Aquest dimarts, aprofitant que estem de vacances de nadal, vam quedar amb en Jaume Ors, per anar a fer una via ferrada a Montserrat, en concret, la Via Ferrada del Canal de les Dames. Una via ferrada, que donava la casualitat que cap dels dos l'haviem feta. Jo feia més de 3 anys que no em posava l'arnés.
La Via Ferrada, ja la vam començar amb un inici potent, posteriorment, vam anar avançant per la Canal, a través de algunes cadenes i dels diferents elements que carateritzen les vies ferrades, tot i que en algúns llocs era una mica antic i pèssim, però sense "perill". Gairebé, al seu final, vam tindre el tram més complicat, que començava a baix d'una mena de pou, i teniem que pujar, per una paret només equipada amb el cable de vida, aquest va ser el punt més complicat i potent de la ferrada. Després una mica més d'esglaons, i posteriorment, vam arribar a la seva fi.
Després, vam buscar una miqueta de solet, vam esmorzar, després vam baixar per un corriol fins a trobar el cotxe de nou. Va ser un matí molt entretingut i divertit
Aquest dimarts, aprofitant que estem de vacances de nadal, vam quedar amb en Jaume Ors, per anar a fer una via ferrada a Montserrat, en concret, la Via Ferrada del Canal de les Dames. Una via ferrada, que donava la casualitat que cap dels dos l'haviem feta. Jo feia més de 3 anys que no em posava l'arnés. 
La Via Ferrada, ja la vam començar amb un inici potent, posteriorment, vam anar avançant per la Canal, a través de algunes cadenes i dels diferents elements que carateritzen les vies ferrades, tot i que en algúns llocs era una mica antic i pèssim, però sense "perill". Gairebé, al seu final, vam tindre el tram més complicat, que començava a baix d'una mena de pou, i teniem que pujar, per una paret només equipada amb el cable de vida, aquest va ser el punt més complicat i potent de la ferrada. Després una mica més d'esglaons, i posteriorment, vam arribar a la seva fi. 
No hay comentarios:
Publicar un comentario