coronas 3190m.

Pas de Mahoma

 Vam fer el pas de Mahoma, que fa una mica d'impressió, però ens vam arrapar bé a les pedres i el vam superar i per fí després d'unes 6 hores de pujada, arribavem, al pic més alt dels Pirineus l'Aneto de 3404m.

Aneto 3404m.

  

  Vam estar de sort i vam puguer gaurdir del cim, una estona només nosaltres sols, un fet inpensable, a l'estiu, també per ser 18 d'Octubre, vam tindre un dia genial i una temperatura molt agradable, per l'alçada que es trovabem.

Després va tocar refer el camí de tornada fins al refugi de La Renclusa i posteriorment, fins l'aparcament, on teniem la furgoneta. després de la caminada tocaven unes 4 hores de cotxe, per arribar a La Garrotxa.

Van ser unes 11 hores amb total de caminada, un trajecte de 12.7km. i un desnivell positiu de 1800m.

Marxa cicloturista 100% Tondo

 El Passat diumenge 21, vaig participar a la Marxa cicloturista 100% Tondo, a St. Joan Les Fonts.

Aquest any la tenia marcada com a l'objectiu de l'any fer, el recorregut llarg, no es que sigui molt llarg 116km, però si que és exigent. amb acabada a Vallter 2000.

     

 La primera part de recorregut es amb molta baixada, passant per Castellfollit de la Roca, Besalú, i fins a Banyoles, després comença un terreny trencacames, amb tendència a anar pujant per la banda de St. Miquel de Campmajor i Mieres, on comencen ja els trams de pujada i el primer port de 3era l'Alt de La Casellla, una vegada a dalt i amb un ritme molt ràpit de 37 km/h de mitjana, vam arribar a Olot i seguidament a La Canya.

A La Canya era on es desviaven el recorregut i el llarg. per sort en tot moment vaig anar amb grupet i això es de gran ajuda. Vam anar cap a La Vall de Bianya, per anar a buscar el segon port de la jornada, el Coll de Capsacosta amb 6.7 km de pujada al 55 de mitjana, i poc després de coronar-lo deixavem la Garrotxa, per entrar al Ripollès i anar acostant-nos cap al final de la marxa. Avanç per això vam passar per Camprodon, i Sertcases, on començava l'últim port de 12 km., el més dur la pujada a Vallter 2000.

Aquí és on ja vaig començar a notar el fort ritme que portavem i vaig anar pujant mica en mica ja que notava les cames carregades, al final tot i ser la vegada que he pujat Vallter més lent, el conjunt del resultat de la marxa va ser molt bo.

 Vaig fer un temps 4hores 17 minuts per fer els 116km. amb un desnivell positiu de 2600m. La valoració que en vaig fer tot i acabar molt cansat, ha sigut molt positiva.

Caminada al Puigmal

El passat dissabte 26, vam pujar el Puigmal de 2913m.

La caminada la varem començar a Fontalba, ens va acompanyar a la caminada la Roser, deseguida ens vam enfilat cap al Puigmal, gaudint d'un dia radiant, seguidament vam anar cap a Núria i de nou tornada cap a Fontalba.

Van ser 7 hores 45 minuts de caminada, amb un trajecte de 15km. i un desnivell positiu de 1070m.
 

El retorn a l'Alta Muntanya

Aquest diumenge passat, amb l'Anna i la Roser, van anar a fer una matinal per Vallter.

Després de un temps en que teníem abandonada l'Alta muntanya, aquest diumenge, i vam tornar-hi.
Van sortir de l'aparcament de Vallter i ens vam enfilar per la Portella de Mentet, en direcció al Pic de la Dona de 2704m.

Pujant en direcció La Portella de Mentet

Una vegada arribats a dalt i amb un dia radiant, vam poder gaudir de totes les muntanyes que ens envoltaven, també, vam aprofitar per esmorzar.

 

Després, vam continuar, en direcció al Coll de la geganta, tot passant, pel Pla d'Ombriaga i també el pic amb el mateix nom. Arribats al Coll, vam baixar pel Clot de la Regalíssia, després vam arribar a l'Estany i varem seguir fins a l'aparcament.

 Va ser una matinal distreta i entretinguda de 6.5km. un desnivell de 530m. i una durada de 4 hores.