St. Joan de Caminada

Ahir a la tarda, amb l'Anna vam pujar al Refugi d'Ulldeter, lloc on vam sopar de picnic i on no hi va faltar la coca de revetlla, la nit l'hem passada al refugi.

Avui de bon matí i després d'esmorzar, ens hem posat a caminar, la veritat és que no ens pensavem, trobar massa gent per ser un dia de St. Joan al matí que mentres uns encara estan de farra, d'altres ja començavem a cremar la coca, doncs caminant hi havia força gent. Hi havien vaires opcións, i cap de decidida.

A 1/4 de nou del matí hem començat a caminar, pujant per les pistes d'esquí de Vallter, cap al Coll de la Marrana (2530m.). Una vegada a dalt el coll i gaudint d'un dia radiant, hem començat a enfilar cap al cim més típic de la zona el Pic de Bastiments de 2883m. el més alt de la zona, una vegada a dalt hem reposat i menjat una mica i som-hi. Ens hem decidit cap a la banda Est, passant per l'Esquena d'Ase, el Coll de la Geganta, Puig d'Ombriaga (2634m.) i fins el també conegut Pic de la Dona (2704m.), Després ja baixada fins la Portella de Mentet i continuant fins les pistes d'esquí de Vallter 2000. A continuació per la carretera fins al trencant del refugi i de nou hem remontat i per fer temps per dinar al refugi, ens hem remullat les cames a les fredíssimes aigües del Ter, després de dinar de nou cap al cotxe i cap a casa.

Han esta gairebé 6 hores de caminada, amb 850m. de desnivell i 11 km. i tots fets per sobre dels 2000m. d'alçada, que no està gens malament.

Caminada per Núria

Ahir amb en Xavi vam decidir anar de caminada, el lloc escullit va ser Núria. Vam deixar el cotxe a Queralbs (1220m.) i vam pujar pel camí, que puja fins a Núria per les Gorgues de Núria. Feia una mica de fresqueta, però el dia era radiant. Vam anar pujant i gaudint de moltíssima tranquilitat, però acampanyats pel fort suroll de les aigües, del riu de Núria, jo mai hi havia vist baixar tanta aigua. De pujada vam passar pel pont del Cremal, les Balmes de St. Pere i St. Rafel, i gaudint dels salts d'aigua del Sastre, Cua de cavall i el de Fontnegra.
Una vegada vam arribar a Núria (1960m.) hi feia molt vent i una mica de fresca, per ser el primer dia d'estiu. A Núria vam esmorzar, i vam continuar en direcció a l'alberg, poc avanç d'arribar, vam agafar el Camí dels Enginyers, que amb unes 3 horetes de caminada, s'arriba al Refugi de Coma de Vaca, durant el tros de camí vam gaudir de les vistes, i de les bestioles que hi havien, vaques, cavalls, isards i fins hi tot marmotes. Quan vam arribar al Refugi de Coma de Vaca (1995m.), vam buscar una mica d'ombra i vam dinar. Després de dinar, vam tindre una anècdota, com la que ens vam tindre que descalçar-nos, per travessar el riu i el vam atravessar, l'aigua ens arribava als genolls. Després de fer-ho, vam veure que un tros més avall, hi havia una passera per fer-ho... però almenys vam tindre els peus fresquets una estona. La baixada, la vam fer pel camí que segueix el Riu Freser. També de passada vam anar a veure el Salt del Grill, que la veritat que també hi baixava molta aigua. Una vegada vam arribar a la Central de Daió de baix, vam agraïr el tros de baixada, per pista forestal, perquè ja anavem una mica cansadets, però encara ens quedava una estoneta curta, fins a Queralbs.

Al final vam fer uns 26km. amb un desnivell de 1550m. i gairebé 9 hores de caminada amb les parades incloses.

Recull de les fotos de la caminada: