Sortida per la costa

Aquest matí, he baixat a Calella a veure el meus pares i m'he baixat la bici de carretera. A 1/4 de 10 del matí he sortit, en direcció a Blanes, a continuació, cap a Lloret i Tossa de Mar. On he agafat la carretera, de Tossa a St. Feliu de Guíxols, aprofitant que és entre setmana és molt tranquila. Tota l'estona va vorejant el mar i és molt divertida i amb continuos canvis de ritme.

Aproximadament a la meitat de la carretera, he agafat el trencament, hi he pujat fins a l'Ermita de St. Grau de l'Ardenya. Una pujada de 5 km. al 5,3% de mitjana, i situada a gairebé 400m. d'alçada. després ha tocat gaudir de la baixada i de les vistes. Pel que fa al dia doncs he començat amb sol, i poc a poc s'ha anat tapant. Una vegada a baix el cruse, he tornat pel mateix lloc.

He fet poc més de 3h 15', 89km. i un desnivell de 1220m.

Escapada a Venecia

Aquest cap de setmana passat, dilluns i dimarts, amb l'Anna, aprofitant que jo tenia 4 dies de festa, ens vam escapar a Venecia.

En particular, a mi em feia molta gràcia, perquè mai havia agafat l'avió i en tenia moltes ganes, a part el destí també. Dissabte al migdia, vam agafar l'avió desde Girona, fins a Treviso, el vol va durar 1h 25', després ja d'haver agafat l'avió per primera, vegada tinc que dir, que la sensació de volar m'ha agradat.

Després 40 minuts d'autocar fins a Venecia. Ara teniem 3 dies per visitar coses, gairebé tota la ciutat, on hi ha un laberint de carrers, carrerons i canals... Entre d'altres també, El Pont de Rialto, Canal Gran, EL Palau Ducal, La Plaça de St. Marco, la Basílica, també vam pujar al campanar de la Basílica, també un matí, vam anar a Murano amb els vaporettos (autocars de Venècia), l'Illa coneguda pel vidre, lloc on vam visitar un taller i vam veure com fien, objectes amb vidre.
Pel que fa el temps, doncs no ens va acompanyar gaire, i ens va ploure els matins, també vam veure, dimarts al matí, La Plaça de Sant Marco, innundada amb 2 pams d'aigua a causa de la marea.
Ja dimarts a la tarda-vespre, de nou vam tornar agafar l'autobús, l'avió i a la matinada arrivabem a casa. He de dir, que és un destí molt peculiar i veure la vida cuotidiana, com es mou tota la ciutat gràcies a les barques, ambulancies, policia, carter, escombriaires... Però jo persanalment per viure-hi doncs no, ja que a Venècia no es

pot anar amb bici.

El meu nou juguet de dues rodes

Ahir per la tarda vaig anar a casa del Manel, a buscar-me, el meu nou juguet de carretera, en concret, una "Pinarello Paris" full equip. De poc més de 7kg. de pes. Possiblement amb una bicicleta, d'aquestes característiques ara faltarà, un bon ciclista per domar-la.

Aquest migdia, ha sigut el moment, la veritat que semblava com un nen petit, un matí de reis, i és normal, el canvi que he fet de bicicleta, ha sigut molt gran. Així que m'he posat la disfressa i som-hi, cap al carrer i a buscar les conegudes carreteres de la zona. (aixó sí, que sapigueu, els que em saludeu per la carretera quan em veieu amb cotxe, la meva disfressa sol, ser la mateixa, però ara la bici ja no és taronja i groga, ara us hi tindreu que fixar més ;-)

He baixat cap a Llinars, i les sensacións eren molt diferents, ja només de començar a perdalar, l'absoció de la fibra de carboni, com del rodar, entre d'altres. Després he pujat per Can Bordoi, i després he pujar Parpers, i quan era aprop de La Roca, he trobat en Manel i he tornat a pujar Parpers, ara pel cantó de la Roca, després hem tornat per el Collet i després fins l'entrada de l'AP 7, cap a Cardedeu, Llinars i de nou a casa.

He fet poc més de 2 hores i 58 km. amb un desnivell de 810m.

Ara ja només queda, anar-me adaptant a la bici, a base d'hores i quilòmetres, però les noves sensacións han estat boníssimes, a part que sempre m'havia fet gràcia tindre una bici d'aquestes característiques.

Dia de Comiat

Aquest dimecres, ha estat un dia de comiat, esportivament parlant, ja que m'he venut, la que ha estat desde el Juliol del 2004, la meva primera bicicleta de carretera, i amb la qual, he descubert aquesta modalitat de ciclisme, han estat moltes hores i uns quants quilòmetres pedalant junts.

Ara li toca a en Joan Mas de Calella guadir-ne, ja que és el que me l'ha comprat, espero que en gaudeixi tant com ho he fet jo fins ara.

De llocs on he gaudit, amb ella doncs han estat un munt, entre d'altres, la pujada al Tourmalet, un dels ports de muntanya, més famosos a nivell mundial, el Col d'Aspin, també a tocar del Tourmalet, i també a nivell català, Vallter, Coll de la Creueta, Collformic, Turó de l'Home, Capsacosta, Canes, Collada de Toses... entre d'altres. I pel que fa a sortides de les que destaco, St. Antoni de Vilamajor-Andorra amb 212km. i poc més de 8 hores, fa pocs dies Vilamajor-Olot amb 95km. amb poc més de 3 hores.

En l'apartat competitiu, la Ripoll-Vallter, que va ser la primera cursa de carretera que vaig fer, i també he participat en dues ocasións la Terra de Remences, i 3 ocasións a la Cicloturista de Pineda de Mar i que l'any 2007 vaig guanyar-la i que ha estat un dels dies més felissos, que recordo.

Ara toca passar pàgina i començar amb la pròxima adquisició, que tindré properament.

St. Antoni de Vilamajor - Olot amb bici

Aquest divendres, aprofitant que tenia festa, vaig aprofitar per fer una sortida amb bici de carretera, que feia temps que tenia ganes de fer i era, anar fins a casa l'Anna a Olot amb bici i així va ser.

A 2/4 de 10 del matí, començava l'aventura, la primera part del recorregut bastant coneguda i habitualment la faig. Vaig sortir de Vilamajor, cap a St. Celoni, Hostalric, Mallorquines, i fins a Santa Coloma de Farners. On amb poc menys de 1 hora i mitja, i una velocitat mitjana d'uns 32km/h. hi arribava. A partir d'aquí el següent tros, que l'he fet, un parell de vegades, fins Anglès, a partir d'aquí un fins a Olot, inèdit, amb cotxe si que l'he fet cosa que ajuda una mica, però amb bici mai. Després d'Anglès, vaig passar per El Pasteral i posteriorment per Amer, on hi arribava amb poc més de 2 hores i ja amb 67 km. a les cames.

A partir d'aquí la carrretera anava picant progressivament cap amunt, per anar ja a buscar la comarca de La Garrotxa, trobar Les Planes d'Hostoles, St. Feliu de Pallarols, i arribar al punt més alt de la ruta el Coll d'en Bas (584m.), a partir d'aquí ja vaig veure que cada vegada faltava menys per aconseguir-ho. St. Esteve d'en Bas, Les Preses i Olot, on hi arribava amb 3 hores i 10 minuts i amb 96 km. a les cames. I 830m. de desnivell

Pujada al Costabona

Després d'un pont del Pilar, amb caminades programades i que va ser passat per aigua, aquest diumenge, vam dur a terme una de les caminades que teniem previstes de fer, anar al Costabona. No es un cim de gran dificultat però té la peculiaritat de ser el primer cim que supera els 2000 m. del Pirineu, per l'Est.

Vam arribar-nos amb cotxe fins a la Collada Fonda (1900m.), situada a la pista forestal que porta de Espinavell a Setcases.

Vam començar a pujar amb un dia amb estones de tot, sol, núvols i una mica de boira, per sort aquesta vegada els del temps no la van encertar del tot. Vam arribar fina a Coll de Pal 2318m. on vam fer una paradeta i aprofitant que la boira ens va deixar ja vam veure, els Bastimensts i per l'altre banda el Canigó enfarinats. Després vam reprendre el camí fins al Cim del Costabona de 2465m. i on vam esmorzar i ens vam fer les típiques fotos de rigor, després baixada, pel mateix lloc on haviem pujat.

Vam un desnivell de 585m., unes 3 horetes de caminada amb parades i 7,5km.

Després, vam anar tota la colla a dinar a la Fonda Rigà de Tregurà de Dalt, on els que vam pujar caminar, d'altres que no i el que tenia por de pluja, vam fer un bon dinar d'aquells que feina tens aixecar-te de la taula.

Curset de Bombers a Can Padró

Aquest dissabte passat, 2 dels equips de primera intervenció de la fabrica, vam anar a Can Padró a fer pràctiques de Bombers.

Les primeres 2 hores van ser de teòrica, i com és habitual son les que es fan una mica més costoses de passar. Una vegada esmorzats, ja vam possar-nos a fer les pràctiques, la primera part van ser amb extintors i la segona amb les manegues. Va ser un dia, molt divertit i on d'anècdotes no en van faltar, a part de quedar una mica molls, també algú que no s'ho esperava, involuntariment, també va rebre con l'instructor, on primer va quedar enpolsinat amb la pols d'un extintor, i més tard amb una ruixada d'una manega d'aigua.

Després va tocar un merescut dinar i cap a casa.