Carros de Foc

Aquesta setmana he estat fent la travessa de Carros de Foc, al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de St. Maurici, una travessa de muntanya que recorre els 9 refugis de la zona. A continuació una mica de resum de la Travessa.

DIMARTS 1 SETEMBRE
Refugi Ernest Mallafré, Refugi d'Amitges, Refugi de Saboredo i Refugi de Colomers

Després de 5 mesos, en que varem decidir anar a fer Carros de Foc, arribava el gran dia. Aquest dimarts va tocar matinar, a les 5 del matí, l'Esteve Bosch, l'Angel, jo i un amic de l'Angel, en Jaume, agafavem el cotxe en direcció a Espot, gairebé 4 hores de vitage ens separaven del punt d'inici. a les 9 del matí agafavem el taxi que ens duria fins al Estany de St. Maurici, on vam baixar fins al refugi Ernest Mallafré, i vam recullir la documentació de la travessa.
Del Mallafré, vam sortir tornant a passar per l'Estany de St. Maurici el més emblemàtic de la zona, desde aquest punt vam anar en direcció al següent, el refugi d'Amitges tot passant per la impressionant cascada de Ratera i després pel l'Estany de Ratera. Desde Ratera, per la pista forestal i després d'anar guanyant alçada, vam arribar el refugi d'Amitges (2367m.) a les 12.30h. vam sellar el forfet, i som-hi cap al següent refugi, avui ens esperava un dia llarg de caminada. En aquesta zona del refugi, vam poder gaudir de les agulles d'amitges i del seu estany.

Desde Amitges, ara tocava anar cap al de Saboredo, tot passant pel primer port del dia el Port de Ratera d'Espot (2543m.), Desde aquí vam agafar una variant del Gr. 11 la Gr 211.4 passant per alguns altres estanys de la zona, ens va portar al Refugi de Saboredo (2310m.) el refugi més petit de la zona amb 20 places, on ens va agafar un ruixadet, i on vam aprofitar per menjar una mica. Quan va parar de ploure vam reprendre la caminada, cap al de Colomers, on avanç d'arribar-hi vam tindre que pujar un coll, el Coll de Tuc de Gran Sendrosa (2450m.), després d'aquí cap al Refugi de Colomers (2138m.), Lloc on vam passar la primera nit, un refugi recent estrenat que sembla més un alberg que un refugi, i estava a tope majoritariament francesos.

Quan portavem uns 10 minuts al refugi, va començar a ploure bastant i a fer una tempesta guapíssima. Vam sopar a l'hora de les gallines com és habitual en els refugis, a les 7 de la tarda. Vam sopar sopa, llenties i truita de riu.

A les 22.30 ens anavem a dormir i com és habitual, és dorm en familia, depen del refugi es dorm en una habitació gran habitació, o en diverses, però sempre es dorm, amb la gent que hi ha al refugi i com és habitual en els refugis doncs de nit, els típics concerts de roncs, que deu ni do la gent lo que ronca.

Vam fer uns 17 quilòmetres amb 1085m. de desnivell positiu i 8 hores i mitja de caminada.

DIMECRES 2 SETEMBRE
Refugi de Colomers, Refugi de Restanca i Refugi de Ventosa Calvell.


Després d'una nit de poc dormir, després del concert de roncs, doncs a les 7 del matí ja estavem a taula per esmorzar i començar una nova etapa de carros de foc a 3/4 de 8 del matí ja començavem a caminar, en direcció al Port de Caldes (2568m.), una vegada coronat, sense perdre gaire alçada i amb boira vam arribar el següent el Coll de Crestada (2475m.), on la intensa boira ens va estar acompanyant una bona estona.
En aquest punt l'Angel i en Jaume van decidir anar cap al Refugi de Ventosa Calvell, estaven una mica cansadets. Jo i l'Esteve vam baixar fins al refugi de Restanca a sellar, de nou teniem que recular i pujar al Coll de Crestada.



Vam baixar al refugi de Restanca passant pel costat de l'Estany de Cap de Port, vam sellar i vam tornar a pujar amunt a un bon ritme amb 1h 10' pujavem de Restanca (2010m.) al Coll de Crestada (2475m.), una vegada al coll de Crestada, vam anar en direcció al Refugi de Ventosa Calvell, passant, pels estanys de Monges, Mangades i Travessani, tots ells ja una mica grans. A les 3 de la tarda jo i l'Esteve, arribavem al Refugi de Ventosa i Calvell (2215m.) i on feia una estoneta que l'Angel i en Jaume havien arribat. Aquest refugi sota seu té, l'estany Negre, on després de dinar l'Angel, s'hi va banyar i jo remullar-me les cames una mica, també vam veure marmotes molt aprop nostre. A les 7 vam sopar.


Quan es va fer fosc vam poder gaudir d'un vespre de lluna plena enmig de la natura.

Vam fer uns 15 quilòmetres i un desnivell de 1135m. positiu amb unes 6h i mitja, entre caminada i parades.

DIJOUS 3 SETEMBRE

Refugi Ventosa i Calvell - Refugi Estany Llong.

Després d'una altre nit de poc dormir alguns, doncs afrontavem l'etapa trampa de carros de foc. La més curta però molt intensa.

Només de sortir del Ventosa i Calvell, feia una mica de fret vam començar avançar per enormes blogs de pedra, i començant enfilar el Collet de Contraix, per la Vall de Colieto, deseguida ja la mica de fresqueta despareixia, i mica en mica anavem avançant, vam anar pujant acompanyats de alguns grups, de gent que estaven als refugis. Aquest coll, no s'acabava mai més, finalment, vam arribar al Collet de Contraix (2748m.) que de collet, per mi no en té res de res. Aquí amb l'Esteve, vam esmorzar tot gaudint d'unes vistes imponents, sobre la vall de Contraix i presidides pel seu estany.

Desde aquí, una bona estona de baixada per la vall de Contraix, i on olorant olorant mmmmm. vaig veure els primers Pinatells de la temporada i també una mica més avall Ceps.

Després d'arribar a baix, vam agafar un tros de pista forestal que és la que be, pujant per la vall se St. Nicolau, de la zona de Boí.

Llavors vam arribar al Refugi de l'Estany Llong (1987m.), lloc on mentres esparavem a l'Angel i en Jaume, ens vam dutxar i demés, al cap d'una horeta ells van arribar i llavors vam anar caminant fins l'Estany Llong que queda a uns 10 minutets del refugi, lloc on vam dinar, descansar als prats de gespa que hi ha, i l'Angel banyar-se a les fredes aigües de l'estany.

Ens van surtir 8 km. amb un desnivell positiu de 680m. i 5 hores i mitja entre caminada i parades.

DIVENDRES 4 SETEMBRE
Refugi d'Estany Llong a Refugi de Colomina

Sortim del refugi de l'Estany Llong a 3/4 de 8 del matí, en direcció al refugi de la Colomina, aquesta putser ha sigut la etapa menys dura de carros de foc, vam començar a pujar per un caminet de muntanya molt còmode, sense gaires pedres que això sempre s'agraeix, en direcció a la Collada del Dellui, hi vam pujar per la vall del mateix nom, tot passant per l'estany de Dellui.

Després de 2h i mitja vam arribar a la Collada de Dellui situada a (2577m.) desde allà doncs vistes imponents, per una banda la Vall de Dellui, la que haviem pujat i per l'altre doncs la presidida pels estanys de Eixerolo, Cubieso, Morto i Tort.










En el Coll del Dellui vam fer una paradeta per carregar les piles i després d'un fort pendent de baixada vam arribar a l'Estany de Eiserolo, Cubieso i Mariolo tots ells ja bastant grans. Una vegada vam passar per sobre de la pressa de Mariolo, doncs vam poder veure un dels estany més grans de la zona l'estany Tort, tots aquest estany som d'unes aigües cristal.lines que en moltes ocasións podiem veure les truites nadar per les seves aigües.










A una banda de l'estany Tort, vam trobar una antiga via de tren, que segurament era la que es feien servir per portar les pedres de les preses desde alguna mina pròxima.

A poca estona de l'Estany Tort, vam arribar al nostre destí del dia el refugi de la Colomina, tot ell de fusta i un dels que m'ha agradat més, situat a (2415m.) el més alt que hem dormit, i en un balcó sobre la Vall Fosca, que quan no hi havia boira les vistes eren impresionants, al seu darrera amb l'Estany de la Colomina.

A la 1 del migdia arribavem al refugi, vam aprofitar per rentar-nos, dinar, llavors llegir, jugar al jocs de taula que antigament es jugaven a les cases, parxis, la oca, escacs, trivial... i també alguns vam sortir una mica a estirar les cames i gaudir de les vistes i dels estnays, tot esperant l'hora de sopar que va ser a les 7 com cada dia.


I sense cap mena de dubtes ha sigut el millor sopar d'aquets dies. de primers una bona escudella, acompanyat d'un bona amanida i un segon digne de restaurant, rodó de vedella amb verduretes, encara s'em fa la boca aigua quan el recordo. Després de sopar una estoneta de llegir, jocs de taula i cap a dormir.




Aquest divendres doncs unes 5 horetes de caminada amb 12 km. i un desnivell positiu de 840m.

DISSABTE 5 SETEMBRE

Refugi de la Colomina, Refugi Josep Mª Blanc i Refugi Ernest Mallafré









Era ja l'ùltim dia de carros de foc i un dia llarg i dur, ens vam llevar a 6:30 h., a les 7 del matí ja estavem a taula esmorzant i ha 2/4 de 8 del matí ja estavem caminant. Vam sortir tot vorejant l'Estany de la Colomina i l'estany de mar tots ells bastant grans, després de passar el de mar, vam trobar el de Saburó, on a la part baixa vam veure Isards que hi havien anat a beure aigua.










Una vegada passat l'estany vam afrontar una dura i curta pujada fins a la collada de Saburó (2667m.) llavora aquí vam parar i vam menjar algo, aquí també vam coincidir amb el grup de Mossos d'Esquadra que aprofitant que tenien festa també feien carros de foc i també coincidiem als refugis i un grup de 3 excursionistes.


Després vam baixar en direcció a l'altre refugi el Josep Mª Blanc, però avanç varem passar per diferents estanys com el de Cap de Port, Llastra, també vam veure el de la coveta i mica en mica ens anavem acostant al refugi vam veure el Estany negre de Peguera i el més emblemàtic de la zona l'estany Tort de Peguera amb el refugi en una petita peninsula que entra en el llac, en definitiva un altre lloc idílic per perdre-s'hi. Posteriorment vam arribar al refugi, on va ser lloc de despedida de l'Angel i en Jaume, que per qüestións laborals l'Angel tenia que baixar pel lloc més ràpit per poder estar a les 6 de la tarda a treballar.










A partir d'aques punt doncs ens quedarien unes 4 horetes de caminada, vam decidir agafar la variant de carros de foc del Coll de la Valleta Seca, per així no tindre que recular una estona. Així que vam posar-nos de nou, a caminar, després de menjar una mica amb l'Esteve. Vam pujar per la zona de la Coma dels estanys escondits, i on vam estar uns minuts una mica desorientats al haver-hi diferents fites de diferents camins, que entre el mapa i el Gps, ens en vam sortir, amb 1 hora i 10 minuts desdes el refugi arribavem a la Valleta Seca situada a 2750m.


I desde aquí vam poder gaudir també de bones vistes i després de baixar una bona estona per enormes blocs de pedra, vam arribar a un terrenys més còmode per caminar la zona del bosc dels Fangassals i on després de 3 hores, desde el refugi Josep Mª Blanc arribavem al Ernest Mallafré, punt d'acabament dels nostres carros de Foc.













Punt on ens van possar l'últim segell de Carros de foc i on ens van donar la samarreta que ens acredita que hem fet la travessa en la versió open. Per manca de tallatge només la tinc jo i properament l'Esteve també la tindrà.

Una vegada acabada la ruta, vam baixar amb taxi 4x4 fins a Espot i durant el trajecte vam tindre un grna conductor que ens va dir on podiem anar a dinar a Espot i la veritat que vam dinar molt i molt bé. Una vegada dinat de nou cap a casa on després de 4 hores de vitage arribavem de nou.

La veritat que ha sigut una experiència que mai havia tingut, per fí l'he feta realitat i no serà pas la última que faci. Nosaltres l'hem feta amb 5 dies. És una ruta que recomano a tot caminaire, que la faci alguna vegada de la seva vida, i que vulgui conèixer l'únic Parc Nacional de Catalunya, amb una diversitat d'entorns, que a vegades no diries que tenim aquí Catalunya. També hem conegut gent, al llarg d'aquets dies. Per sort el temps i la temperatura ens ha acompanyat, ens ha ajudat a poder gaudir encara més d'aquets dies. La convivència entre nosaltres ha estat genial.