Travessa Núria-Vallter-Núria 1ª part

DISSABTE 7 JULIOL

El passat cap de setmana del 7 i 8 de Juliol, Vam anar a fer la travessa de Núria - Vallter - Núria. feta amb 2 dies.
També era un dia d'estreno, ja que vam estrenar aquestes fantàstiques samarretes tècniques, amb un color bastant llampant per no perdre'ns per la muntanya, disseny fet per l'Anna Nogué.

El dissabte de bon matí erem a Ribes de Freser, l'Anna, la Laura, l'Anna Nogué, l'Angel, la Coral, l'Albert i jo. Tots a punt per agafar el primer cremallera, que ens deixaria a Núria a les 8 i 10 minuts del matí.

Vam sortir de Núria, seguint el camí del Viacrusis, que ens va deixar després d'una pujadeta, molt a prop de l'alberg del Pic de l'Aliga, lloc on varem agafar el camí dels Enginyers GR11.7, en direcció al Refugi de Coma de Vaca, tot passant per un caminet bastant aeri, on vam poder gaudir d'unes bones vistes sobre la Queralbs i Ribes.

També vam poder gaudir de la fauna, vaques, isards, marmotes i també vam poder veure un bultó.  Després d'unes 4 hores de camí, vam arribar al Refugi de Coma de Vaca, aproximadament ens trobavem a la meitat del camí.

Després i una vegada vam travessar el Freser, venia la part més dureta del dia, la pujada al Coll de la Marrana, per la Coma de Freser. Una vegada, vam arribar a dalt, vam menjar, ara ja només ens faltaven menys d'una horeta de baixada fins al destí del dia el Refugi d'Ulldeter, lloc on sopariem i fariem nit.

Vam estar amb parades i caminada 8 hores amb 15.6 km. i un desnivell de 950m. positius.

Una vegada arribats al refugi vam poder gaudir d'una bona estona per descansar, avanç de sopar. Vam sopar, amanida, sopar, i llom amb salsa, de postres sindria.

I com és habitual als refugis de muntanya doncs a dormir d'hora, a les 10 ja estavem dormint i descansant per l'endemà

Pujada al Gra de Fajol

 Aquesta passada revetlla de St. Joan, amb l'Anna la varem passar al Refugi d'Ulldeter. Vam arribar-hi al cap vespre, on vam poder gaudir d'un cel espectacular i molt rojenc.

Refugi d'Ulldeter al capvespre

Vam sopar i com no podia faltar a la cita ens vam portar la coca de St. Joan, després vam estar una estona pel refugi i vam anar a dormir gaurebé a l'horari de les gallines a l'estiu i com és habitual als refugis, a les 10 del vespre ja estavem dormint.

El diumenge i dia de St. Joan, ens vam llevar a les 7 del matí, vam esmorzar al refugi, i a 3/4 de 8 del matí començavem la matinal de St. Joan, vam pujar cap el Coll de Marrana, on hi vam pujar amb una hora escassa des del refug, vam enfilar cap a l'esquerra en direcció al Gra de Fajol de 2708m. el segon pic més alt de la zona de Vallter. També vam poder  gaudir d'unes bones vistes i d'una bona colla d'isards que hi havien.

Una vegada a dalt, vam poder veure que hi tornava a ser la creu, que fa un anyet amb un acte vandàlic, la van desapareixer, hi era recient posada en concret del dia 10 de Juny d'enguany.

Després la tornada la vam fer per el mateix lloc, passant pel refugi d'Ulldeter, i acabant a l'aparcament, però avanç vam aprofitar per esmorzar, i refrescar-nos els peus a les aigües fredes del Ter.

Vam estar 2 hores i mitja amb paredes i vam fer 4,5 km. amb un desnivell positiu de 460 m.

Pujada a Vallter

Aquest diumenge passat, vaig pujar a Vallter amb bici de carretera, normalment si puc una vegada a l'any hi pujo, i com cada any sembla que sigui més amunt.

Vaig, sortir de Riudaura, vaig anar cap a Olot i després cap a la Vall de Bianya, on vaig anar a buscar un dels ports de muntanya, que més m'agrada pujar de la zona Capsacosta, vaig arribar a dalt i ja vaig anar a trobar la comarca del Ripollès, per passar per St. Pau de Segúries, Camprodon, Vilallonga de Ter, Setcases. Lloc on començava la dura pujada de 12 km. fins a l'Estació d'esquí de Vallter 2000.

La veritat que la pujada a Vallter, m'agrada però sempre hi acabo patint, els primers quilòmetres de pujada, fins a la barrera, per la llarga recta al 10-12%, la fan bastant esgotadora mentalment, per sort després la pendent ja no es tant forta, i et fa pujar més comodament tot i fer pujada. Llavors quan vaig arribar al primer aparcament de l'estació, ja vaig veure que cada vegada faltava més i faltava un dels trossos de la pujada més espectaculars la zona de les corves de ferradura, on ja es sobrepassen els 2000m. d'altitud, al cap d'uns instant vaig arribar a dalt.

Vaig tardar en pujar desde Setcases, 52 minuts que no està malament, tot i que quan pugues, sempre et sembla que no faràs un bon temps, també el bon dia va fer que passés bastanta calor durant la pujada.

Després d'estar una estona a dalt i reposar, vaig baixar cap a Setcases de nou i fins a Vilallonga de Ter. On tenia un dinar amb la Colla a casa la Natàlia, la veritat que va ser un gran dinar, on ens vam reunir unes 25 persones

Caminada al Ferran

Aquest diumenge passat vam anar a fer un dels cim més emblemàtics de l'Alta Garrotxa.

Vam sortir desde Oix en concret desde Can Pei, vam caminar en direcció a la Mare de Déu d'Escales, la primera part planera, a mida que ens vam anar apropant a l'ermita el terreny, ja es va anar possant cap amunt. Vam continuar ara ja sí tot cap amunt fins el Cim del Ferran, avanç d'arribar al cim vam fer una paradeta al Coll de Terres.

Mare de Déu d'Escales

Al cap d'unes 3 hores desde que haviem sortit d'Oix, vam arribar al Cim del Ferran de 983m. d'altitud. Vam esmorzar i vam agafar un corriolet amb molta pendent de baixada i que amb poca estona ens va portar fins a Talaixà. Vam apropar-nos fins a l'Ermita de St. Martí de Talaixà.

Talaixà des de El Ferran

St. Martí de Talaixà

Cresta del Ferran

Palanca del Samsó

Després de continuar, per uns trams de pista i d'altres de corriols, vam arribar a la Palanca de Samsó, aquesta palanca ajuda atravessar la Riera de Beget.

Una vegada travessada, la riera vam anar un tros amunt per buscar un gorg de la Riera de Beget, lloc on ens vam remullar-nos els peus i també, vam dinar.

Després de dinar vam baixar fins a Can Pei de nou, lloc on haviem deixat els cotxes. Vam fer unes 7 hores de caminada, amb uns 15 km. i un desnivell de 750m.

Per descaregar el Track cliqueu AQUÍ

XV Marxa Cicloturista "Terra de Remences"



Un any més i ja en van 4 vaig participar en la Terra de Remences, amb un objectiu, que no vaig poder fer realitat, l'objectiu era fer el recorregut llarg de 175 km.

Terra de Remences pel centre d'Olot

Vaig sortir amb els ciclistes del recorregut llarg i molt ràpit i en posicións bastant avançedes, el ritme com cada any era molt ràpit i em vaig deixar influenciar, anar aquell ritme, un ritme que normamlment, es per fer jo el recorregut llarg, vaig anar bastant rapit i còmode amb els grupets que anava al llarg del recorregut, però una vegada vaig baixar ja el port de Canes, vaig decidir afluixar el ritme ja que aquell ritme no em portaria acabar la marxa i així va ser. Aproximadament al quilòmetre 80, vaig notar uns avisos de rampa a la cuixa i efectivament al cap d'una estona les vaig notar més, vaig arribar al desvio del recorregut curt-llarg, i vaig decidir provar a veure com anaven les rampes però tocava pujar el port més llar i dur de recorregut i on m'esperaven l'Anna i les seves amigues que em van venir animar.

Després de fer-hi una paradeta per saludar-les i on m'esperaven amb unes pancartes, vaig continuar a veure si era capaç, però a 4 km. d'arribar a dalt del Coll de Bracons vaig veure que no podria continuar, i vaig decidir tirar enrrera i arribar a la meta.

Grup davanter al seu pas per Joanetes

Passant per Joanetes

Espero que després d'aquesta vegada, hagi après, que amb un recorregut tant llarg i que no estic acostumat a la distància, no puc sortir tant ràpit com vaig anar. Després d'uns dies de reflexió ja penso en que l'any vinent vull tornar a provar-ho i aconseguir-ho.

Caminada pels Lagos de Covadonga

La última caminada per terres Asturianes, ens va portar a un dels lloc mítics i més freqüentats de la zona, els Lagos de Covadonga, i també molt coneguts en el món del ciclisme. per les seves etapes mítiques, amb els finals d'etapa.

Vam sortir de l'aparcament, i ens vam dirigir fins el Mirador del Principe, amb bones vistes sobre la zona, a continuació, vam passr per Museu a l'aire lliure de les Minas de Buferrera.

Museu de les Mines de Buferrera

Una vegada visitat aquest Museu natural, vam anar en direcció al Lago de la Ercina el més famós de la zona, juntament amb el Lago Enol, i on es veia més moviment de gent.

Lago de la  Ercina

Las Reblagas

Després de vorejar el Lago de la Ercina, i el vam deixar enrrera, per endinzar-nos per les barraques de pastors de Las Reblagas, i El Bricial, on ens vam endinsar en un petit bosc de faijos, passat aquest bosc vam arribar a la Vega de Enol.

Vega de Enol

On vam anar fins el Mirador del Rei, que la veritat tampoc va ser gaire atractiu païsatgisticament, a continuació vam recular, per retornar a la Vega de Enol.

Després ja vam anar en direcció la Lago de Enol, per retornar de nou a l'aparcament. Vam fer unes 4 hores de caminada gaudint del païsatges Asturià amb uns 11 km. de caminada amb un desnivell de 420 m.

Va ser una molt bona caminada, que posava punt i final a les caminades per aquestes terres i que vam fer un tastet de l'entorn que ens havia envoltat durant aquests dies.