Bici per l'Alta Garrotxa i el Ripollès

Diumenge passat, vaig anar amb bici de carretera per l'Alta Garrotxa i el Ripollès.

Vaig sortir d'Olot, en direcció Castellfollit de la Roca, i lloc on vaig agafar la carretera que va cap a Oix, el primer tros es de pujada i després d'una baixadeta arribes a Oix, després vaig sortir ja d'Oix i em vaig trobar els 3 km. més durs de la sortida de pujada al voltant de 9.5% de mitjana. Una vegada vaig arribar a la zona de St. Miquel de Pera, ja vaig trobar un tram bastant més planer, fins el Coll del Salomó, una vegada allà, un bon tros de baixada fins a un quilòmetre de Beget, on vaig trobar-me de nou amb la pujada amb algún tram al 11%. Una vegada vaig arribar a Beget, vaig fer una paradeta i vaig continuar, en direcció Rocabruna, per la carretera estreteta i amb bastanta ombra.

Després vaig arribar a Camprodon, on a les 11 del matí, estavem a 14ªC a ple mes de Juliol. Vaig continuar fins a St. Pau de Segúries, on vaig girar cap a Capsacosta i després vaig agafar la carretera de la Vall de Bianya, ara per terreny completament planer i on vaig trobar-me un dels enemigs del ciclista, el vent, i el tros que putser em vaig cansar més. Posteriorment vaig arribar a Olot després d'una bona sortida. Vaig fer unes 3h 10', 82 km. i un desnivell de 1545m.

Anem al Tour de França

Aquest cap de setmana passat amb l’Anna, vam anar a veure el Tour de França, a Plateau de Beille (Ariege).

Vam marxar-hi el divendres a la tarda, vam surtir d’Olot, en direcció Ripoll, Puigcerdà, Porte-Puymorens, i después va anar cap a Ax-Les Terms, i fins el Poblet de Les Cabannes, on començava el final d’etapa de dissabte. Vam pujar amb cotxe, i deseguida ja vam poder comprovar l’impressionant ambient, que hi havia en tota la pujada d’uns 16km. Nosaltres la veritat que ens va costar una mica trobar aparcament, i un lloc on plantar la tenda. Al final vam trobar lloc a falta de 3km. de meta i en un lloc al voral mateix de la carretera.

Una vagada posentats, vam sopar i vam anar a fer una volteta, vam pujar carretera amunt, i a part de la gent que hi havia, també hi havia una mini disco movil, amb bastant ambient. Después vam baixar i un tros més avall d’on teniem la tenda, en una esplanada, que hi feien 48 hores de Rock Nons stop. Així a priori estavem en una zona mes o menys tranquila, (això es el que ens pensavem).
A la nit tanquen la carretera, per pujar tots els trailers i camions, amb tota l’infrastructura del final d’etapa, és a dir que tota la nit, van anar pujant molts de camions, a part també tots el francesos, anaven carrretera amunt i avall de juerga, fent xivarri, és a dir que a la nit no vam poder dormir. Per sort quan es va fer de dia, tot es va calmar una estona i vam poder dormir una horeta.

Quan ens vam despertar, vam esmorzar, i vam anar a mirar l’ambient, i el glamour que es respirava a la zona de meta. On no hi faltava de res. Después al cap d’una estona vam baixar, tota l’estona envoltats de gent que feien el port de muntanya amb bicicleta, i buscaven lloc per veure els craks del ciclisme mundial.

Nosaltres vam arribar a la tenda, la vam desmontar i vam parar la sombrilla per protegir-nos del sol, después vam dinar, vam reposar una mica, i vam esperar que passés la caravana del Tour.
Después de dinar, va passar la caravana del Tour, que fan publicitat de productes i també obsequien als espectadors amb coses, que per sert no va anar gens malament la recolecta.

Després ja faltava poquet, perquè arribessin els ciclistas, de mentres a estones, anava a treure el cap per alguna autocaravana, que tenien tele i anava veient com es desenvolupava l’etapa i pujada.
Dessiguida va arribar el moment, envoltats de cotxes i motos, va arribar a falta de 3 km. de meta el primer corredor escapat, Vanendert del Omega Farma Lotto. A pocs segons d’ell em Campió Olímpic Samuel Sanchez de Euskaltel, i a pocs segons el grup dels millors, Contador, Voeckler (lider), els germans Schleck, Basso, Evans.

Després i de mica en mica, van anar passant la resta. Nosaltres una vegada van passar els craks, per on estavem, vam anar una mica més amunt on hi havien unes curves amb ziga-zaga per veure la resta de corredors i l’ambient.

Una vegada van passar tots, vam tindre que esperar que la policia obris la carretera, i paciència. Ja que la baixada del port trobariem molta gent de baixada i vam baixar-lo amb caravana, vam tardar en baixar els 13km. 2 hores, ja era previsible, fa 4 anys en vaig tardar 3 d’hores. Después vam anar baixant, i vam parar a sopar a Puigcerdà. Después vam anar fins a l’hotel del Roc Blanc a La Molina a dormir. Diumenge al matí vam reprendre el camí fins a Olot.