Pujada amb raquetes a la Tossa d'Alp

Aquest divendres, amb l'Esteve Bosch i en Pere Lopez, ens vam escapar a la Cerdanya, en concret a La Molina.

Vam deixar el cotxe a l'aparcament del Telecabina (1700m.), i ens vam possar les raquetes de neu, l'Esteve, era el seu segon dia que hi anava, en Pere el primer. El començament va ser planer, que va anar bé per escalfar i en Pere per familiaritzar-se amb les raquetes, després de planejar una estona, vam començar a pujar per les pistes d'esquí de La Molina, la primera pujada forta, la vam trobar a la pista anomenada Olímpica, on vam començar a pujar de valent, una vegada superada aquesta zona, la pujada va minvar una mica, pujant per la pista de 2 estacions, pista compartida entre la Molina i Masella.

Quan vam arribar a l'estació supèrior del Telecabina (2300m.), vam fer una paradeta, i aprofitant que feia un bon dia, vam poder gaudir de bones vistes, sobre el pirineu. Una vegada fet el "kit-kat", vam continuar pujant, ja ens faltava el tros final, fins la Tossa d'Alp (2537m.), una vegada a dalt, ens acompanyava, una mica de vent bastant fret. Ens vam fer com és habitual les fotos de rigor, i després vam aprofitar per menjar-nos l'entrepà, a la terrasseta que hi ha al Refugi del Niu de l'Aliga, situat a la part sud de la Tossa d'Alp.

Una vegada vam acabar l'esmorzar, vam fer una mica de geografia, divisant desde aquest paratge, Monseny, Pla de la Calma, Montserrat, La Mola, Pedraforca, Pirineu Andorra i Francès, Puigmal, Taga, entre d'altres.

Després va tocar baixar, a priori gaires sense dificultats, vam baixar fins a la part alta del Telesquí de 7 fonts, i vam anar a buscar la zona de Comabella, la primera part amb una mica de pendent però, mica en mica, ens vam acostar a la Pala de Comabella, i la cosa es va posar amb més dificultat, en algún punt una pendent negativa del 40%, i on qui més qui menys es va revolcar per la neu, una vegada vam arribar a la zona del Coll de Pal, la pendent ja va minvar molt, i vam continuar planejant de nou fins el cotxe.

Vam caminar amb raquetes poc més de 4hores i mitja, amb 11,5 km. i un desnivell positiu de 875m.

I després d'un matí de raquetes, un bon dinar ens haviem guanyat, i vam anar al Restaurant de Ca l'Anna a Ventolà. On una fusta d'embotits, de primer, de segon unes galtes de porc amb olivetes, un ànec amb suquet i unes bones postres ens van refer d'un dia genial a la neu.

Esquiada a Font-Romeu

Aquest dissabte, amb la Maribel i l'Albert vam anar a esquiar a Font-Romeu, on vam gaudir d'un dia esplèndit, una bona neu. I va ser el dia en que la Maribel després d'anys i anys, esquiant amb snowblades, va provar per primera vegada uns esquís llargs, i li van agradar la nova sensació que es té, i vam començar per pistes sensilles i al cap del dia ja vam anar per pistes de tots el nivells.

A partir del migdia a causa de la "mica de caloreta", les pistes amb orientació sud la neu començava a quedar humida, les de la cara nord es van conservar bé.

Dia d'aniversari a Masella

Aquest dimarts passat, i ja com és habitual, cada 8 de Febrer, va ser el meu aniversari,i aquest any, ja 31.

Ens vam escapar a Masella, l'Angel, l'Anna la seva xicota i jo. Va ser un dia d'aquells que gaudeixes, d'un dia 10, esquiant, bona neu i un bon solet. Aprofitant que era entre setmana, doncs com és habitual, poca gent i gens de cues. Vam gaudir de tots els sectors de l'estació oberts i d'una bona jornada d'esquí. Així que va ser un gran dia d'aniversari a la neu. Després vam anar a dinar, al Restaurant de Ca l'Anna a Ventolà, on unes bones galtes de porc amb olivetes, ens van refer de l'esforç.

Pel vespre, amb l'Anna, vam anar a celebrar-ho al Restaurant la Canal a Olot.

Etapa del Gr 92 Lloret-Blanes-Tordera

Aquest diumenge passat, amb la colla d'Olot, vam anar a fer una etapa del Gr 92, Lloret, Blanes, Tordera.

Vam sortir de la part sud, del passeig de Lloret de Mar, en direcció a Blanes, passant per la Punta d'en Rosaris, la Platja de Fanals, Sta. Cristina i després ja que ens venia de pas, vam anar a fer una visita, al Jardí botànic de Pinya de Rosa, on s'hi troben unes 7000 espècies de tot el món, la majoria son cactús algúns inmensos. Després vam continuar, en direcció a Blanes, i vam pujar al Castell de St. Joan, on tot gaudint d'unes bones vistes, sobre Blanes i el Delta de la Tordera, vam dinar.

Després vam baixar cap a Blanes, on vam travessar tot el Passeig marítim, i ja ens vam endinsar, cap a la comarca del Maresme, tot resseguir La Tordera (riu), aquesta part fins a Tordera putser va ser la més monòtona. Una vegada a Tordera i després d'uns 20 km. vam agafar el tren i després l'autocar, que ens van deixar de nou a Lloret.

Anem a tocar NEU

Aquets dimecres, amb l'Esteve, ens vam escapar al Montseny, a tocar neu, i es que quan la neu està, a prop de casa... mmm per poc que puguis et fa gràcia anar-hi.
Vam sortir al migdia, a l'hora que el solet escalfa més, ara a l'hivern, vam anar cap a St. Esteve de Palautordera, per anar a buscar la pista que ens va portar fins a Mosqueroles, lloc on ja vam començar a pujar i pujar uns 11 quilòmetres, vam arribar al Llac d'en Viada i ja vam començar a trobar una mica de neu, vam continuar pujant, i vam arribar al Mirador, on ja hi havia més neu, llavors vam fer un tros de carretera, i vam arribar fins el Coll de Sta. Helena (1230m.), lloc on vam gaudir d'unes bones vistes, sobre el Vallès, Barcelona i el mar. Després vam fer la baixada, per la carretera de La Costa del Montseny, on la veritat que vam passar una mica de fret, quan vam arribar a Mosqueroles, ja ens va tocar una estona el sol i ens vam refer. Després ja només ens faltava la pujada de Can Peualt i cap a casa. Vam fer 49 km. amb unes 3 hores i mitja i un desnivell de 1350m.

Diumenge també de Raquetes de neu

Aquest diumenge sí, en el sopar de la nit passada, ens que ens vam reunir amb la colla, vam decidir que de bon matí, ens trucariem i decidiem, si feia bon temps per anar de nou a fer una excursió amb raquetes de neu.

A 2/4 de nou ens trobem, anem en Gerard, l’Anna, jo que hem anat alguna vegada amb raquetes de neu, en canvi la Marta, la Neus, en Quel i en Manel, mai s’han possat unes raquetes de neu….serà un dia molt especial per ells.

Tornem anar cap a Camprodon i posteriorment cap a Setcases, on havia tornat a nevar, voliem anar a fer una raquetada per la pista forestal que porta de Setcases a Espinavell, però pujem cap a Vallter i trobem ja els cotxes dels esquiadors encallats possant cadenes, i decidim recular i com que ells ahir no havien vingut, els portem a Tregurà de Dalt. Allà ja sabiem com estava la cosa i valia la pena que gaudissim tots junts d’un gran dia a la neu.

La nit passada havia tornat a nevar una mica, arribem de tot caminant fins on ja començem a relliscar i arriba el gran moment per en Manel, en Quel, la Marta i la Neus. En ajustem les raquetes i som-hi a gaudir d'un altre dia radiant vam anar pujant per la pista forestal que porta a pardines, vam fer una paradeta i com no fotos, a La Creu de Fusta , i vam continuar una estoneta més cap amunt.

Després d'una estona de pujada, vam recular i tot baixant els més atrevits es van revolcar a la neu semblaven nens petits i tots ja tenen una edat....Després a l'alçada de la antena de Tregurà, vam trobar una parella amb quad i ens van dir un caminet per baixar fins el poble de Tregurà amb raquetes i va estar també molt divertit. Després en arribar al poble, vam agafar els cotxes i vam tornar cap a casa. Havia estat un dia, genial i amb que la Neus, en Manel, en Quel i la Marta, ja no podran dir que mai han anat amb raquetes de neu.