St. Antoni de Vilamajor - Olot amb bici

Aquest divendres, aprofitant que tenia festa, vaig aprofitar per fer una sortida amb bici de carretera, que feia temps que tenia ganes de fer i era, anar fins a casa l'Anna a Olot amb bici i així va ser.

A 2/4 de 10 del matí, començava l'aventura, la primera part del recorregut bastant coneguda i habitualment la faig. Vaig sortir de Vilamajor, cap a St. Celoni, Hostalric, Mallorquines, i fins a Santa Coloma de Farners. On amb poc menys de 1 hora i mitja, i una velocitat mitjana d'uns 32km/h. hi arribava. A partir d'aquí el següent tros, que l'he fet, un parell de vegades, fins Anglès, a partir d'aquí un fins a Olot, inèdit, amb cotxe si que l'he fet cosa que ajuda una mica, però amb bici mai. Després d'Anglès, vaig passar per El Pasteral i posteriorment per Amer, on hi arribava amb poc més de 2 hores i ja amb 67 km. a les cames.

A partir d'aquí la carrretera anava picant progressivament cap amunt, per anar ja a buscar la comarca de La Garrotxa, trobar Les Planes d'Hostoles, St. Feliu de Pallarols, i arribar al punt més alt de la ruta el Coll d'en Bas (584m.), a partir d'aquí ja vaig veure que cada vegada faltava menys per aconseguir-ho. St. Esteve d'en Bas, Les Preses i Olot, on hi arribava amb 3 hores i 10 minuts i amb 96 km. a les cames. I 830m. de desnivell

Pujada al Costabona

Després d'un pont del Pilar, amb caminades programades i que va ser passat per aigua, aquest diumenge, vam dur a terme una de les caminades que teniem previstes de fer, anar al Costabona. No es un cim de gran dificultat però té la peculiaritat de ser el primer cim que supera els 2000 m. del Pirineu, per l'Est.

Vam arribar-nos amb cotxe fins a la Collada Fonda (1900m.), situada a la pista forestal que porta de Espinavell a Setcases.

Vam començar a pujar amb un dia amb estones de tot, sol, núvols i una mica de boira, per sort aquesta vegada els del temps no la van encertar del tot. Vam arribar fina a Coll de Pal 2318m. on vam fer una paradeta i aprofitant que la boira ens va deixar ja vam veure, els Bastimensts i per l'altre banda el Canigó enfarinats. Després vam reprendre el camí fins al Cim del Costabona de 2465m. i on vam esmorzar i ens vam fer les típiques fotos de rigor, després baixada, pel mateix lloc on haviem pujat.

Vam un desnivell de 585m., unes 3 horetes de caminada amb parades i 7,5km.

Després, vam anar tota la colla a dinar a la Fonda Rigà de Tregurà de Dalt, on els que vam pujar caminar, d'altres que no i el que tenia por de pluja, vam fer un bon dinar d'aquells que feina tens aixecar-te de la taula.

Curset de Bombers a Can Padró

Aquest dissabte passat, 2 dels equips de primera intervenció de la fabrica, vam anar a Can Padró a fer pràctiques de Bombers.

Les primeres 2 hores van ser de teòrica, i com és habitual son les que es fan una mica més costoses de passar. Una vegada esmorzats, ja vam possar-nos a fer les pràctiques, la primera part van ser amb extintors i la segona amb les manegues. Va ser un dia, molt divertit i on d'anècdotes no en van faltar, a part de quedar una mica molls, també algú que no s'ho esperava, involuntariment, també va rebre con l'instructor, on primer va quedar enpolsinat amb la pols d'un extintor, i més tard amb una ruixada d'una manega d'aigua.

Després va tocar un merescut dinar i cap a casa.

+ de 100 km.

Dimecres passat aprofitant que tenia festa, vaig sortir cap a migdia, aprofitant les hores de solet, per fer una sortida, de més de 100 km. amb la bici de carretera, ara feia uns quants mesos que no en feia cap i en tenia ganes.

Vaig sortir de Vilamajor, i tot planejant vaig anar Hostalric i Blanes, després vaig agafar la nacional i vaig continuar per la Costa del Maresme, i vaig fer una visita ràpida a la meva mare a Calella, on vaig aprofitar per comprar-me un crosant de xocolata, després vaig continuar fins a Mataró, i després cap Argentona on em tocava decidir-me quin portet pujar per entrar al Vallès Oriental, em vaig decantar per Parpers, i on ja vaig notar que les cames en començaven a flaquejar, però de mica en mica, vaig anar acostant-me a Vilamajor. On ja vaig arribar bastant cansat.

Em van sortir unes 3 hores i 45 minuts per fer 110km. i un desnivell de 700m.

Assalt al poble dels Barrufets

Aquest matí, i després d'una estoneta de caminada, he decidit, anar a veure si trobava, algún poblat barrufet, dels de categoria, la veritat es que ha anat bastant bé, i l'assalt, al poblat ha estat, de gairebé mig kilet, de rovellons, es a dir que l'assalt ha sigut molt positiu, ara només faltarà, comprovar que no hi hagui algún habitant.... i després menjar-me'ls.

Caminada al Pic de l'Infern

Dimecres amb l'Esteve Ballescà, ens vam escapar a la zona de Vallter, per gaudir d'una bona caminada, fent varis cims de la zona.

De bon matí a les 8, amb 4 graus i un dia radiant, deixavem el cotxe, a l'aparcament de sota, el Refugi d'Ulldeter. Vam començar a caminar, en direcció al Refugi, i una vegada passat, per les pistes d'esquí de Vallter 2000, vam anar cap al Coll de la Marrana (2529m.). A continuació cap al primer pic del dia el Bastiments de 2883m., on vam pujar-hi amb 1 hora i 35 minuts, vam fer una paradeta, per menjar una mica mentres, gaudiem, d'unes vistes dels Pirineus Andorrans i Francesos, de la Badia de Roses, Montseny...entre d'altres.
Una vegada menjats, vam continuar cap al següent, per la carena, vam baixar a les Collades de les Comes de Malinfern 2705m. A continuació, vam seguir cap el següent cim, el Pic de Freser de 2835m., on ja veiem més aprop el Pic de l'Infern, i també algún isard molt aprop nostre.. Vam baixar una mica de nou, per remuntar per la carena, l'objectiu del dia, el Pic de l'Infern de 2869m. era a tocar vam fer cim i vam gaudir de les vistes del Circ de Carança eren espectaculars, amb els Estanys, Blau, Negre, l'Estany de les Truites, també vam veure el Puigmal i al fons la Pica d'Estats ja enfarinada.

Després a tocar del Pic de l'Infern, també vam fer el Pic dels Gorgs 2851m.. Seguidament vam baixar cap a la Cabana de Tirapits, i seguint el Gr. 11 en direcció al Coll de la Marrana.
Durant la tornada, vam veure per les carenes del Bastiments, molta gent primer, vam pensar que podien ser algún autocar de jubilats, perquè avançaven lentament, però ràpidament ens vam donar conte, que anaven verds i portaven unes motxilles molt grans, eren militars fent maniobres per la zona.

Quan vam arribar al Coll de la Marrana, ara sí que ja tot era baixada fins el cotxe, mentre pel camí, i en una pedra vam trobar uns cinc o sis, militars fent la migdiada, segurament ja no s'aguantaven més, s'els veia una mica agoviats i cansats.

Al cap de 6 hores i mitja, 1215m. de desnivell i poc més de 12 km. vam arribar el cotxe. després de gaudir d'una gran excursió pel Pirineu.

Caminada a la Cova del Bisbe

El diumenge, amb l'Anna, en Jordi, la Neus, l'Albert, l'Anna Nogué, en Gerard, i en Manel. Vam deixar el cotxe a Sadernes, en plena Alta Garrotxa, i vam pujar fins la Cova del Bisbe, on antigament s'hi refugiaven antics bandolers i on gràcies a la seva fondària d'uns seixanta metres, s'hi refugien, cabres.

Després d'estar-hi una estona, vam esmorzar i vam baixar i també vam arribar fins el Pont d'en Valentí, on ens vam refrescar els peus una mica. Seguidament de nou fins a Sadernes. On un més que merescut dinar a l'hostal de Sadernes, ens esperava, la veritat que vam repostar el que haviem cremat i algo més...

Vam fer gairebé 10 km, amb un desnivell de 350m.