Caminada Núria-Carançà-Thues

Després de 6 dies de vacances i desconecció, amb l'Anna al País Basc, aquest dissabte la Neus ens en tenia una de preparada.

De bon matí vam sortir d'Olot, la Neus, L'Olga, La María, L'Anna, en Jordi, la Vero, la Marta i jo. Cap a Ribes de Freser, on vam deixar el cotxe, i vam agafar el cremallera fins a Núria, lloc on començava l'aventura. De Núria vam començar a pujar, per la Coma de Noucreus, fins Pic de Noucreus 2799m. lloc on després d'una bona estoneta de pujar i pujar, vam fer un descans. Una vegada allà dalt, vam aprofitar, per arribar-nos al pic del Pas del Porc de 2742m. i posteriorment ja tot de baixada, passant pel Coll de Carançà, tot gaudint d'un dia esplàndit i amb bones vistes. També baixant cap el Refugi, vam passar, pel Estany Blau, l'Estany Negre i l'Estany de les Truites, lloc on també vam aprofitar per remullar-nos els peus i dinar. Després vam continuar seguint el Riu de Carançà, fins al refugi Ras de Carançà, lloc on passariem la nit. Vam fer uns 13 km. amb un desnivell de 900m. i unes 7 hores de caminada.

Una vegada vam arribar al Refugi, ens van dir que estava ple, ens varen llogar uns tendes de campanya, una mica fetes caldo per passar la nit. Una vegada vam tindre montades les tendes, una forta tempesta de trons i pluja ens va acompanyar una bona estona. Després de sopar, vam intentar dormir perquè la veritat dormir 4 persones i les motxilles en tendes iglú petites...doncs afortunats van ser els que alguna estona va poder clucar l'ull. Semblavem sardines enllaunades.

El diumenge, de bon matí a les 2/4 de 6 del matí ens varem llevar, i després de tindreu tot apunt, vam reprendre el camí, semblava que el dia seria amb sol i núvol, però va ser tot el contrari, pluja tot el camí. Vam anar seguint vora el Riu Carançà, que baixada molt ple, al cap d'una estona, vam arribar a les Gorgues de Carançà, conegudes pels seus pont i passeres, sobre el riu que van afegir, un toc d'aventura a la caminada. Aproximadament a les 11 de matí vam arribar a Thues-Carançà, lloc on agafariem el conegut Tren Groc, fins a Font-Romeu, lloc on ens esperaria un microbús, per deixar-nos a Puigcerdà, lloc on vam dinar i vam esperar fins a 2/4 de 5 de la tarda el tren que ens deixaria a Ribes de Freser lloc on teniem els cotxes. Aquest segon dia de caminada, vam fer poc més de 4 hores de caminada, i 13,7 km. el recorregut tot pràcticament baixada.

St. Joan de Caminada

Ahir a la tarda, amb l'Anna vam pujar al Refugi d'Ulldeter, lloc on vam sopar de picnic i on no hi va faltar la coca de revetlla, la nit l'hem passada al refugi.

Avui de bon matí i després d'esmorzar, ens hem posat a caminar, la veritat és que no ens pensavem, trobar massa gent per ser un dia de St. Joan al matí que mentres uns encara estan de farra, d'altres ja començavem a cremar la coca, doncs caminant hi havia força gent. Hi havien vaires opcións, i cap de decidida.

A 1/4 de nou del matí hem començat a caminar, pujant per les pistes d'esquí de Vallter, cap al Coll de la Marrana (2530m.). Una vegada a dalt el coll i gaudint d'un dia radiant, hem començat a enfilar cap al cim més típic de la zona el Pic de Bastiments de 2883m. el més alt de la zona, una vegada a dalt hem reposat i menjat una mica i som-hi. Ens hem decidit cap a la banda Est, passant per l'Esquena d'Ase, el Coll de la Geganta, Puig d'Ombriaga (2634m.) i fins el també conegut Pic de la Dona (2704m.), Després ja baixada fins la Portella de Mentet i continuant fins les pistes d'esquí de Vallter 2000. A continuació per la carretera fins al trencant del refugi i de nou hem remontat i per fer temps per dinar al refugi, ens hem remullat les cames a les fredíssimes aigües del Ter, després de dinar de nou cap al cotxe i cap a casa.

Han esta gairebé 6 hores de caminada, amb 850m. de desnivell i 11 km. i tots fets per sobre dels 2000m. d'alçada, que no està gens malament.

Caminada per Núria

Ahir amb en Xavi vam decidir anar de caminada, el lloc escullit va ser Núria. Vam deixar el cotxe a Queralbs (1220m.) i vam pujar pel camí, que puja fins a Núria per les Gorgues de Núria. Feia una mica de fresqueta, però el dia era radiant. Vam anar pujant i gaudint de moltíssima tranquilitat, però acampanyats pel fort suroll de les aigües, del riu de Núria, jo mai hi havia vist baixar tanta aigua. De pujada vam passar pel pont del Cremal, les Balmes de St. Pere i St. Rafel, i gaudint dels salts d'aigua del Sastre, Cua de cavall i el de Fontnegra.
Una vegada vam arribar a Núria (1960m.) hi feia molt vent i una mica de fresca, per ser el primer dia d'estiu. A Núria vam esmorzar, i vam continuar en direcció a l'alberg, poc avanç d'arribar, vam agafar el Camí dels Enginyers, que amb unes 3 horetes de caminada, s'arriba al Refugi de Coma de Vaca, durant el tros de camí vam gaudir de les vistes, i de les bestioles que hi havien, vaques, cavalls, isards i fins hi tot marmotes. Quan vam arribar al Refugi de Coma de Vaca (1995m.), vam buscar una mica d'ombra i vam dinar. Després de dinar, vam tindre una anècdota, com la que ens vam tindre que descalçar-nos, per travessar el riu i el vam atravessar, l'aigua ens arribava als genolls. Després de fer-ho, vam veure que un tros més avall, hi havia una passera per fer-ho... però almenys vam tindre els peus fresquets una estona. La baixada, la vam fer pel camí que segueix el Riu Freser. També de passada vam anar a veure el Salt del Grill, que la veritat que també hi baixava molta aigua. Una vegada vam arribar a la Central de Daió de baix, vam agraïr el tros de baixada, per pista forestal, perquè ja anavem una mica cansadets, però encara ens quedava una estoneta curta, fins a Queralbs.

Al final vam fer uns 26km. amb un desnivell de 1550m. i gairebé 9 hores de caminada amb les parades incloses.

Recull de les fotos de la caminada:

Sortida pel Montseny i Guilleries

Aquest matí, tenia ganes de fer una bona sortida, amb la bici de carretera pel Montseny. Sortint de St. Antoni, a les 9, he anat cap a St. Celoni, he pujat fins a Sta. Fe del Montseny (21km. de pujada). Gaudint d'un dia radiant, amb bones vistes, una mica de caloreta i molta tranquilitat. Una vegada he arribat a Sta. Fe, he continuat, passant per St. Marçal, una vegada he arribat al cruse, he anat en direcció Arbucies, passant per Coll de Ravell i cap a Arbucies. Lloc on he vist, que la sortida, encara seria més llarga del que havia calculat, un fort vent no em deixava passar de 20-25 km/h, en el pla. de tornada, he passat per Coll de n'Orri i Breda, posteriorment amb penes i treballs, St. Celoni, Llinars i St. Antoni, lloc on continuava bufant un vent fort.

Al final un bon entrenament de fondo, amb pujada i de vent fort al pla, amb 4 hores, 103.km. i un desnivell de 1650m.

Caminada a l'Alta Garrotxa

Aquest diumenge amb l'Anna, vam anar fins al poble d'Oix amb cotxe.

Després de deixar el cotxe vam agafar les motxilles i vam començar a caminar, tot vorejanty la Riera d'Oix, vam endinsar-nos per la Vall d'Hotmoier, i fins a l'ermita de St. Miquel d'Hortmoier. Després vam continuar, passant pels roures del rei, despés vam tindre que remullar-nos els peus per afagar de nou el GR11, tot seguint-lo vam passar per Les Freixanes i després de fer un tros de corriol, vam arribar a La Farga lloc on van deixar el Gr, després vam tornar agafar un corriol de pujada que va vorejant el Torrent del Ramassa. Una vegada vam deixar el torrent vam continuar fins arribar al Coll de Bestracà, lloc on vam aprofitar per fer una parada i dinar tot gaudint d'un dia esplèndit i calorós.

Després tot baixada fins a Oix. En total gairebé 7 hores de caminada amb parades incloses, 18 quilòmetres i un desnivell de 790m.

Sortida lúdica al Pantà de Vallfornés

Aquesta tarda amb l'Esteve, ens hem escapat amb bici, cap al pantà de Vallfornés, que es troba al 100% de la seva capacitat, cosa que no es gaire habitual, veure'l amb aquest aspecte tan fantàstic.

Quan hem arribat, a l'aparcament que hi ha justament al peu del pantà, ens hem arribat fins a sota mateix, i on a través del sobrexidor cau al buit, el sobrant de l'aigua, fent així un salt d'aigua impresionant.

Després, hem reculat de nou fins l'aparcament, i llavors hem enfilat amunt fins a la pressa, hi ha continuació fins la cua, lloc on ens hem remullat les cames, a les fredíssimes aigües de la riera de Vallfornés.

Després d'una estoneta d'estar les cames en remull ha tornat a tocar agafar la bici i continuar la sortideta, tos passant per Canoves, l'ermita de St. Hilari i posteriorment per el Fou, Can Boatell, Can Cucurella i fins a casa.

Han estar unes 2 horetes amb bici i uns 32 km.

Terra de Remences

Per fí aquest diumenge, i gairebé 2 mesos, desde que em vaig apuntar, va arribar el dia de la XIII Marxa Cicloturista "Terra de Remences". Uns 3000 participants, estaven a les 8 del matí a punt a la sortida, alguns per sortir els primers, jo crec que van dormir-hi.

Amb bona puntualitat vam començar a pedalar, el dia era núvol... com és habitual la sortida va ser molt ràpida, sobretot travessant, Les Preses i Olot, vam continuar per la Vall de Bianya, i també s'anava bastant ràpit. Una vegada vam començar a pujar el primer port Capsacosta, ja hi va haver la escavetxina del dia, on la pujada possa la gent al seu lloc, em vaig trobar còmode pujant, és un port que m'agrada. Durant la pujada vaig anar trobant gent coneguda, i en va fer gràcia, però també començaven a caure gotes i això ja no m'en feia tanta.

Una vegada vam entrar al Ripollès, va començar a ploure intensament, i cada vegada quedavem més molls. Quan vam arribar a Ripoll, ja anavem bastant xops, i vam tornar-nos a trobar de nou amb la pujada ara 15 km. de pujada, tocava el Coll de Canes, on la pluja va afluixar una mica, al cap d'una estona tornava apretar la pluja.

Mentre pujava m'enrrecordava molt de les etapes mítiques de ciclisme on els professionals pateixen, per assolir un port de muntanya, amb condicions meteorològiques bastant adverses.

Vaig pujar tot el port, amb el Joan Janica (uns dels meus professors d'Espinning), la veritat que la pujada tot i la pluja, no s'em va fer llarga, i vam pujar a bon ritme. Una vegada a dalt, per sort, no plovia, però la baixada de gairebé 20 km. es faria llargíssima amb el terra moll, una vegada a Olot, s'havia acabat el patiment de la pluja i la baixada, per sort no vaig caure que és el que em feia més por. Vam acabar d'arribar a St. Esteve d'en Bas, passant i les carreteres planeres de la zona i ara amb el vent en contra.

Vaig fer un temps de 2h 48' 18" vaig fer el 44 de la meva categoria i 106 de la general del recorregut curt de 95km. i d'un total de 1970 participants.