Ahir dissabte, amb l'Àngel i la seva xicota la Verònica, vam agafar el cotxe i vam pujar a la Cerdanya, vam agafar la carretera que puja cap a Maranges, un cop allà vam agafar, la pista forestal que porta fins al refugi de Malniu, on vam deixar el cotxe. Una vegada allà vam quedar parats, no per la gent que hi havia sinó per lo ven montat que la gent ho tenia, fent barbacoa mmm, quina gana que ens entrava veient la gent com feien carn a la brasa i nosaltres amb un plat de pasta que no és per menys preuar, perquè també ens ho sabem montar bé pero la olor que feia la carn.....
Al costat del Refugi de Malniu hi ha l'Estany Sec, on hi havia moltes tendes de campanya amb pares amb els seus fills acampant, casi semblava allò un campament militar. Nosaltres vam decidir caminar una mica i més amunt, vam montar el nostre campament a l'Estany de Malniu situat a una mitja horeta del refugi i on estaven més sols que la una.
Un cop instal.lats, que una mica de feina vam tenir perquè amb els mosquits que hi havien, allò semblava l'aeroport del Prat el primer dia d'Agost, ens vam tanca dins la tenda on vam sopar i després de fer una estona la xarrada ens vam posar a dormir (cosa que ami em costa molt quan tinc que dormir en la tenda).
L'endemà al mati el primer contra temps, a l'Àngel se li va buidar el camelback a dins la tenda hi ha la Verònica se li van mullar els pantalons de caminar, per sort en tenia uns al cotxe així que l'Àngel va agafar i baixar al cotxe a buscar-los per sort teniem el cotxe a mitja hora caminant.
Una vegada solventat el problema, vam agafar les motxilles i cap al cim del Puigpedrós, la caminada fins al cim va ser molt distreta per uns paratges molt xulos i variats.
Llavors a falta de poc d'arribar al cim del Puigpedrós la Verònica va dir que ja estava cansada i que puguessim nosaltres fins al cim que ella ens esperava allà.
Llavors amb l'Àngel, vam agafar i vam pujar al cim del Puigpedrós de 2914m. d'alçada, la veritat que no es van tindre que esforçar gaire quan li van possar el nom al cim tot és pedra.
Un cop a dalt doncs tot era baixada, vam arribar on ens esperava la Verònica i cap avall tot gaudint del bon dia, les vistes i dels animals que hi havien per la zona. Una vegada vam arribar al refugi vam agafar el cotxe i vam baixar fins a Maranges on vam parar a dinar en un restaurant, vam dinar la veritat que bé i bé de preu i cap a casa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario