Esquiada a Font-Romeu

Aquest dissabte, amb la Maribel i l'Albert vam anar a esquiar a Font-Romeu, on vam gaudir d'un dia esplèndit, una bona neu. I va ser el dia en que la Maribel després d'anys i anys, esquiant amb snowblades, va provar per primera vegada uns esquís llargs, i li van agradar la nova sensació que es té, i vam començar per pistes sensilles i al cap del dia ja vam anar per pistes de tots el nivells.

A partir del migdia a causa de la "mica de caloreta", les pistes amb orientació sud la neu començava a quedar humida, les de la cara nord es van conservar bé.

Dia d'aniversari a Masella

Aquest dimarts passat, i ja com és habitual, cada 8 de Febrer, va ser el meu aniversari,i aquest any, ja 31.

Ens vam escapar a Masella, l'Angel, l'Anna la seva xicota i jo. Va ser un dia d'aquells que gaudeixes, d'un dia 10, esquiant, bona neu i un bon solet. Aprofitant que era entre setmana, doncs com és habitual, poca gent i gens de cues. Vam gaudir de tots els sectors de l'estació oberts i d'una bona jornada d'esquí. Així que va ser un gran dia d'aniversari a la neu. Després vam anar a dinar, al Restaurant de Ca l'Anna a Ventolà, on unes bones galtes de porc amb olivetes, ens van refer de l'esforç.

Pel vespre, amb l'Anna, vam anar a celebrar-ho al Restaurant la Canal a Olot.

Etapa del Gr 92 Lloret-Blanes-Tordera

Aquest diumenge passat, amb la colla d'Olot, vam anar a fer una etapa del Gr 92, Lloret, Blanes, Tordera.

Vam sortir de la part sud, del passeig de Lloret de Mar, en direcció a Blanes, passant per la Punta d'en Rosaris, la Platja de Fanals, Sta. Cristina i després ja que ens venia de pas, vam anar a fer una visita, al Jardí botànic de Pinya de Rosa, on s'hi troben unes 7000 espècies de tot el món, la majoria son cactús algúns inmensos. Després vam continuar, en direcció a Blanes, i vam pujar al Castell de St. Joan, on tot gaudint d'unes bones vistes, sobre Blanes i el Delta de la Tordera, vam dinar.

Després vam baixar cap a Blanes, on vam travessar tot el Passeig marítim, i ja ens vam endinsar, cap a la comarca del Maresme, tot resseguir La Tordera (riu), aquesta part fins a Tordera putser va ser la més monòtona. Una vegada a Tordera i després d'uns 20 km. vam agafar el tren i després l'autocar, que ens van deixar de nou a Lloret.

Anem a tocar NEU

Aquets dimecres, amb l'Esteve, ens vam escapar al Montseny, a tocar neu, i es que quan la neu està, a prop de casa... mmm per poc que puguis et fa gràcia anar-hi.
Vam sortir al migdia, a l'hora que el solet escalfa més, ara a l'hivern, vam anar cap a St. Esteve de Palautordera, per anar a buscar la pista que ens va portar fins a Mosqueroles, lloc on ja vam començar a pujar i pujar uns 11 quilòmetres, vam arribar al Llac d'en Viada i ja vam començar a trobar una mica de neu, vam continuar pujant, i vam arribar al Mirador, on ja hi havia més neu, llavors vam fer un tros de carretera, i vam arribar fins el Coll de Sta. Helena (1230m.), lloc on vam gaudir d'unes bones vistes, sobre el Vallès, Barcelona i el mar. Després vam fer la baixada, per la carretera de La Costa del Montseny, on la veritat que vam passar una mica de fret, quan vam arribar a Mosqueroles, ja ens va tocar una estona el sol i ens vam refer. Després ja només ens faltava la pujada de Can Peualt i cap a casa. Vam fer 49 km. amb unes 3 hores i mitja i un desnivell de 1350m.

Diumenge també de Raquetes de neu

Aquest diumenge sí, en el sopar de la nit passada, ens que ens vam reunir amb la colla, vam decidir que de bon matí, ens trucariem i decidiem, si feia bon temps per anar de nou a fer una excursió amb raquetes de neu.

A 2/4 de nou ens trobem, anem en Gerard, l’Anna, jo que hem anat alguna vegada amb raquetes de neu, en canvi la Marta, la Neus, en Quel i en Manel, mai s’han possat unes raquetes de neu….serà un dia molt especial per ells.

Tornem anar cap a Camprodon i posteriorment cap a Setcases, on havia tornat a nevar, voliem anar a fer una raquetada per la pista forestal que porta de Setcases a Espinavell, però pujem cap a Vallter i trobem ja els cotxes dels esquiadors encallats possant cadenes, i decidim recular i com que ells ahir no havien vingut, els portem a Tregurà de Dalt. Allà ja sabiem com estava la cosa i valia la pena que gaudissim tots junts d’un gran dia a la neu.

La nit passada havia tornat a nevar una mica, arribem de tot caminant fins on ja començem a relliscar i arriba el gran moment per en Manel, en Quel, la Marta i la Neus. En ajustem les raquetes i som-hi a gaudir d'un altre dia radiant vam anar pujant per la pista forestal que porta a pardines, vam fer una paradeta i com no fotos, a La Creu de Fusta , i vam continuar una estoneta més cap amunt.

Després d'una estona de pujada, vam recular i tot baixant els més atrevits es van revolcar a la neu semblaven nens petits i tots ja tenen una edat....Després a l'alçada de la antena de Tregurà, vam trobar una parella amb quad i ens van dir un caminet per baixar fins el poble de Tregurà amb raquetes i va estar també molt divertit. Després en arribar al poble, vam agafar els cotxes i vam tornar cap a casa. Havia estat un dia, genial i amb que la Neus, en Manel, en Quel i la Marta, ja no podran dir que mai han anat amb raquetes de neu.

Dissabte de Raquetes de Neu

Moltes vegades del temps no t’en pots fiar massa, aquest dissabte haviem organitzat una excursió amb raquetes de neu per Vallter i la vam anular, pel mal temps que deien que faria.

Dissabte al matí en llevem, amb l’Anna, mirem el cel i no té pinta de pluja, sino de bon temps. Ens preparem i ens escapem a la neu, en teniem moltes ganes, arribem, a Camprodon i uns païsatges de postal, pujant cap a Llanars, més de 40 cm. de neu, pujem cap a Tregurà de Dalt, i deixem el cotxe al poble, caminem una mica més d’un quilòmetre i ja ens posem les raquetes de neu. Agafem la pista forestal, que porta en direcció a Pardines, i només han passat un grup d’excursionistes, per la pista forestatal un mantell de neu, que ens arriba als genolls, continuem, avançant, i arribem a La Creu de Fusta, on fem una paradeta, i continuem gaudint dels païsatges espectaculars i d’un bon solet.

Vam continuar una estoneta més amunt i ja ens vam trobar, el camí de pista forestal sense que ningú hi havia pasta això, és una passada, continuem una miqueta més, hi ha una miqueta de boira ens visita, i començem a baixar, per la mateixa pista que hem pujat, i on l’Anna es va fer amiga d’en Rex, un pastor alemany, que ens va acompanyar tota la baixada fins el poble. Havien estat 3 hores de caminada amb raquetes espectaculars i uns 6 quilòmetres de recorregut.

Caminada per Vilanova de Sau

Aquest diumenge, pronosticaven els homes del temps, com el dia més fred de l'any, i així va ser, mentre pujavem amb cotxe cap a Vilanova de Sau, quan vam arribar a Vic, el cotxe marcava -9.5ºC, ufffffffff cullo... quina rasca. Vam arribar a Vilanova de Sau, i ja no feia tant fret... -7ºC, per sort feia solet. Allà ja havien arribat, la Maribel, Anna Serrat, Roser, Mercè i l'Edu. Ara només calia anar a trucar, els amfitrions del dia, l'Anna i en Pep. Avui serien ells, 2 qui ens portarien d'excursió, pel seu territori.

Vam sortir de Vilanova de Sau amb cotxe, i el vam deixar a La Coromina, (la casa dels pares d'en Pep). i punt d'inici de la caminada. Vam fer una seria, de caminets i corriolets de la zona, ens va portar, en una zona on vam veure aguilons petits prenent el sol, en una cinglera, propera a la Roca del Migdia, després vam continuar la caminada, el terreny estava molt glaçat. Llavors, i després de caminar una estona, vam arribar en un corriol de dura pujada, el corriol de l'esquei, on vam pujar fins a dalt d'una cinglera, propera a Els Munts, lloc on vam gaudir d'unes bones vistes de la zona, i de Vilanova de Sau, lloc on vam esmorzar, i vam per un petit tastet gastronòmic, amb fuet casolà d'en Pep, boníssim, llonganissa d'Oix també molt bona, i la Mercè va portar unes galetones molt bones també.

Després amb la panxona plena, vam continuar, pels Cingles de Vilanova, fins una altre cinglera, on miraves avall i uffffff deu ni do. Després ja per baixar de la zona, també vam fer-ho per un corriolet bastant pedregós, i de nou vam arribar a La Coromina on teniem els cotxes, i on ens vam despedir, dels que no es van quedar a dinar. Vam caminar unes 4 horetes, vam fer 14.5 km. i un desnivell de 675m.
Jo i l'Anna, ens vam quedar amb en Pep i l'Anna, per anar a dinar a Can Morilla, lloc on vam dinar molt bé. Després vam arribar-nos, fins el Pantà de Sau, lloc on feia un bon fred i vam veure que està molt ple. Després ja cap a Casa. Havia estat un gran dia, tot i el fret, però amb una grans companyies, cosa que tant per la companyia, com per la zona s'ha de repetir més sovint.