martes, 29 de octubre de 2013

Caminada al Congost de Mont-rebei



El Montsec és una serralada que s'estén entre les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà, a la província de Lleida, un espai natural on s'hi despleguen, majestuosos, els espectaculars congostos de Mont Rebei i Terradets. Es tracta d'un espai, molt poc transitat, però que amaga alguna de les meravelles naturals més desitjades pels excursionistes i amants dels esports de muntanya.

















Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa















El congost de Mont-rebei que forma el riu Noguera Ribagorçana en travessar la serra del Montsec, separa el Montsec d'Ares del Montsec de l'Estall i constitueix l'únic gran congost de Catalunya que es manté més o menys verge sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica. Únicament és travessat per un camí de ferradura parcialment excavat a la roca que permet gaudir d'una manera molt espectacular tot aquest indret. Un paisatge que no deixa indiferent al viatger.
La Mancomunitat de Catalunya va construir als anys vint un camí excavat a la roca per ajudar les comunicacions entre els pobles de la zona, però va quedar inundat per la crescuda de les aigües, un cop es va posar en marxa el pantà de Canelles. Perduda aquesta via de comunicació, llevat de les èpoques de sequera, en les que l’antic camí reneix, la companyia Enher va iniciar la construcció d’un de nou, excavat uns 30 m per sobre d’ell i que data de l’any 1982.
Amb 7 km de llargària, el congost denota una solitud tan feréstega com espectacular.


Aquesta caminada l'organitzadora ha estar la Roser, amb ella per fer-la ens ajuntem (Edu, Mercè, Anna, Manel, Sonia, Miquel, Catia, i jo).

Comencem la caminada a l'aparcament de la Marte de Déu de la Pertusa, en direcció al Congost, uns 5 km. de caminada ens separen de l'aparcament i l'ermita, fins l'inici del congost, passant per un parell de masies Mas de la Pardina, actualment en ruïnes i Mas Carlet que el volen convertir en un refugi.

Mas Carlet




















Mica en mica ens anem acostant a la part més impresionant, farestega i espectacular les portes del Congost de Mont-rebei. Aquesta primera part és més monòtona però val la pena fer-la per arribar al Congost.























Arribem a l'inici del Congost i ja comencem a caminar pel camí, literalment excavat a la roca i a la vegada envoltats de parets impresionant mirant cap amunt i mirant cap avall l'aigua del Pantà de Canyelles. El camí per la part de la roca està equipat amb cable, és molt estret i no apte per a persones amb vèrtic.































Mica en mica anem arribant a la cua del pantà i al pont penjant metàl•lic. Salva el barranc de Sant Jaume o de de la Maçana, en el qual fem mitja volta i tornem pel mateix lloc i amb diferent prespectiva del congost, fem una paradeta per fer un mos i continuem la caminada.




























A mig congost hi ha una cova que s'hi puja amb l'ajuda de cadenes, just avanç de parar a per dinar i pujem i uffff que xules les vistes.


























Fem paradeta per dinar i continuem ara ja sortim del Congost, per anar en direcció a l'ermita de la Pertusa i l'aparcament, passant de nou per Mas Carlet.










Ha estat un caminada molt xula. Han estat 7 hores i mitja de caminada, parades i demés, amb 17.5 km de recorregut i un desnivell positiu de 800m.

martes, 1 de octubre de 2013

Caminada de Riudaura a Vallfogona de Ripollès


El passat diumenge 29, en motiu de la setmana de la movilitat i sostenibilitat, l'ajuntament de Riudaura i Vallfogona de Ripollès, van organitzar una caminada, tot seguint el camí ral d'Olot a Ripoll.

Plaça del Gambeto (Riuduara)

Vam sortir a les 9 del matí de la Plaça del Gambeto de Riudaura, a la caminada erem unes 22 persones, nosaltres en vam ser 5, En Pere, Susanna, Laura, l'Anna i jo. La caminada d'inici va anar en dirrecció al Molí de la Plana, ena mica avanç, ens vam girar tot seguint la Riera de Riudaura, i passant per les Artigues, just passat les artigues, vam fer la paradeta per esmorzar.










Després, vam acabar de pujar fins el Coll de Canes, coll que uneix la Garrotxa amb el Ripollès. seguidament i ara ja de baixada, vam seguir en direcció El Pinós, i gairebé, fins a Vallfogona, paralels a la carretera.




 


El Pinós



Després de unes 3 hores i mitja de caminada, vam arribar a Vallfogona de Ripollès, superanr un desnivell positiu de 475m. i 10.9 quilòmetres, els que separen Riudaura i Vallfogona, pel camí ral.




















Vallfogona de Ripollès

Per descarregar el track de la caminada Cliqueu AQUÍ
 

lunes, 16 de septiembre de 2013

2 Dies de Bici a La Garrotxa amb l'Stephan


Després de bastant de temps insistint, i aprofitant que vam tindre uns dies de festa l'Stephan va vindre a Riudaura i vam aprofitar per fer un parell de sortides amb bici.

Dijous, Vam sortir de Riudaura, cap a St. Esteve d'en Bas, per pujar al Santuari de la Salut, on vam poder gaudir d'unes bones vistes i seguidament, vam arribar fins a Coll de Condreu i després vam baixar cap en Bas, Les Preses i vam voltar tot Olot pel vial i fins a Riudaura de nou.

Santuari de La Salut
























Vam fer Poc més de 2 hores i mitja, amb 61.5km. i un desnivell de 880m.

Divendres, segon i últim dia d'estada, desde Riudaura, vam anar cap a La Canya, La Vall de Bianya, per enfilar-nos al Ripollès pel Coll de Capsacosta, després vam continuar la pedalant, cap a St. Pau de Segúries i en direcció a S.t Joan Les Abadesses, per pujar la Collada de Santigosa, després vam seguir cap a Coll de Coubet, i vam arribar-nos fins al Coll de Canes.




















Després baixadeta fins a Riudaura, on acabariem amb gairebé 3 hores de bici, 66.5km. i un desnivell de 1075m.

sábado, 24 de agosto de 2013

Pujada a la Mare de Déu del Mont


Una vegada ja arribat del Alps i encara amb dies de vacances per davant, vaig anar a fer una pujada que tenia pendent per les comarques gironines. Pujada a la Mare de Déu del Mont.

Vaig anar amb cotxe fins a Banyoles, Vaig agafar la bici i vaig anar en direcció, Esponellà i Crespià, així feia una mica de pla, avanç de fer la pujada a la Mare de Déu del Mont. Una vegada arribat al encreuament amb la N-260, vaig anar en dirrecció Lladó i quan fas mig quilòmetres ja es troba el rètol indicador. Es tracta d'un port HC (fora de categoria) de 18.8 km. superant un desnivell de 932m. i coronant a 1111m., És a dir que el port comença a 180m. d'altitud i es puja a 1111m.


La pujada la primera part es mitjanament suau fins el km. 8 seguidament ja es comença a enfilar i la part més dura la trobem a partir del Monestir de St. Llorenç de Sous, fins a dalt que son gairebé 3 km. amb rampes del 13 i 14 %.

Al fons el Santuari
Això sí una vegada a dalt les vistes de tot el voltant son amb un dia clar espectaculars i que compensen gratament l'esforç d'haver pujat fins aquí dalt.



Vistes cap a La Garrotxa














Vistes cap el Pla de l'Estany











































Seguidament i després d'una estona contemplant el païsatge i reposant una mica. Vaig anar tirant cap avall, pel mateix lloc on havia pujat, fins el creuament que ve de Beuda i Besalú, i baix baixar cap a Besalú, vaig passar a tocar de l'emblemàtic pont medieval i vaig seguir pedalant en direcció a Serinyà i cap a Banyoles, on avanç d'arribar-hi, vaig girar i vaig agafar la carrretera que dona la volta a l'estany.
pont de Besalú














Estany de Banyoles al fons la Mare de Déu del Mont















Va ser una sortida matinal de gairebé 3 hores amb 71 km. i un desnivell de 1350m.

Enllaç de la de Mare de Déu del Mont