miércoles, 29 de julio de 2009

Els 4 portets

Després d'una bona i merescuda migdiada d'un parell d'horetes, mig adormit em poso la roba d'anar amb bici, i desideixo fer una ruteta de gairebé 2 horetes, bastant trencacames, mai millor dit.

Surto de casa baixo cap a Llinars, i vaig amb direcció al primer portet del dia, Can Bordoi, amb 2km, una pendent mitja del 6.1% amb la primera rampa del 12%, he pujat a ritmet sense apretar a una mitja de pulsacións de 164ppm i amb una temperatura de 30º C a les 6 de la tarda.

Una vegada he arribat a dalt un merescut descens, passant per Dosrius i en direcció Argentona on poc avanç d'arribar-hi, he agafat el cruse del 2on port del dia el més llarg amb 6,5 km de pujada salvant un desnivell de 270m. al 4,4% de pendent mitja, el primer tram fins a Òrrius me l'he agafat amb un ritme bastant comode i una vegada he passat la població d'Òrrius, m'he exprimit una mica al final 19 minuts, i una mitja de 20.5 km/h pujant amb bastanta cadència 87 de mitja. Llavors un descens fins La Roca, i ara tocava Parpers, 4 km. al 4,8%. Parpers per la banda de la Roca, la veritat que és un port que pot ser molt ràpit de pujar amb mitjes a vegades de 24km/h, però avui en aquest port no m'he trobat còmode i una vegada a dalt m'he 1' 30" del meu millor temps.

Després de Parpers una baixadeta per recuperar-me, i un terreny de fals pla fins Dosrius, on en aquest tros m'he recuperat bastant, i una vegada ha passat Dosrius, a per l'últim port del dia El Collet amb 2km. de pujada al 4,8%, aquest l'he fet a un ritmet comode i bastant tranquilet. Llavors he baixat, he agafat la variant , fins a Llinars i fins a casa.

Al final 55km. amb 4 portets, amb un desnivell de 870 i una mitja de pulsacións de 146.

jueves, 23 de julio de 2009

Santuari del Puiggraciós


Sortim de bon matí 6.30h. gairebé encara no han posat els camins, ni els arbres, nosaltres el Pere, El Xesc i jo en direcció el Fou, a la Zona del creuament del Bonsai, la màquina Alemana (Stephan) puntual com sempre ens espera, ara ja sí que hi som tots.

Enfilem cap a l'ermita de St. Hilari, Ca l'Esmandia, llavors agafem el camí que ens porta fins a Corró d'Amunt, per anar per uns camins de puja i baixa fins la Garriga. Arribem a La Garriga i s'acaba el puja i baixa. Ara ja només puja i puja 6.8 km. salvan un desnivell de 445 m. no està gens malament per arribar al Santuari de la Mare de Déu del Puiggraciós situat a 670m. d'alçada.



Son les 9 amb punt i ens trobem al Santuari de la Mare de Déu del Puiggraciós, situat al terme municipal de Figaró-Montmany, fem les fotos de rigor i avall, ens donem conte de que hem tardat en pujar 50 minuts i ho baixem sense apretar en poc més de 15 minuts, arribem a La Garriga i ja portem 35 km. no està gens malament, llavors agafem alguna variant per tornar cap a Corró. On el sol ja comença apretar-nos de valent i ens espera la típica pujada feixuga de torn, tot sortint de Corró en direcció Cardedeu, son cap a les 10 del matí i 30ºC, i som-hi arribem a la zona nord de Cardedeu, i ens despedim de l'Stephan, ara ja només ens toca terreny planer i la típica pujada de la Granja d'en Fidiu, un pujadot curt però inhumà.


Al final gairebé 3 hores i mitja pedalant, 51 quilòmetres i un desnivell positiu de 1100m.


lunes, 13 de julio de 2009

Avui en fa 5 anys


Avui fa 5 anys que vaig començar a descubrir una altre modalitat de bici, sempre havia fet Btt i tant el Pere Lòpez com el Paco, que ells feia poc que tenien bicis de carretera, ja m'ho van dir sí ho proves t'enganxarà.

Dies avanç de que estrenés aquesta bicicleta, el Pere en va deixar la seva, perquè anés amb el Paco a fer-hi una volta. Les primeres sensacións que vaig tenir eren que com es podia anar amb bici amb unes rodes tant fines i amb aquell manillar tant recagolat es podia anar, amb el pas dels quilòmetres ja m'hi vaig "acostumar", la volta que vam fer va ser anar cap Hostalric, Blanes, St. Pol, Collsacreu i cap a casa, per ser la primera sortida no estava malament 97 km.

Així que després de provar-ho i agradar-me vaig anar-me a comprar la bici de carretera, que actualment tinc.

La veritat es que la vaig estrenar amb un dimarts 13, i de color groc, hi ha gent que diu que és un dia de mala sort i també el color de la mala sort, jo la veritat que no hi crec.

Pel que fa a les diferent sortides que he fet aquest anys doncs el primer ports que vaig fer Collformic i amb 15 dies que feia que la tenia vaig fer Ripoll, Vallter 2000, Ripoll. amb 97 km.








Entre d'altres ports que he fet d'aquí Catalunya, Turó de l'home, Collada de Toses, Coll de la Creueta, Collformic, Montserrat i pel que fa a ports famosos, la veritat que no he fet gran cosa tot i que el 2006 amb l'Stephan vam marxar a França on vam fer el Tourmalet i el Col d'Aspin.



L'Agost del 2005, juntament amb en Xavi Benito, vaig fer la ruta més llarga i d'aquelles que et queden marcades per sempre, vam fer Vilalba Saserra, Collada de Toses, Andorra, un total de 212 km. i poc més de 8 hores per recorrer aquesta distància, que amb cotxe ja es fa llarga i la veritat que ja torno a tindre moltes ganes de repetir-la.


Pel que fa a curses de carretera doncs n'he fet poques la primera l'agost del 2007 la Ripoll- Vallter 2000. La veritat que les vaig passar canutes, al no estar-hi acostumat a rodar amb grup, anava dins del gran grup i la gent parlant i jo no podia dir ni fava, vaig arribar a Setcases cansat i em faltava lo pitjor pujar a Vallter 2000 vaig arribar a dalt fos i vaig quedar el 120 aproximadament. Al cap de 15 dies vaig participar a la Cicloturista de Pineda de mar, amb un tram neutralitzat i de La Batlloria a Riells del Montseny tram lliure, em vaig posar amb el grup de davant i quan faltaven 300 m. per coronar la pujada vaig decidir atacar no tenia res a perdre i molt a guanyar, vaig fer primer i és un dels grans dies que recordo.
L'any passat vaig pujar desde Terrassa a Montserrat i tinc ganas de fer-ho desde casa.

Aquest any he participat a la meva primera Terra de Remences, la cicloturista més famosa de Catalunya amb 2700 participants, vaig escollir el recorregut curt de 95 km. vaig fer el 35è de 1463, em vaig trobar amb bones condicións i ho vaig aprofitar, amb un temps de 2 hores 41 minuts amb una velocitat mitja de 35.5km/h

I pel que fa a números doncs tampoc son res de l'altre món, contant que també faig Btt i el meu club no fa sortides de carretera els caps de setmana calculo que he fet amb aquests 5 anys unes 800 hores de bici de carretera i poc més de 21.000 km.

sábado, 11 de julio de 2009

Manlleu - Girona amb Btt

Arribem a les 2/4 de 9 del matí, amb tren a Manlleu lloc on comença l'aventura de btt d'avui. Som el Paco Romero, Sergio i José Martín, el Diego i jo.


Sortim de Manlleu per carretera, direcció St. Martí Sescorts, on hem agafat la carretera que ens ha portat a l'Esquirol, una vegada a l'Esquirol, doncs hem agafat la carretera que ens ha portat fins Tavertet lloc on amb 26 km. a les cames em esmorzat, llavors em anat a fer algunes fotos per les cingleres de Tavertet i em reprès el
camí cap a l'Avenc, i fins a Rupit, on hem arribat amb poc més de 2h 30' de bici. De Rupit, s'ha baixat fins el famós Salt de Sallent, que té un impresionant salt d'aigua al buit de 100 metres. Una vagada allà hem reculat una mica i em agafat la pista que ens portaria fins la pressa del pantà de Sau, baixant per aquesta pista hem pogut gaudir de bones vistes, sobre el pantà i les cingleres. Una vegada s'ha arribat a la presa em vist que aquest pantà es troba al 100% de la seva capacitat i lloc on hem arribat a 3/4 de 2 del migdia i amb 55km.

Desde la presa de Sau, en direcció a l'altre presa, la de Susqueda tot vorejant, tot el pantà de Susqueda, la veritat que una mica llarg 19km. i feixuc de fer, no pel desnivell, sinó que és una mica monòton. Em fet algunes paradetes, ja que com es normal nivell físic i la falta de costum al quilometratge, com és el cas del Diego i el Paco, però la veritat que els ha agradat moltíssim la sortida i han disfrutat.

Una vegada s'ha arribat a la pressa de Susqueda, com és habitual les típiques fotos de record i cap a buscar el 3er i últim pantà de la ruta el del Pasteral, molt més petit que els altres 2.

De la pressa de Susqueda a la del Pasteral doncs baixada asfaltada, lloc on hem aprofitat, per alegrar el ritme i fer-nos alguns relleus. Una vegada arribat al Pasteral amb ja gairebé 5 hores damunt la bici i uns 85km. em fet una paradeta ràpida en un bar per agafar aigua i demés.


Avui el que hem fet, ha sigut anar menjant continuament, per no caure en el perill de parar a dinar i no ser capassos de tornar a pujar a la bici.

A el Pasteral doncs hem agafat la coneguda ruta del carrilet que va de Olot a Girona, ens quedaven uns 23km. per arribar a Girona tot passant per les poblacións de Anglès, Bescanó entre d'altres, aquest tros és molt pla i de bon rodar.

Aproximadament a les 5 de la tarda arribavem a la ciutat de Girona. Amb gairebé 6 hores damunt la bici, 110 quilòmetres i un desnivell de 1315m.

viernes, 10 de julio de 2009

Post Tour

Avui després de veure, l'etapa del Tour, que la veritat, els crak ja es podien haver apretat, un bon tros avanç pujant a Ordino, i així haguessim tingut unes bones dossis d'emoció, doncs no ha estat així i Evans ha atacat a falta de només 2 km. de meta, i on Contador ha contraatacat, hi ha quedat per davant del grup de favorits, tot i així Contador no s'ha pogut estrenar amb el mallot groc de lider.
Doncs jo he agafat la bici de carretera i m'he dirigit, cap a un dels ports catalans, que ja ha entrat en la llegenda del Tour de França, Collsacreu.


Les sensacións no eren les millors, quan he arribat a Vallgorguina, afago temps com faig habitualment i cap amunt, he notat que anava millor i he apretat una mica, llavors quan he sigut a dalt he baixat, fins Arenys de Munt lloc on he girat i cap amunt, ara sí per

la banda on feia poc més de 24 hores havien passat els craks, amb un Collsacreu ple a reventar. Jo m'he agafat el port a fer un bon temps i la veritat que he fet el meu millor temps d'aquest any amb 9' 31", s'ha de tenir amb conte que com podeu veure no hi havia ningú animant-me i això es nota.

Una vegada a dalt cap a baix i cap a casa. Al final 1h 40' i 50 km.









jueves, 9 de julio de 2009

El Gran Dia del Tour


Tant punt hem plegat de la feina, Els Trencacames, concretament l'Stephan en Pere i jo, ens hem desplaçat entre Llinars i Cardedeu, per veure l'etapa del Tour de França.


En Pere ha fet una aquesta pancarta d'àmins a Contador, que putser al llarg dels dies pot quedar clipsat, per l'astre americà d'Armstrong.


Quan hem arribat la carretera s'anava omplint de gent i havia mig Vilamajor, també ens hem trobat en Jordi Yelamos amb en Jaume, i 2 joves promeses del club en Martí, l'Aleix, que no es volien perdre una cita històrica com la d'avui.
Primer de tot ha passat tota la comitiva comercial típica del Tour, on llençen obsequis al públic, entre d'altres gorres, bolis, reflectants, xuxeries, propagandes......


Una vegada ha passat la comitiva comercial, ja només faltaven els crak mundials del ciclisme, Armstrong, Sastre, Contador, Evans......entre d'altres. Aproximadament a les 4 de la tarda ha arribat el gran moment, 4 escapats i a continuació a poc més d'un minutet, la resta del pilot encapcelat, per l'Astana i darrera tots el demés ciclistes, he pogut veure a Lance que anava el 7 + o - del pilot i pel centre de la carretera.


La veritat que han passat molt ràpit, amb poc més de 12 segons han passat els gaurebé 180 corredors, això sí he pogut gaudir d'una bona estona de ciclisme en viu.

miércoles, 8 de julio de 2009

Le Tour de France a CASA


Aquest Dijous 9 de Juliol, serà un dia que molts ciclistes recordarem, molts hem fet quilòmetres i quilòmetres, per anar a veure la ruta ciclista per etapes més famosa del món. I aquest Dijous el Tour ens bé a veure a casa nostre cosa gens habitual, es a dir que s'ha d'aprofitar, i qui pugui que surti a les carreteres.
Veure el Tour de frança d'aprop pot fer possar la pell de gallina, fins hi tot als que no són ciclistes. Així que aquest dijous serà un dia gran pels grans amants del ciclisme. Jo el vaig anar a veure fa 2 anys en un final amb alt en concret a Plateau de Beille, i la veritat que és una experiència inoblidable.