Estany de Malniu i El Puigpedrós

Ahir dissabte, amb l'Àngel i la seva xicota la Verònica, vam agafar el cotxe i vam pujar a la Cerdanya, vam agafar la carretera que puja cap a Maranges, un cop allà vam agafar, la pista forestal que porta fins al refugi de Malniu, on vam deixar el cotxe. Una vegada allà vam quedar parats, no per la gent que hi havia sinó per lo ven montat que la gent ho tenia, fent barbacoa mmm, quina gana que ens entrava veient la gent com feien carn a la brasa i nosaltres amb un plat de pasta que no és per menys preuar, perquè també ens ho sabem montar bé pero la olor que feia la carn.....

Al costat del Refugi de Malniu hi ha l'Estany Sec, on hi havia moltes tendes de campanya amb pares amb els seus fills acampant, casi semblava allò un campament militar. Nosaltres vam decidir caminar una mica i més amunt, vam montar el nostre campament a l'Estany de Malniu situat a una mitja horeta del refugi i on estaven més sols que la una.

Un cop instal.lats, que una mica de feina vam tenir perquè amb els mosquits que hi havien, allò semblava l'aeroport del Prat el primer dia d'Agost, ens vam tanca dins la tenda on vam sopar i després de fer una estona la xarrada ens vam posar a dormir (cosa que ami em costa molt quan tinc que dormir en la tenda).

L'endemà al mati el primer contra temps, a l'Àngel se li va buidar el camelback a dins la tenda hi ha la Verònica se li van mullar els pantalons de caminar, per sort en tenia uns al cotxe així que l'Àngel va agafar i baixar al cotxe a buscar-los per sort teniem el cotxe a mitja hora caminant.

Una vegada solventat el problema, vam agafar les motxilles i cap al cim del Puigpedrós, la caminada fins al cim va ser molt distreta per uns paratges molt xulos i variats.

Llavors a falta de poc d'arribar al cim del Puigpedrós la Verònica va dir que ja estava cansada i que puguessim nosaltres fins al cim que ella ens esperava allà.

Llavors amb l'Àngel, vam agafar i vam pujar al cim del Puigpedrós de 2914m. d'alçada, la veritat que no es van tindre que esforçar gaire quan li van possar el nom al cim tot és pedra.

Un cop a dalt doncs tot era baixada, vam arribar on ens esperava la Verònica i cap avall tot gaudint del bon dia, les vistes i dels animals que hi havien per la zona. Una vegada vam arribar al refugi vam agafar el cotxe i vam baixar fins a Maranges on vam parar a dinar en un restaurant, vam dinar la veritat que bé i bé de preu i cap a casa.

Pujada a Montserrat

Aquest dissabte amb en Xavi Benito (diesel), un gran amic i company de feina, hem pujat a Montserrat amb bici desde Terrassa. Hem sortit Terrassa en direcció a Rellinars per la carretera local, molt tranquila, que això sempre s'agraeix.

Baixant cap a Rellinàs he tingut la única incidència del dia, m'ha picat un burinot a la part de dalt de la cuixa, i que ràpit ha sigut el burinot ha anat per feina m'ha tocat i m'ha picat, en qüestió de segons he notat una cremor a la cuixa, que sembla mentida que amb lo petits que son, facin tant mal, apa ja estava arreglat pel dia.

Un cop hem arribat a Monistrol, arribava la pujada propiament dita 8 km de pujada, amb una pendent mitja de 6.3%, salvant un desnivell de 550m.

A partir de Monistrol de tranquilitat pujant res de res, Montserrat és un lloc molt emblemàtic de Catalunya, i això un dissabte es nota.

Una vegada hem arribat a dalt de bicis poques, però de cotxes i gent molta, per arribar a la plaça del Monestir hem tingut que fer una gincama esquivant gent.

Una vegada a dalt hem buscat una fotografa que ens fes la foto i som-hi cap avall ara tocava una estona de baixada, que és quan realment t'adones de tot els que has pujat. Una vegada hem arribat a Monistrol hem tornar cap a Terrassa, per la C-58.

Tornant el Xavi ha patit una mica el cansament del dia, ja que feia uns dies que no tocava la bici i això tot sabem que sol passar moltes vegades. Una vegada hem arribat a Terrassa hem agafat el cotxe i el Xavi m'ha convidat a casa seva a dinar, on la seva dona ens ha fet un arròs...mmmmm Felicitats per l'arròs.

Canoves - Palestrins

Aquest matí he sortit d'hora amb l'Stephan (La Màquina Alemana), hem anat a provar un camí que fins fa poc era un corriol només freqüentat per caminaires, que puja a dalt de Palestrins.

Hem sortit cap a Canoves amb les Btt's hem pujat pel pantà de Vallfornés, cap a la Baga d'en Cuch, i un cop arribant a l'alçada del Castanyer, ens hem desviat cap al camí que voliem provar, jo diria que de la zona del pantà és el més dur que hi ha i això que els camins que envolten el pantà per fer pujades, tens per triar i remenar. He de dir que el camí el batejarém com l'Angliru de Canoves, té algún tros que les rampes superen el 23% i la bici en alguns moments s'aixeca de la part del davant, la veritat que hem quedat sorpresos del que arribes a pujar amb 2km i 300 m, passem dels 760m. als 1070m. amb una pendent mitja de 12.5%, és a dir que una pujada dura dura, una vegada hem arribat a Palestrins hem baixat cap a Can Cuch i una altre vegada cap a Canoves.

Hem fet uns 35 km. molt matiners, hem sortit a les 7 del matí, hem fet un desnivell de 965m. i cal tenir en conte l'esforç de l'Stephan, que ha estat treballant aquesta nit fins les 6 del mati, és per això, entre d'altres coses que li dic la màquina Alemana.