Aquest dissabte amb en Xavi Benito (diesel), un gran amic i company de feina, hem pujat a Montserrat amb bici desde Terrassa. Hem sortit Terrassa en direcció a Rellinars per la carretera local, molt tranquila, que això sempre s'agraeix.
Baixant cap a Rellinàs he tingut la única incidència del dia, m'ha picat un burinot a la part de dalt de la cuixa, i que ràpit ha sigut el burinot ha anat per feina m'ha tocat i m'ha picat, en qüestió de segons he notat una cremor a la cuixa, que sembla mentida que amb lo petits que son, facin tant mal, apa ja estava arreglat pel dia.
Un cop hem arribat a Monistrol, arribava la pujada propiament dita 8 km de pujada, amb una pendent mitja de 6.3%, salvant un desnivell de 550m.
A partir de Monistrol de tranquilitat pujant res de res, Montserrat és un lloc molt emblemàtic de Catalunya, i això un dissabte es nota.
Una vegada hem arribat a dalt de bicis poques, però de cotxes i gent molta, per arribar a la plaça del Monestir hem tingut que fer una gincama esquivant gent.
Una vegada a dalt hem buscat una fotografa que ens fes la foto i som-hi cap avall ara tocava una estona de baixada, que és quan realment t'adones de tot els que has pujat. Una vegada hem arribat a Monistrol hem tornar cap a Terrassa, per la C-58.
Tornant el Xavi ha patit una mica el cansament del dia, ja que feia uns dies que no tocava la bici i això tot sabem que sol passar moltes vegades. Una vegada hem arribat a Terrassa hem agafat el cotxe i el Xavi m'ha convidat a casa seva a dinar, on la seva dona ens ha fet un arròs...mmmmm Felicitats per l'arròs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario