Cicloturista "Terra de Remences"

El segon diumenge de Maig i ja en van 5 tinc una cita amb la Marxa Cicloturista, amb més de renom al nostre país i la segona més important de l'estat espanyol. Estic parlant de Terra de Remences.

Ja feia dies que pedalava per estar en un bon estat de forma per arribar a la cita el 12 de Maig, i així va ser. A les 8 del matí, jo i 2999 ciclistes més, a punt per gaudir d'un bon dia de ciclisme. Bé 3000 son els incrits llavors n'hi han bastants més que també la fan sense dorsal.

Aquest any tenia un repte que l'any passat no vaig poder superar i era acabar per primera vegada el dur recorregut de 170km.

A les 8 amb punt van donar la sortida per davant, molts quilòmetres, moltes pedalades, molta gent animant i moltes ganes superar-me...



Ja estavem en marxa

Vam sortir de St. Esteve d'en Bas i com és habitual en el recorregut, cap a Les Preses, Olot, La Canya, pedalant a velocitat i evitant possibles caigudes ja que es en aquets primers quilòmetres en que la gent va més desbocada i el perill augmenta. Amb 21 km. a les cames afrontavem el primer dels ports el Coll de Capsacosta, personalment un dels port que més m'agrada pujar. Una vegada a dalt vam baixar en direcció a St. Pau de Segúries, ara ja a la comarca del Ripollès, seguidament vam anar cap a St. Joan les Abadeses i Ripoll, on començava el segon port de la jornada de Coll de Canes, aquest segon port comença amb els 3 primers quilòmetres més durs i després suavitza, una vegada pujats els 15.4 km en trobavem a 1120m. d'altitud, per entrar a La Garrotxa de nou, ho feiem amb un descens ràpid i llarg, per arribar per la banda nord a Olot. Aquí anava amb el tercer grup a uns 5 minuts.

Vam passar per La Pinya i per la zona de la Parcelaria, aquest tros bastant planer i era hora de començar a pensar amb l'obstacle que tenim per davant a superar el temut Coll de Bracons, amb unes rampes que superen el 17%.

El grup capdavanter pujant Bracons a Joanetes

Jo aquí en aquest port tenia parada obligatòria, el meu club de fans m'esperaven desde feia estona per donar-me ànims i la veritat que van ser molt ben rebuts, vaig fer una paradeta ràpida i som-hi amunt que fa pujada.

I la veritat em va fer molta il.lusió i també em va donar moltíssima moral per superar el meu repte personal.

Arribant a Joanetes i observant la que estaven liant

Vaig continuar pujant a Bracons no et pots passar de la ratlla perquè després, ja es paga, però es pot pagar molt car.


Els Rocabikes: Andreti, Manel i el Sergi pujant Bracons



Al cap d'uns minuts, va passar la Marga que també tenien pancarta per ella.



La Marga pujant Bracons

Seguidament els fans, van tindre que repondre forses, i ho van fer amb un vermut, i caram mica en mica en van aprenent, qui sap si l'any vinent hi faran nit, perquè no els hi prenguin la zona...



Mentrstant, jo i els demés amunt per coronar Bracons, que per cert a la zona de dalt hi havia molt gent. Després tocava un bon tros de baixada per arribar a St. Pere de Torelló i cap a Manlleu, on anavem amb ja uns 125 km. a les cames, en direcció al quart port d ela jornada i el que dicta sentència, no per duresa sinó per desgast el Coll del Bac, vaig anar aguantant el grup que anava però, entre l'Esquirol i Cantonigros, vaig patir una estona de baixon, que em va fer perdre pistonada, però a Cantonigros, hi havia avituallament i sabia que em referia i així va ser, em vaig menjar 3 trossos de taronja i som-hi amb un parell de kilòmetres, ja estava a dalt de Coll del Bac a 1000m. d'alçada. Després una mica de baixada per afrontar el cinquè i últim port del dia el Coll de Condreu, el port més suau de la jornada. que em vaig trobar bastant còmoda al puja'l i seguidament i una vegada a dalt, uns 15 km. de baixada que els vaig fer bastant ràpids, per afrontar la última recta i el repetxonet de l'arribada, i també on m'esperaven els meus.

Repte SUPERAT

Aquesta vegada sí que ho havia aconseguit, després de 5 hores 30 minuts arribava a meta amb 170km. a les cames, i amb un desnivell de 2715m. Vaig entrar a meta el 292 i el 97 de la meva categoria. La veritat que per ser la primera vegada que feia el recorregut llarg, penso que havia fet un molt bon temps.

També he de dir que vaig poder gaudir de la millor animació de tot el recorregut i això no tothom ho pot dir. MOLTES GRÀCIES, Sou els millors.

Després vam anar a St. Privat d'en Bas a fer un pic-nic, amb una fideuà, que estava molt bonaaa.