jueves, 30 de septiembre de 2010

Caminada al Pic de l'Infern










Dimecres amb l'Esteve Ballescà, ens vam escapar a la zona de Vallter, per gaudir d'una bona caminada, fent varis cims de la zona.

De bon matí a les 8, amb 4 graus i un dia radiant, deixavem el cotxe, a l'aparcament de sota, el Refugi d'Ulldeter. Vam començar a caminar, en direcció al Refugi, i una vegada passat, per les pistes d'esquí de Vallter 2000, vam anar cap al Coll de la Marrana (2529m.). A continuació cap al primer pic del dia el Bastiments de 2883m., on vam pujar-hi amb 1 hora i 35 minuts, vam fer una paradeta, per menjar una mica mentres, gaudiem, d'unes vistes dels Pirineus Andorrans i Francesos, de la Badia de Roses, Montseny...entre d'altres.
Una vegada menjats, vam continuar cap al següent, per la carena, vam baixar a les Collades de les Comes de Malinfern 2705m. A continuació, vam seguir cap el següent cim, el Pic de Freser de 2835m., on ja veiem més aprop el Pic de l'Infern, i també algún isard molt aprop nostre.. Vam baixar una mica de nou, per remuntar per la carena, l'objectiu del dia, el Pic de l'Infern de 2869m. era a tocar vam fer cim i vam gaudir de les vistes del Circ de Carança eren espectaculars, amb els Estanys, Blau, Negre, l'Estany de les Truites, també vam veure el Puigmal i al fons la Pica d'Estats ja enfarinada.













Després a tocar del Pic de l'Infern, també vam fer el Pic dels Gorgs 2851m.. Seguidament vam baixar cap a la Cabana de Tirapits, i seguint el Gr. 11 en direcció al Coll de la Marrana.
Durant la tornada, vam veure per les carenes del Bastiments, molta gent primer, vam pensar que podien ser algún autocar de jubilats, perquè avançaven lentament, però ràpidament ens vam donar conte, que anaven verds i portaven unes motxilles molt grans, eren militars fent maniobres per la zona.














Quan vam arribar al Coll de la Marrana, ara sí que ja tot era baixada fins el cotxe, mentre pel camí, i en una pedra vam trobar uns cinc o sis, militars fent la migdiada, segurament ja no s'aguantaven més, s'els veia una mica agoviats i cansats.









Al cap de 6 hores i mitja, 1215m. de desnivell i poc més de 12 km. vam arribar el cotxe. després de gaudir d'una gran excursió pel Pirineu.

martes, 28 de septiembre de 2010

Caminada a la Cova del Bisbe






El diumenge, amb l'Anna, en Jordi, la Neus, l'Albert, l'Anna Nogué, en Gerard, i en Manel. Vam deixar el cotxe a Sadernes, en plena Alta Garrotxa, i vam pujar fins la Cova del Bisbe, on antigament s'hi refugiaven antics bandolers i on gràcies a la seva fondària d'uns seixanta metres, s'hi refugien, cabres.


Després d'estar-hi una estona, vam esmorzar i vam baixar i també vam arribar fins el Pont d'en Valentí, on ens vam refrescar els peus una mica. Seguidament de nou fins a Sadernes. On un més que merescut dinar a l'hostal de Sadernes, ens esperava, la veritat que vam repostar el que haviem cremat i algo més...





Vam fer gairebé 10 km, amb un desnivell de 350m.

domingo, 26 de septiembre de 2010

Desconexió a Port Aventura


Aquest passat Dimecres i Dijous, aprofitant que tenia festa, amb l'Anna ens varem escapar 2 dies a Port Aventura.

Dimecres al matí, vam agafar el cotxe, i vam anar fins a Port Aventura, vam deixar les coses a l'Hotel Gold River, situat a tocar del Far West i tot ambientat com l'autèntic oest. Una vegada vam deixar les coses, tocava passar un gran dia. La primera atracció que vam pujar va ser la Stampida, la muntanya russa de fusta del Far West, on ja vam tindre les primeres pujades d'adrenalina. Seguidament, el Dragon Khan, on la velocitat, arriba fins els 110 km/h i els 8 loopings, ens van fer gaudir d'allò més, després vam afluixar una mica haviem començat molt forts, vam anar provant altres atraccións, i després de dinar vam veure algún espectacle, al Far West i la Polynesia. Seguidament i després de passar per davant de l'Hurakan Condor, l'Anna em va animar a que pujes a l'Huracan, mentre ella m'esperava no fos que em passés res jejejej, la veritat que no les tenia totes i no era per menys, una caiguda lliure desde 100 m. d'alçada.... Em vaig atrevir, mica en mica anava pujant, agafant alçada, i cada vegada, veia les coses de sota meu, més petites, fins que vam arribar a dalt de tot, i ens van deixar anar i uuuuuuuuaaaaaaauuuuu.... quina pujada d'adrenalina, 100 m. de caiguda lliure baixats en 3 segons.









Una vagada superat això, vam anar cap a les atraccións d'aigua, com els Rapids, Silver River Flume i per acabar el dia el Tutuki Splash. Així acabavem un dia sense parar gaire. L'Endemà tocaria el Furius Baco. amb una acceleració de 0 a 135 km/h, amb només 3 segons.... fffffff.
Vam sopar d'allò més que bé a l'hotel, i després de fer una volta per fora de l'hotel, vam anar a dormir.

Dijous, començavem amb un bon esmorzar, i de nou cap a Port Aventura, de fet va tornar a ser un dia intens, vaig pujar algunes atraccions, el Tren de la Mina, Tomahawk, de nou 3 vegades al Dragon Khan, una d'elles a primera fila...


Però cap a migdia, tocava la emoció forta del dia, la del Furius Baco, on uffffff impresionant, em va encantar i vaig repatir, semblava un nen petit, també vaig pujar-hi una vegada a primera fila i veritat que és impactant la acceleració. Després de dinar vam, recordar, quan erem petits i vam pujar als caballets, les cadiretes i els autos de xoc, i per finalitzar una Stampida i un espectacle de Aves del
Paraíso. Després de nou cap a casa.






















lunes, 20 de septiembre de 2010

Cicloturista de Pineda de Mar



Aquest diumenge, vaig tornar de cursa, aquesta a Pineda de Mar, a la Marxa Cicloturista Vila de Pineda.

Aquesta marxa, té un recorregut de 96km. Sortint de Pineda, en grup tot passant, per Sta. Susanna, Malgrat de Mar, Palafolls, Blanes, Tordera, Hostalric i fins Riells Viabrea, on comença el tram cronometrat, d'onze quilòmetres. passant per Breda i arribant a Riells del Montseny. On finalitza el tram cronometrat d' onze quilometres amb un desnivell 375m. Després tots de nou tornem, pel mateix recorregut menys el tram de Coll de n'Orri, fins a Hostalric.
A 2/4 de 9 del matí, es donava la sortida, tots junts vam anar a un ritme, molt comode, al voltant dels 27km/h, per tal d'arribar tots junts, fins el tram cronometrat. A la recta d'Hostalric, la gent que tenia ganes d'apretar, ja començavem a buscar posicións capdavanteres, jo tenia ganes de provar a veure com em trobava, aquest any no estic tant bé de forma com d'altres.

Van donar la sortida al tram cronometrat, i jo em trobava a les posicións capdavanteres, era només qüestió, de fer treballar el cap i les cames, amb aixó si tot responia podia aquedar ben classificat.

Vaig anar a posicións del davant, ens els primers quilòmetres planers, amb suau pujada i fins hi tot primer, algún tros avanç d'arribar a Breda, on no em volia escalfar i vaig deixar que d'altres tiressin, en el cruse de Riells, ja tot era pujada 6km. al 5% i salvant un desnivell de 290m. Començava el port, vaig colocar-me entre els 8 primers, però se'm van escapar algúns, jo vaig pujar a ritme i per sobre de les 180 pulsacións, vaig anar tirant d'un grupet que no em feien relleus, però jo anava còmode, però sempre vigilant els atacs, algú quan faltaven 3 km. ho va intentar però vaig respondre. Les sensacións eren molt bones, més de les que m'esperava, així que tocava continuar pedalant. Vaig continuar molt pendent dels que portava, a roda que no m'ataquessin a falta de poc per meta, i quan jo vaig calcular, que faltaven 300 metres per meta, vaig atacar i que fos el que fos, (l'últim tros es amb una rampa del 11%), al final no em vam avançar i vaig creuar la meta el 4art de la General a 1' 45" del 1er, i 2on Master 30 a 7" del primer Master 30 d'un total de 160 ciclistes.




Vaig acabar molt content, perquè no m'ho esperava, que em trovés tant bé, això sí, vaig arribar al tram final a les 192 pulsacións, feia molt de temps que no hi arribava, però va valdre la pena el patiment. També em va fer molta il.lusió, perquè l'Anna, i la meva mare, estaven a dalt i tampoc s'esperaven que arribés 4art de la General i 2on Master 30. I després d'una mica d'esmorzar, de nou tots en grup fins a Pineda.

Aquesta Marxa em fa gràcia participar-hi si puc, perquè l'any 2007, vaig quedar primer de la general, i va ser la meva primera cursa, de carretera, que vaig guanyar, l'any 2008 vaig quedar 9è de la general. l'any passat no hi vaig participar. També m'agrada perquè conec a un dels organitzadors en Josep Serrat.

jueves, 16 de septiembre de 2010

Caminada pel Cadí



Després d'uns dies, de no escapar-me a caminar a la muntanya, aquest dilluns i dimarts passat, juntament amb l'Angel i la seva companya l'Anna, vam fer una escapada d'un parell de dies al Cadí.

Dilluns per la tarda vam agafar el cotxe, i vam anar fins al poblet de Nas, a la Cerdanya, on vam deixat el cotxe, i vam començar a caminar, en direcció al Refugi del Prat d'Aguiló situat als peus de la Serra del Cadí a uns 2000m. d'altitud. Gairebé la majoria d'estona vam caminar, per pista forestal, tret uns petits trams de corriol, també vam poder gaudir de les vistes de la zona, mentre el sol anava a la baixa. Vam arribar al refugi ja de fosc, i després de poc més de 3 hores de caminada 12.5 km. i un desnivell d'uns 740m.
Vam sopar, i com és habitual als refugis a dormir d'hora al voltant de les 10.

Dimarts a les 7.30 del matí, ens vam llevar, vam esmorzar, i ens vam estar una estona al refugi, tot parlant una mica amb el guarda, i admirant de nou els païsatge, ja que era una zona, que mai hi haviem estat. Al cap d'una estona, vam començar la caminada, seguint una part del tros que haviem fet de pujada, després al cap d'una estona, ens vam desviar, i vam anar baixant per l'altre costat de la vall, que el dia avanç haviem pujat.















Després al cap d'una estona, vam tenir un petit problema, s'em va acabar la pila del gps i no en portava de recanvi, vam anar tirant de mapa, pero hi havia un corriol, que ens teniem que desviar i no el vam pas trobar, vam continuar caminant, i al final vam anar a parar a Sant Eugenia, resulta que vam baixar més del conte, i vam tindre que pujat per la carretera uns 2 km. fins arribar a Nas de nou lloc on teniem el cotxe. Vam fer unes 5 hores de caminar i un recorregut aproximat d'uns 15 km.