Caminada al Sui i el Pla de la Calma

Aquest passat mes d'agost, vaig anar a caminar amb l'Esteve Ballescà, al Sui i el Pla de la Calma.

Vam sortir de bon matí de l'aparcament de sota el pantà de Vallfornès, ja només de començar, i per escalfar la pujada del Pantà, una vegada a dalt, va tocar un parellde quilòmetres planers, tot vorejant el Pantà, i fins arribà a la cua, indret on torbem el trencant, per pujar per la baga d'en Cuch, i amunt, passant per la Font de Les Acàcies, i en direcció al Coll del Pou d'en Besa (1187m.). Vam continuar pujar ara ja per corriol que ens porta, al Coll del Roure Gros (1216m.), una vegada arribats aquí, ja només falta l'atacada final al Sui.

El Sui (1318m.)

Amb poc més d'una hora i mitja, vam arribar a dalt superant un desnivell de gairebé 900m., amb 7 km.

Després d'una paradeta curta i guiatar els que ens envoltava. Arribats ja al Pla de la Calma,vam passar pel Plans de Vallfornès, Pla de Tremols i La Sitja del Llop. Llavors ja vam anar en direcció a la Casanova de Vallfornès, indret on comença la tornada per la pista de Vallfornès, on vam trobar-nos la Font de l'Avi, que malgrat la intensa sequera, encara rajava.


Font de l'Avi

 Vam continuar baixant en direcció al punt de sortida, mentres baixavem vam passar per la remodelada casa de Vallfornès, i de nou vam arribar al pantà, i vam refer de nou el camí que qhaviem fet fins a l'aparcament.

Vallfornès

Va ser una caminada de 4 hores i 20 minuts, amb 19.2 km. i un desnivell de 900m.

Per descarregar el Track Cliqueu  AQUÍ



Pujada al Puigsacalm

Després d'un periode total d'incativitat de gairebé un mes, vaig tornar a fer una sortida a la muntanya el passat dissabte, dia 4 amb l'Anna, vam anar de bon matí a pujar el Puigsacalm.

Gairebé era encara fosc, quan vam deixar el cotxe a la Collada de Bracons, ens vam enfilar a la roca que hi ha, just a tocar de la carretera, per agafar un corriol molt distret de faig, fins arribar a la Font de Tornadissa. A partir d'aquí, vam abandonar el corriol per pujar per uns prats, fins arribar de nou a un tram de faijos, en sortir d'ells, ja erem bastant aprop del cim, ja només faltava una pujada curteta però intensa. Gairebé amb una horeta i mitja, vam arribar a dalt del Puigsacalm (1514m.), on mentre estavem a dalt, va arribar la Mònica que anava amb la seva germana i un amic, ells van pujar corrent, ells van tardar uns 55 minuts.

Puigsacalm (1586m.)

Després del Puigsacalm, i tot carenant per la Rasa Alta, vam arribar fins el Puig dels Llops (1486m.). on vam gaudir d'unes bones vistes sobre la Garrotxa.


Puig dels Llops (1486m.)

Vistes desde el Puig dels Llops (1486m.)



Vista del Puigsacalm desde el Puig dels Llops
 













Després vam fer una paradeta per esmorzar una mica i vam refer el camí, pel mateix recorregut de pujada.

Va ser una matinal de unes 3 hores i mitja, amb 9.8 km. i un desnivell de 530m.

Estic content ja que després d'aquest periode d'indisponibilitat, amb vaig trobar bastant bé, ara toca intentar retornar a l'estat fisíc que em trobava, fa un mes avanç.



Travessa Núria-Vallter-Núria 2ª part

DIUMENGE 8 DE JULIOL

Diumenge de bon matí i després d'haver passat la nit al Refugi d'Ulldeter, vam reprendre el camí cap a Núria, però per un altre itinerari.

Vam sortir a les 7 del matí del refugi, en direccó al Coll de la Marrana, ja només de començar ens

vam enfilar amunt, amb poc menys d'una hora ja estavem a dalt del Coll.

Després i seguint el GR11, vam anar en direcció a la Cabana de Tirapits, avanç però vam parar a menjar una mica. Vam reprendre el camí tot passant per la Cabana i amunt fins el Coll de Tirapits (2784m.). Durant tota la jornada ens va acompanyar el sol i també una forta tramuntana.

Desde dalt el coll de Tirapits, vam anar carenejant, pel Coll de la Vaca, el Coll de Carançà, on vam poder gaudir de les fantàstiques vistes sobre el Circ de Carançà, amb els seus estanys.

Arribats al Coll de Carançà, ens va tocar pujar una miqueta per arribar al Pic de la Fossa del Gegant de 2801m.

Pic de la Fossa del Gegent (2801m.)

Després vam continuar carenejant, una mica més i vam passar pel Coll de Noucreus, Pic de Noucreus i fins el Coll de Noufonts, on vam fer una paradeta avanç de baixar per la Coma de Noufonts.
Avanç d'arribar a Núria vam refrescar-nos els peu a les fredes aigües del Torrent de Noufonts.

I després de 6 hores i mitja amb parades incloses, 12.5 km. i un desnivell de 1205m., vam arribar al Santuari de Núria. I així haviem complert un dels objectius d'aquest 2012.

Santuari de Núria

Travessa Núria-Vallter-Núria 1ª part

DISSABTE 7 JULIOL

El passat cap de setmana del 7 i 8 de Juliol, Vam anar a fer la travessa de Núria - Vallter - Núria. feta amb 2 dies.
També era un dia d'estreno, ja que vam estrenar aquestes fantàstiques samarretes tècniques, amb un color bastant llampant per no perdre'ns per la muntanya, disseny fet per l'Anna Nogué.

El dissabte de bon matí erem a Ribes de Freser, l'Anna, la Laura, l'Anna Nogué, l'Angel, la Coral, l'Albert i jo. Tots a punt per agafar el primer cremallera, que ens deixaria a Núria a les 8 i 10 minuts del matí.

Vam sortir de Núria, seguint el camí del Viacrusis, que ens va deixar després d'una pujadeta, molt a prop de l'alberg del Pic de l'Aliga, lloc on varem agafar el camí dels Enginyers GR11.7, en direcció al Refugi de Coma de Vaca, tot passant per un caminet bastant aeri, on vam poder gaudir d'unes bones vistes sobre la Queralbs i Ribes.

També vam poder gaudir de la fauna, vaques, isards, marmotes i també vam poder veure un bultó.  Després d'unes 4 hores de camí, vam arribar al Refugi de Coma de Vaca, aproximadament ens trobavem a la meitat del camí.

Després i una vegada vam travessar el Freser, venia la part més dureta del dia, la pujada al Coll de la Marrana, per la Coma de Freser. Una vegada, vam arribar a dalt, vam menjar, ara ja només ens faltaven menys d'una horeta de baixada fins al destí del dia el Refugi d'Ulldeter, lloc on sopariem i fariem nit.

Vam estar amb parades i caminada 8 hores amb 15.6 km. i un desnivell de 950m. positius.

Una vegada arribats al refugi vam poder gaudir d'una bona estona per descansar, avanç de sopar. Vam sopar, amanida, sopar, i llom amb salsa, de postres sindria.

I com és habitual als refugis de muntanya doncs a dormir d'hora, a les 10 ja estavem dormint i descansant per l'endemà

Pujada al Gra de Fajol

 Aquesta passada revetlla de St. Joan, amb l'Anna la varem passar al Refugi d'Ulldeter. Vam arribar-hi al cap vespre, on vam poder gaudir d'un cel espectacular i molt rojenc.

Refugi d'Ulldeter al capvespre

Vam sopar i com no podia faltar a la cita ens vam portar la coca de St. Joan, després vam estar una estona pel refugi i vam anar a dormir gaurebé a l'horari de les gallines a l'estiu i com és habitual als refugis, a les 10 del vespre ja estavem dormint.

El diumenge i dia de St. Joan, ens vam llevar a les 7 del matí, vam esmorzar al refugi, i a 3/4 de 8 del matí començavem la matinal de St. Joan, vam pujar cap el Coll de Marrana, on hi vam pujar amb una hora escassa des del refug, vam enfilar cap a l'esquerra en direcció al Gra de Fajol de 2708m. el segon pic més alt de la zona de Vallter. També vam poder  gaudir d'unes bones vistes i d'una bona colla d'isards que hi havien.

Una vegada a dalt, vam poder veure que hi tornava a ser la creu, que fa un anyet amb un acte vandàlic, la van desapareixer, hi era recient posada en concret del dia 10 de Juny d'enguany.

Després la tornada la vam fer per el mateix lloc, passant pel refugi d'Ulldeter, i acabant a l'aparcament, però avanç vam aprofitar per esmorzar, i refrescar-nos els peus a les aigües fredes del Ter.

Vam estar 2 hores i mitja amb paredes i vam fer 4,5 km. amb un desnivell positiu de 460 m.

Pujada a Vallter

Aquest diumenge passat, vaig pujar a Vallter amb bici de carretera, normalment si puc una vegada a l'any hi pujo, i com cada any sembla que sigui més amunt.

Vaig, sortir de Riudaura, vaig anar cap a Olot i després cap a la Vall de Bianya, on vaig anar a buscar un dels ports de muntanya, que més m'agrada pujar de la zona Capsacosta, vaig arribar a dalt i ja vaig anar a trobar la comarca del Ripollès, per passar per St. Pau de Segúries, Camprodon, Vilallonga de Ter, Setcases. Lloc on començava la dura pujada de 12 km. fins a l'Estació d'esquí de Vallter 2000.

La veritat que la pujada a Vallter, m'agrada però sempre hi acabo patint, els primers quilòmetres de pujada, fins a la barrera, per la llarga recta al 10-12%, la fan bastant esgotadora mentalment, per sort després la pendent ja no es tant forta, i et fa pujar més comodament tot i fer pujada. Llavors quan vaig arribar al primer aparcament de l'estació, ja vaig veure que cada vegada faltava més i faltava un dels trossos de la pujada més espectaculars la zona de les corves de ferradura, on ja es sobrepassen els 2000m. d'altitud, al cap d'uns instant vaig arribar a dalt.

Vaig tardar en pujar desde Setcases, 52 minuts que no està malament, tot i que quan pugues, sempre et sembla que no faràs un bon temps, també el bon dia va fer que passés bastanta calor durant la pujada.

Després d'estar una estona a dalt i reposar, vaig baixar cap a Setcases de nou i fins a Vilallonga de Ter. On tenia un dinar amb la Colla a casa la Natàlia, la veritat que va ser un gran dinar, on ens vam reunir unes 25 persones

Caminada al Ferran

Aquest diumenge passat vam anar a fer un dels cim més emblemàtics de l'Alta Garrotxa.

Vam sortir desde Oix en concret desde Can Pei, vam caminar en direcció a la Mare de Déu d'Escales, la primera part planera, a mida que ens vam anar apropant a l'ermita el terreny, ja es va anar possant cap amunt. Vam continuar ara ja sí tot cap amunt fins el Cim del Ferran, avanç d'arribar al cim vam fer una paradeta al Coll de Terres.

Mare de Déu d'Escales

Al cap d'unes 3 hores desde que haviem sortit d'Oix, vam arribar al Cim del Ferran de 983m. d'altitud. Vam esmorzar i vam agafar un corriolet amb molta pendent de baixada i que amb poca estona ens va portar fins a Talaixà. Vam apropar-nos fins a l'Ermita de St. Martí de Talaixà.

Talaixà des de El Ferran

St. Martí de Talaixà

Cresta del Ferran

Palanca del Samsó

Després de continuar, per uns trams de pista i d'altres de corriols, vam arribar a la Palanca de Samsó, aquesta palanca ajuda atravessar la Riera de Beget.

Una vegada travessada, la riera vam anar un tros amunt per buscar un gorg de la Riera de Beget, lloc on ens vam remullar-nos els peus i també, vam dinar.

Després de dinar vam baixar fins a Can Pei de nou, lloc on haviem deixat els cotxes. Vam fer unes 7 hores de caminada, amb uns 15 km. i un desnivell de 750m.

Per descaregar el Track cliqueu AQUÍ