Queralbs - Núria pel Camí Vell del roc del Dui

El matí del dia de St. Joan, amb l'Anna, vam anar a fer una altre caminada que teniem pendent desde feia temps, Pujar a Núria desde Queralbs.

Vam arribar a Queralbs als voltants de les 9 del matí, i vam començar a caminar, i el primer tram per Queralbs, amb una pujada ja considerable, que al cap d'un tros, seguia pujant però no tant, Vam seguir el recorregut, de l'antic camí vell de Núria i conegut com al Roc del Dui. Vam anar pujant i vam anar passant per diversos llocs d'interés com la Font de la Ruira, L'Oratori de Corbell.



Font de la Ruira



Oratori de Corbell

Seguidament, vam fer el tros que fins fa poquets anys hi passava el cremallera, ara actualment passa, per un túnel proper, llavors vam continuar fins a trobar el camí que puja del Pont del  Cremal, pasant pel Salt del Sastre.

Gorgues de Núria



Salt del Sastre

Aquesta putser és una de les parts més espectaculars de la caminada ja que amb poc tros es pot gaudir de dos salts d'aigua, el Salt del Sastre i el de la Cua de Cavall.


Torrent de Fontalba

Salt de la Cua de Cavall


















Seguidament, es fa un tros un xic més planer els del Pla de Sallent, avanç ja, de fer la última pujada fins arribar a la Creu d'en Riba i el mirador de Núria.



Riu de Núria pel Pla de Sallent



Va ser una caminada de 3 horetes, amb un desnivell de uns 780m. i un recorregut total de 8km.

Pujada Nocturna a Bastiments

La nit d'avanç de la revetlla de St. Joan, Vam fer una de les sortides que feia temps, que voliem fer, una pujada nocturna a un cim del pirineu.

Ens vam ajuntar una bona colla, deu Laura, Moni, Isa, Susanna, Pere, Anna, Gerard, Coral, Albert, i jo. Vam deixar el cotxe a l'aparcament que s'accedeix al Refugi d'Ulldeter, Vam sortir amb llum de dia, mica en mica i a mida que anavem pujant s'anava fent fosc i ens acompanyava una lluna plena. Vam anar pujant primer, vam passar pel Refugi, llavor vam enfilar ja per les pistes d'esquí de Vallter, en direcció al Coll de la Marrana, on ja hi vam arribar de nit i amb la llum de la lluna. La nit era perfecte tret d'unes boirines passatgeres que van fer acte de presència a dalt el coll.

Comença l'aventura

La Lluna ja ha sortit

L'objectiu al fons el Bastiments

Pujant el Coll de la Marrana

Vam arribar al coll, i vam continuar caminant en direcció als peus del Bastiments de 2883m., vam començar a pujar pel zig-zag i mica en mica, cada vegada el teniem més aprop, amb poc més de 2 hores i mitja, arribavem a dalt, on vam poder gaudir d'unes vistes nocturnes espectaculars.

Per sort i gràcies a en gerard un fanàtic de la fotogràfia i gràcies a la seva camara, vam poder fer-nos la foto a dalt el cim de nit.

Cim de Bastiments de 2883m.

Creu de Bastiments

Seguidament i sense gaire secret, vam començar a baixar, refent el camí que haviem fet de pujada, la part més complicada al ser de nit va ser la baixada de Bastiments, que la vam fer sense necessitar els frontals, i el tram de dalt del Coll de la Marrana que encara hi quedava una petita part de neu, a partir d'aquí, vam encendre els frontals i semblavem cuques de llum. Llavors, una vegada vam arribar a sota el coll, vam fer una pardadeta, i tot i no ser la nit de la revetlla, ens vam emportar una coca, que la veritat que em va anar molt just de poder fer-li la foto, perquè va ser vista i no vista, després i com és tradició a la Garrotxa, un bon digestiu per fer baixar la coca, la coneguda ratafia.

Després d'ahaver fer un mos, vam continuar avall, fins al cotxe on hi vam arribar avançada la nit, i tots molt contents del que haviem fet.

Van ser unes 5 hores de caminada i aventura nocturna, amb parades incloses, 7.8 quilòmetres, i un desnivell de 780m. i lo millor de tot amb ganes de tornar-hi.

Via Ferrada de La Cala del Molí

Aquest dimecres passat, vaig anar amb en Christian i l'Esteve, A fer la Via Ferrada de La Cala del Molí, a St. Feliu de Guíxols.

Aquesta Via Ferrada, la recordo molt ja que va ser el meu inici en les vies ferrades, el juny de 2003. El 2004 la van tancar i ha estat fins aquest principi de juny tancada, ara ja torna a estar oberta i molt recomanable igual que avanç.

Aquesta reinaguració, la vaig fer amb en Christian que avanç que la tanquéssin ja l'haviem fet plegats un parell de vegades. Aquesta vegada també s'hi va apuntar l'Esteve, un nova experiència per a ell, i que ja torna a tindre'n ganes de tornar-ne a fer alguna.

Seguidament un petit recull d'aquesta via ferrada.

Aquí l'enllaç de la Via Ferrada La Cala del Molí

Caminada al Salt del Roure

El passat diumenje dia 9, vam anar a fer una caminadeta, al Salt del Roure, per celebrar que en Gerard va fer 40 anys i també vam escullir un indret perquè pugués fer fotos.

Vam deixar els cotxes a Can Barris a Joanetes, vam anar-hi, L'Anna, Gerard, Manel, Jan, Ona, Judith i en Jordi.

Església de Joanetes

Vam seguir la caminada pel camí molt proper al túnels de Bracons, passant per la Casa de La Famada, que hi ha una porta la vam tindre que obrir per continuar la caminada, més endavant vam arribar a gairebé a tocar de la boca nord del túnel de Bracons, seguidament i després de passar per la masia de la Casa Nova de Codines, vam arribar a l'Ermita de St. Mateu. Seguidament i en uns 5 minutets, vam arribar al Salt del Roure, un indret molt tranquil i poc conegut.

Ermita de St. Mateu

Salt del Roure

Al Salt ens hi vam estar una estoneta, per gaudir de l'indret, després vam refer el camí pel mateix lloc d'anada, i vam fer una paradeta a l'ermita, on vam menjar una mica, seguidament vam tornar pel mateix camí que haviem fet d'anada.

Al fons el Puigsacalm

Aquesta vegada ens va agradar molt perquè després de tant de temps vam poder fer una caminada que s'hi van poder afegir la Judith en Jordi i la seva mainada en Jan i l'Ona.

Vam fer unes 3 horetes de caminada en total, uns giarebé 9 km. ja que ens vam equivocar un parell de vegades i un desnivell de 215m.

Cicloturista "Terra de Remences"

El segon diumenge de Maig i ja en van 5 tinc una cita amb la Marxa Cicloturista, amb més de renom al nostre país i la segona més important de l'estat espanyol. Estic parlant de Terra de Remences.

Ja feia dies que pedalava per estar en un bon estat de forma per arribar a la cita el 12 de Maig, i així va ser. A les 8 del matí, jo i 2999 ciclistes més, a punt per gaudir d'un bon dia de ciclisme. Bé 3000 son els incrits llavors n'hi han bastants més que també la fan sense dorsal.

Aquest any tenia un repte que l'any passat no vaig poder superar i era acabar per primera vegada el dur recorregut de 170km.

A les 8 amb punt van donar la sortida per davant, molts quilòmetres, moltes pedalades, molta gent animant i moltes ganes superar-me...



Ja estavem en marxa

Vam sortir de St. Esteve d'en Bas i com és habitual en el recorregut, cap a Les Preses, Olot, La Canya, pedalant a velocitat i evitant possibles caigudes ja que es en aquets primers quilòmetres en que la gent va més desbocada i el perill augmenta. Amb 21 km. a les cames afrontavem el primer dels ports el Coll de Capsacosta, personalment un dels port que més m'agrada pujar. Una vegada a dalt vam baixar en direcció a St. Pau de Segúries, ara ja a la comarca del Ripollès, seguidament vam anar cap a St. Joan les Abadeses i Ripoll, on començava el segon port de la jornada de Coll de Canes, aquest segon port comença amb els 3 primers quilòmetres més durs i després suavitza, una vegada pujats els 15.4 km en trobavem a 1120m. d'altitud, per entrar a La Garrotxa de nou, ho feiem amb un descens ràpid i llarg, per arribar per la banda nord a Olot. Aquí anava amb el tercer grup a uns 5 minuts.

Vam passar per La Pinya i per la zona de la Parcelaria, aquest tros bastant planer i era hora de començar a pensar amb l'obstacle que tenim per davant a superar el temut Coll de Bracons, amb unes rampes que superen el 17%.

El grup capdavanter pujant Bracons a Joanetes

Jo aquí en aquest port tenia parada obligatòria, el meu club de fans m'esperaven desde feia estona per donar-me ànims i la veritat que van ser molt ben rebuts, vaig fer una paradeta ràpida i som-hi amunt que fa pujada.

I la veritat em va fer molta il.lusió i també em va donar moltíssima moral per superar el meu repte personal.

Arribant a Joanetes i observant la que estaven liant

Vaig continuar pujant a Bracons no et pots passar de la ratlla perquè després, ja es paga, però es pot pagar molt car.


Els Rocabikes: Andreti, Manel i el Sergi pujant Bracons



Al cap d'uns minuts, va passar la Marga que també tenien pancarta per ella.



La Marga pujant Bracons

Seguidament els fans, van tindre que repondre forses, i ho van fer amb un vermut, i caram mica en mica en van aprenent, qui sap si l'any vinent hi faran nit, perquè no els hi prenguin la zona...



Mentrstant, jo i els demés amunt per coronar Bracons, que per cert a la zona de dalt hi havia molt gent. Després tocava un bon tros de baixada per arribar a St. Pere de Torelló i cap a Manlleu, on anavem amb ja uns 125 km. a les cames, en direcció al quart port d ela jornada i el que dicta sentència, no per duresa sinó per desgast el Coll del Bac, vaig anar aguantant el grup que anava però, entre l'Esquirol i Cantonigros, vaig patir una estona de baixon, que em va fer perdre pistonada, però a Cantonigros, hi havia avituallament i sabia que em referia i així va ser, em vaig menjar 3 trossos de taronja i som-hi amb un parell de kilòmetres, ja estava a dalt de Coll del Bac a 1000m. d'alçada. Després una mica de baixada per afrontar el cinquè i últim port del dia el Coll de Condreu, el port més suau de la jornada. que em vaig trobar bastant còmoda al puja'l i seguidament i una vegada a dalt, uns 15 km. de baixada que els vaig fer bastant ràpids, per afrontar la última recta i el repetxonet de l'arribada, i també on m'esperaven els meus.

Repte SUPERAT

Aquesta vegada sí que ho havia aconseguit, després de 5 hores 30 minuts arribava a meta amb 170km. a les cames, i amb un desnivell de 2715m. Vaig entrar a meta el 292 i el 97 de la meva categoria. La veritat que per ser la primera vegada que feia el recorregut llarg, penso que havia fet un molt bon temps.

També he de dir que vaig poder gaudir de la millor animació de tot el recorregut i això no tothom ho pot dir. MOLTES GRÀCIES, Sou els millors.

Després vam anar a St. Privat d'en Bas a fer un pic-nic, amb una fideuà, que estava molt bonaaa.