El Montsec és una serralada que s'estén entre les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà, a la província de Lleida, un espai natural on s'hi despleguen, majestuosos, els espectaculars congostos de Mont Rebei i Terradets. Es tracta d'un espai, molt poc transitat, però que amaga alguna de les meravelles naturals més desitjades pels excursionistes i amants dels esports de muntanya.
 |
| Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa |
El congost de Mont-rebei que forma el riu Noguera Ribagorçana en travessar la serra del Montsec, separa el Montsec d'Ares del Montsec de l'Estall i constitueix l'únic gran congost de Catalunya que es manté més o menys verge sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica. Únicament és travessat per un camí de ferradura parcialment excavat a la roca que permet gaudir d'una manera molt espectacular tot aquest indret. Un paisatge que no deixa indiferent al viatger.
La Mancomunitat de Catalunya va construir als anys vint un camí excavat a la roca per ajudar les comunicacions entre els pobles de la zona, però va quedar inundat per la crescuda de les aigües, un cop es va posar en marxa el pantà de Canelles. Perduda aquesta via de comunicació, llevat de les èpoques de sequera, en les que l’antic camí reneix, la companyia Enher va iniciar la construcció d’un de nou, excavat uns 30 m per sobre d’ell i que data de l’any 1982.
Amb 7 km de llargària, el congost denota una solitud tan feréstega com espectacular.
Aquesta caminada l'organitzadora ha estar la Roser, amb ella per fer-la ens ajuntem (Edu, Mercè, Anna, Manel, Sonia, Miquel, Catia, i jo).
Comencem la caminada a l'aparcament de la Marte de Déu de la Pertusa, en direcció al Congost, uns 5 km. de caminada ens separen de l'aparcament i l'ermita, fins l'inici del congost, passant per un parell de masies Mas de la Pardina, actualment en ruïnes i Mas Carlet que el volen convertir en un refugi.
 |
| Mas Carlet |
Mica en mica ens anem acostant a la part més impresionant, farestega i espectacular les portes del Congost de Mont-rebei. Aquesta primera part és més monòtona però val la pena fer-la per arribar al Congost.
Arribem a l'inici del Congost i ja comencem a caminar pel camí, literalment excavat a la roca i a la vegada envoltats de parets impresionant mirant cap amunt i mirant cap avall l'aigua del Pantà de Canyelles. El camí per la part de la roca està equipat amb cable, és molt estret i no apte per a persones amb vèrtic.
Mica en mica anem arribant a la cua del pantà i al pont penjant metàl•lic. Salva el barranc de Sant Jaume o de de la Maçana, en el qual fem mitja volta i tornem pel mateix lloc i amb diferent prespectiva del congost, fem una paradeta per fer un mos i continuem la caminada.
A mig congost hi ha una cova que s'hi puja amb l'ajuda de cadenes, just avanç de parar a per dinar i pujem i uffff que xules les vistes.
Fem paradeta per dinar i continuem ara ja sortim del Congost, per anar en direcció a l'ermita de la Pertusa i l'aparcament, passant de nou per Mas Carlet.
Ha estat un caminada molt xula. Han estat 7 hores i mitja de caminada, parades i demés, amb 17.5 km de recorregut i un desnivell positiu de 800m.
