Caminada al Talló

El passat divendres sant, vam aprofitar-lo per anar a fer una caminada per l'Alta Garrotxa, vam pujar al Talló.

Vam deixar el cotxe al  Coll del Salomó, vam anar en direcció al Coll Sagordi, i en direcció al pujant del Matxo i del burro, vam arribar els Plans de Resclusanys.



Pujant del Matxo



Vam continuar ara una estoneta de pla fins anar a buscar la última pujada avanç del cim la Collada del Faig, on s'hi troben algún faig bastant gran.

Seguidament vam arribar al cim del Talló de 1276m. i on es poden gaudir d'unes vistes extraordinaries. També va ser el lloc on vam esmorzar.

Després d'esmorzar i de gaudir del païsatge, vam refer la caminada, per les Colladiques, tot voltant el Talló i fent una petita variant, fins que vam arribar a l'inici de la Collada del Faig, lloc on vam rependre, el mateix camí que haviem pujat.

Va ser una matinal de divendres sant amb 5 hores de caminada, un recorregut de 13 km. i un desnivell de 550m.

Passejada pel Bosc del Gerdar

El passat dilluns, aprofitant que estavem a Espot, vam anar a fer una passejada pel Bosc del Gerdar.

Aquesta imponent abetosa, la més gran de l'europa meridional, es troba entre Valencia d'Àneu i el Port de la Bonaigua, a la Vall de Cabanes, el riu que hi baixa rep el mateix nom.

Vam deixar el cotxe a la part baixa, i de bon principi ja comença a fer pujada, per un caminet amb marques grogues i reseguint el riu. Vam pujar una estona fins els 1670m. de recorregut un quilòmetre. fins que ja vam trobar el camí cubert de neu i vam decidir baixar.

Quedarà pendent per una altre ocasió una caminada, per aquest paratge.

Raquetes de Neu a l'Estany de Sant Maurici

El segon dia al Pallars Sobirà, Vam anar a fer una excursió amb raquetes de neu de l'Estany de St. Maurici, a l'Estany de Ratera.

Vam anar cap Espot amb cotxe, i vam deixar el cotxe a l'aparcament del Prat de Pierró. Lloc on obligatoriament tenim que deixar el cotxe al Tractar-se d'un Parc Nacional. El tram fins l'Estany de St. Maurici, Vam agafar els taxis tot terreny i ens van deixar als peus de l'estany.

Els Encantats

Aquí, ens vam posar les raquetes de neu i vam començar la caminada en direcció a l'Estany de Ratera.

Tota l'estona i cubert per una bona capa de neu vam anar seguint la pista forestal, on hi havia un bon gruix de neu.

Quan ens vam anar apropant a l'Estany de Ratera, vam creuar el riu de Ratera, pel pont, on el gruix de neu era més alt que la mateixa barana, quanta neu i es que per sobre del 2100m. encara quedava moltíssima neu.
















Mica en mica ens vam anar apropant a l'Estany de Ratera i cada vegada les vistes eren més espectaculars i amb més neu.



Estany de Ratera

Arribats a l'Estany de Ratera, vam girar i vam tornar pel mateix camí que haviem pujar, un trosset més avall vam parar i vam menjar una mica.

Quan vam arribar a l'Estany de St. Maurici, ens vam fer les típiques fotos. Llavors, ens vam treure les raquetes de neu i vam seguir pel GR11, caminant fins a l'aparcament, i també passant per l'Ermita que dona nom a l'estany, St. Maurici.

Estany de St. Maurici

Durant tot el dia vam gaudir d'un dia radiant i molt agradable.



Ermita de St. Maurici

Vam gaudir d'una part de l'excursió majoritariament amb raquetes de neu i la part final tot caminant. Vam estar unes 5 hores i mitja, vam fer un desnivell de 280m. i un trajecte de 10.8 km.

Les dues properes nit les vam passar a Espot, en un apartament rural.

Caminadeta pel Bosc de Virós.

El passat cap de setmana d'Abril, Vam fer una escapada de 4 dies al Pallars Sobirà, el primer dia, vam anar a passar la nit al Refugi del Gall Fer, que es troba al peu de l'Estació d'esquí nòrdic del Bosc Virós Vallferrera.

Refugi del Gall Fer

Després del viatge fins al Pallars, van arribr al refugi del Gall Fer, vam deixar les coses i vam anar a fer una caminadeta pel Bosc de Virós, en concret l'itinerari marcat de la Costa dels Maners.

A la caminada, ens va seguir el gos dels guardes del refugi. En aquest itinerari, i trobem diferents plafons informatius que expliques l'explotació del Ferro a la zona i també de carboneres.














La majoria de la caminadeta, recorre, part dels itineraris també, que a l'hivern es fan servir per practicar-hi l'esquí nòrdic.

Va ser una caminadeta entretinguda i sense gaire desnivell, que va anar bé per acbar de agafar gana per dinar.

Vam estar caminant 1 horeta i mitja, vam fer uns 4.5km. i un desnivell de 150m. Va ser la primera presa de contacte amb el Pallars.