Territori Hermida (Puigcerdà)

Aquest diumenge vaig decidir pujar a la Cerdanya a fer la famosa Territori Hermida, marxa que dissenya el propi Josep Antoni Hermida a la seva població.

Son les 4 del mati em sona el despertador em fa una mica de mandra llevar-me, pero el vici és el vici, agafo el cotxe, la bici i totes les coses (he fet una bossa que sembli que marxo de casa per un mes) i cap a Puigcerdà.

Arribo a Puigcerdà allà les 7 del mati i fa molt de fret, pujant amb cotxe marcava a Das -3ºc, em començo a menjar el cap que em poso de roba, estic tranquil que porto de tot.

A les 8.30h. a Puigcerdà -1ºC, jo amb culot curt, mallot, manguitos i paravent, sortim Puigcerdà i per sort només tinc fret a les mans, arribem a Alp i per sort arriba la pujada i entro amb calor, el grup de davant se m'ha escapat, estem en un corriol de pujada i no puc adelantar, pujant cap a Masella retallo bastant, em trobo bé pero no els podré agafar, agafo ritme i cap amunt, anem cap a la zona de la Molina baixant pel Bike Park, i per uns corriols guapíssims, després baixem cap el poble de la Molina per un corriol estret amb bastanta pendent, pedres i un bosc molt espès, em tinc que concentrar molt per veure les cintes que a sobre de ser bastant fosc el bosc les cintes les han posat negres, i jo amb ulleres de sol, jeje es a dir que concentració màxima i estic en terra de ningú vaig més sol que la una.

Arribo a l'estació de tren de la Molina i pregunto el que vaig em diuen el 30, les cames em van bastant bé, aixi que pujant cap el Pla de les Forques apreto una mica més, n'adelanto alguns i gas amunt arribem a dalt i em diuen que la baixada és bastant tècnica, ja veus amb molta pedra i esterta, només pensava que m'adelantin els menys possibles ja que no sóc baixador per sort no m'adelanta ningú que raro jejeje, arribo a la zona de Queixans i ja es tot pla fins a Puigcerdà es a dir que al tope fins a meta i esprintant pel mig de Puigcerdà (hi havia molta gent animant i això es xulo)

Al final 57 km i 1700 m. de desnivell amb 3hores 28 minuts vaig quedar el 24è de 175 participants. i per ser una cursa d'alta muntanya estic molt content del resultat.

XVII Marxa Cicloturista Pineda de Mar

Aquest diumenge passat, vaig participar a la Marxa Cicloturista de Pineda de Mar, que l'any passat vaig guanyar.

Aquest any era molt diferent hi havia grans craks del ciclisme, sabia que repetir el 1er del any passat era dificil (aquest any em tenien més controlat) vam sortir de Pineda en direcció a l'Estació de Riells Viabrea tots en grup aquest tros és tot neutralitzat.

A partir d'aqui gas i amunt, la gent es va esverar desde el 1er metre a sac amunt, on els tipics carreteros tenen ventatge amb les estirades del grup, jo em vaig situar amb el grup davanter pero deseguida vaig veure que no seria possible el resultat de l'any passat, ens vam apretar de bon principi, el tros de port d'uns 7 km el vam pujar volant a una mitja de 25 km/h, s'em va escapar el grup del Xavi Novell i uns 5 més, jo i el Sergi Mingote, els vam atrapar, pero ens van tornar a tivar i ja no vam poder fer res.

Al final 9è de la general i 4art èlit a 4 segons del primer èlit de 230 participant.

Al final el guanyador de la general va ser Ricard Huelamo m-40, seguit del Xavi novell m-30

En Èlits el guanyador va ser Federico Piñeyro

El temps de l'any passat es va baixar uns 2 minuts

Després tornada neutralitzada fins a Pineda al final uns 94 km. en total, amb un bon ambient i fent la xarrada i anar explican batalletes durant el trajecte de tornada a Pineda.

Caminada al Bastiments 16 de Setembre 2008

Aquest dimarts aprofitant que tenia festa de la feina vam aprofitar per escapar-nos, amb l'Esteve Bosch i l'Angel Jordana a caminar a la zona de Vallter i fer el cim de Bastiments de 2880m.

Vam deixar el cotxe al Parking del refugi d'Ulldeter, i cap amunt vam passar pel refugi i després vam pujar per les pistes de Vallter2000, un cop deixades les pistes vam començar a pujar cap al Coll de la Marrana, allà vam fer una curta paradeta i som-hi cap a dalt el Cim, van estar unes 2 hores desde el cotxe, també vam aprofitar per fer bastantes fotos ja que l'indret es molt maco i el doa acompanyava.

Un cop a dalt el cim la típica foto i l'esmorzar.

Després d'allà ja vam començar anar a l'aventura per aquells indrets per no tornar pel mateix lloc, no ens vam perdre pero el rellotge anava avançant, al final vam tindre que acelerar el ritme fins al cotxe, que teniem que buscar restaurant on dinar i començava a ser tard.

Vam dinar en un restaurant de Setcases i la veritat es que vam menjar molt i molt bé.

Campionat d'Espanya de Bike-Maratón a Corro

Aquest diumenge vaig participar en el Campionat d'Espanya de Bike-Marathon, aprofitant que es feia al costat de casa a Corro d'Amunt.


Podem dir que és la cursa de més nivell que he participat mai, on hi havia els millors corredors a nivell espanyol i els millors catalans que n'hi ha moltissims.

La cursa es feia en un circuït de uns 33km. i teniem
que fer 2 voltes, el circuït era molt variat i divertit tot i que el patiment com és normal sempre hi és.

Pal que fa a la classificació doncs vaig fer el 55è èlit amb un temps de 3h 29' 27" amb una mitja de 19.5 km/h.

Els Campions van ser Sergio Mantecón i en noies Anna Villar


Les conclusións que vaig treuren bastant bones, vaig patir, i vaig disfrutar molt així que no demano res més.

Kayak a Sau

Aquest Dissabte vaig anar amb l'Àngel i la Veronica, com ja es casi tradicional un cop a l'any, anar amb kayak. Els altres anys, haviem anat sempre al mar i a mi em feia molta gràcia, fer aquesta excursió, ja que l'Àngel i la Veronica ja l'havien fet l'any passat i m'en van parlar molt bé d'ella. Així que vam anar cap al Pantà de Sau a fer l'excursió organitzada amb kayak de tot el dia.

El punt d'inici era on tot just comença el pantà

de Sau al terme de Roda de Ter, nosaltres erem 3 i amb el grup hi una altre grupet de 6 i el guia, només de possar els kayaks a l'aigua l'Àngel se li va volcar el kayak i va quedar ben remullat només de començar. Després d'aquest ensurt la tranquilitat va tornar al grup, el recorregut era d'uns 15 quilometres, que va ser molt xulo, i molt distret, passant per molt llocs on només si pot arribar per aigua.

Vam passar a veure el Salt del Cabrit i una mica més endavant vam parar a dinar. Després vam continuar la ruta encara ens quedava una mica més d'una horeta de palejar en direcció al famós Campanar de l'àntic poble de Sant Romà de Sau, submergit per les aigües del Pantà de Sau.

El kayak és una manera de gaudir de la natura amb molta tranquilitat, tot fent una mica d'esport, mai havia anat amb kayak en pantà i és molt diferent que fel al mar.

IX Pujada al Turó de l'Home

Avui ha sigut un dia especial per mi, feia temps que volia participar a la pujada al turó, els darrers anys per qüestións laborals, mai em coincidia amb festa. Aquest any ja no tenia excusa per no anar-hi.

Aquests dies enrrera he anat entrenant aquest magnific port de muntanya, diuen que és un dels més durs de Catalunya, i a més està a tocar de casa. El dijous passat hi vaig pujar amb pluja i desde el mirador fins dalt amb una boira espessa, em va recordar moltíssim, una etapa que van pujar a l'Angliru, amb pluja i boira ja fa uns anys a la Vuelta. Pel que fa a la baixada doncs amb boira i el terra moll s'en va fer eterna jo crec que més que la pujada, només dessitjava arribar a baix.

Per fi ha arribat el diumenge agafo el cotxe, totes les coses i cap a St. Celoni, on em trobo bastanta gent coneguda, feia un bon dia sol.

Van donar la sortida i la gent a 1000 per hora (per variar), però aquest port de 26,2 quilometres de llarg, amb un desnivell de 1550m., una pendent mitja d'un 6.2%, i unes rampes màximes de 15%, al cap de poc temps posarien la gent al seu lloc.

Jo tenia molt clar el que volia era trobar el meu ritme i no petar, es a dir que vaig deixar que el grup dels craks tires i jo al meu ritme, el vaig trobar i cap amunt, durant tota la pujada vaig anar avançant a gent i ja desde la Costa del Montseny fins a dalt no em va avançar ningú, això volia dir que el meu ritme era bo.

Quan vaig arribar al Mirador anava el 35 més o menys i el temps que portava era bo, així que a partir d'aqui vaig intentar acelerar el ritme una mica ja que la pujada és molt exigent. Al final arribo a dalt enmig d'una mica de boira i amb 10ºC i arribo el 21è amb un temps de 1h 24' 07". m'havia superat

Després vam baixar per Sta. Fe del Montseny amb en Xavi Novell i l'Arnau Planas, tot fent la xarrada i comentant la pujada com ens havia anat.

La veritat es que estic content perquè he baixat el meu propi temps d'aquets dies enrrera amb casi 5 minuts i avui en cursa el 21è a 9 minuts del 1er, d'un total de 206 participants, no està malament.

La Pica d'Estats

Feia temps que ja tenia ganes de fer un 3000, a part volia estar al sostre de Catalunya i fer la famosa Pica d'Estats de 3143m.

La sortida va ser programada, un parell de dies avanç, hi volia pujar amb l'Àngel, l'any passat i no vam puguer i aquest any tampoc podia. La Maribel em va dir que ella també tenia moltes ganes fer-la, així que no ens ho vam pensar 2 vegades i som-hi.

Vam sortir el passat dijous en direcció Areu, un cop allà vam deixar el cotxe al parking, i som-hi a caminar i deu ni do, el dia que ens esperava, la meva motxilla pessava uns 20 kg., la seva una mica menys pero també pessava bastant. Vam agafar a peu, vam anar per la pista que porta al Refugi de la Vall Ferrera d'uns 11 km., un cop arribats al refugi vam fer una mini paradeta i cap amunt, la intensió era fer nit, sota la Pica d'Estats al l'Estany d'Estats a 2500m. Van anar seguint el típic camí i l'Estany no acabava d'arribar mai més, primer vam passar per l'Estany de Sotllo un cop arribat aquell estany , ja faltava poquet per arribar al d'Estats.

Vam arribar a l'Estany d'Estats sobre 2/4 de vuit del vespre, vam parar la tenda i vam sopar havia sigut un dia intens, unes 9 hores i mitja de caminada.

El Divendres a les 7 amb punt ens vam llevar, era el gran dia, esmorzem una mica deixem la tenda montada, agafem la motxilla i som-hi, en direcció al Port de Sotllo, per la tartera, jo diria que és la part amb més forta de pujada, arribem al Port de Sotllo, que està a tocar de la Pica pero, anem pel recorregut que fa casi tothom que fa la Pica i baixem cap a la Cometa d'Estats, per pujar per la banda Francesa, on trobem trossos on hi ha neu. Llavors ja comencem a veure de lluny la creu de la Pica, ja devem estar per sobre dels 3000m. d'alçada.

A les 10 i 20 minuts arribavem a la Pica d'Estats de 3143m. un cop allà les fotos de rigor i vam fer la xarradeta amb gent que també estava al cim. La veritat que val la pena l'esforç, ja sigui per les vistes que son impresionants i també perquè tens tota Catalunya per sota teu.

Després vam baixar una mica i jo vaig fer el Pic Verdaguer de 3133m. que està just al costat. Després vam reprendre el camí de retorn per on haviem pujat. Al migdia vam arribar a l'Estany d'Estats on teniem montada la tenda vam recollir-la, em vaig banyar fins a la cintura perquè l'aigua estava molt freda vam dinar i cap avall.

Llavors de baixada vam trobar uns altres excusionistes i vam baixar amb ells per una altre camí que ells deien que es feia dracera, pero no sempre la drecera és la millor opció, així que vam estar bona estona caminant per una zona no massa ven definida, al final vam arribar al Pont de la Farga, on vam trobar el camí de Pista que puja al refugi, un cop allà vam baixar una estona més fins que es va començar a fer fosc, vam buscar un lloc on acampar, ja portavem unes més de 10 hores de caminada.

Dissabte ens vam llevar d'hora, pero més aviat envès d'una caminada, el que vam fer pa ser una passejada ja que només vam caminar una hora i mitja fins el cotxe i de baixada. I quina alegria et dona veure el cotxe quan has estat 2 dies per aquelles muntanyes. Així que vam agafar el cotxe, ara tocaven 3 hores de camí fins a casa. I la il.lusió de que s'ha pogut aconseguir fer la Pica d'Estats de 3143m. i per uns moment tenir tot el nostres país sota els nostre això ja no t'ho treu ningú.