martes, 13 de agosto de 2013

2on dia als Alps, Pujada al Col de la Croix de Fer

Avui i segon dia de bici per terres alpines.

Hem sortit de la població de Villargondran, molt propera a St. Jean de Maurienne, inici de la pujada d'avui a la Croix de Fer, Es tracta d'un altre port (HC fora de categoria), de 30 km. de longitud, per salvar un desnivell de 1520m. amb una mitjana del 5.07% de pendent, per coronar-lo a 2067m.

Arribem a St. Jean de M. i som-hi cap amunt, mica en mica anem guanyant alçada, avui també començem amb bastanta ombra que s'agraeix quan estàs tanta estona pujant, Hem pujar per la Vall d'Arvan, tot passant per alguns poblets com La Villette, St. Jean d'Arves.

Comença el Port








Alfons i Marga pujant









Jo i la Pinarello, pujant la Croix de Fer
































Seguidament i ja amb uns quants quilòmetres de pujada hem arribat al Poblet de St. Sorlin d'Arves, on diriem que la pujada es torna més exigent.










St. Sorlin d'Arves
Sortint de St. Sorlin d'Arves, ja "només quedaven 6 km.", que diriem que son els més durs, contant que també ja portavem 24km. de pujada. aquí el port comença a fer-se més estret i la pujada la anem fent en zig-zag. i la zona en que putser he gaudit més, tant per les vistes com pel terreny.

















Pujant els últims parell de quilòmetres









Llac de Le Laifellet
Després de unes 2 hores de pujada, coronaven un alte mític port alpí i també pujat en diverses ocasions al Tour de France.



































Seguidament, hem baixat un parell de quilòmetres, fins el Col du Glandon, per canviar de vall i baixar, per les poblacións de St. Colomban des Villards, La Chambre. Després 11km. bastant planers i amb vent per sort a favor, em tornat on teniem el cotxe.



























Ha estat una bona ruta, amb gairebé 72km., un desnivell de 1800m. i 3 hores i mitja pedalant. Demà toca caminada matinal i jornada de trasllat cap a Vaujany, per dijous fer un altre mític alpí l'Alpe d'Huez.

Perfil Col de la Croix de Fer

Detalls de la Ruta d'avui

lunes, 12 de agosto de 2013

1er dia als Alps, Pujada Col de Telegraphe + Galibier



Ahir diumenge, amb la Marga i l'Alfons, Vam iniciar una escapada de 6 dies, als Alps Francesos.

El nostre cap base, pels 3 primers dies, el tenim a Montricher, molt aprop de St. Jean de Maurienne al depatament de la Saboia.

Aquest dilluns l'hem començat amb el port més dur dels que tenim previst fer un dels mítics dels alps i del ciclisme mundial i també pujat gairebé cada any al Tour de França, Col de Telegraphe i Galibier, es tracta d'un ascensió de 35km. per pujar dels 725m. en que s'inicia la pujada als 2645m. en que es corona aquest llarg port de muntanya.

Inici Port










Aquest matí, hem agafat el cotxe i hem baixat a St. Jean de Maurienne, indret escullir per començar l'aventura alpina. De St. Jean i anar pujant molt suaument, hem arribat a St. Michel de Maurienne, indret on s'inicia la pujada aquest famós port que consta de 2 pujades, la primera al Col de Telegraphe, una pujada de 12km al 7% de pendent mitjana i de 840m. de desnivell. Aquesta primera part hem pogut gaudir de bastanta ombra,malgrat la duresa del port.











Pujant el Telegraphe


















Una vegada arribats al Col de Telegraphe de 1566m. d'altitud, hem fet un lleuger descens, d'uns 5km., per arribar a la població de Valloire.

Velloire, pel que hem vist és una població molt turistica tot l'any, en aquesta maca població, comença l'atac al mític Col de Galibier, es tracta d'una dura, llarga i feixuga pujada de 18km amb una pendent mitjana del 6,7% per arribar als 2645m. d'altitud que es corona el port, superant un desnivell de 1195m.










Sortint de la població de Velloire hem trobat unes rampes del 10%, que per sort una vegada superades, hem tingut un descans d'un parell de quilòmetres. seguidament els següents quilòmetres els fariem al 8-9% de pendent mitjana.










Pujant el Galibier



















Monument al desaparegut Marco Pantani "Pirata"

Per sort hem tingut un dia radiant i sense una calor exesiva, per poder afrontar aquest port i que hem pogut patir-lo i guadir-lo, com un munt de ciclistes més, entre d'altres també uns catalans de Terrassa. Per sort quan es pujent aquests port enmig dels Alps, les vistes impresionants, et compensen molt l'esforç que estàs realitzant.

Al fons el Col de Galibier















Mica en mica i guanyant alçada, afrontavem l'últim i defenitiu quilòmetre i putser el que a vegades es fa més llarg que els demés.













Per fí i després de 3 hores de pujada coronavem, el primer port alpí, a 2645m. i envoltats de muntanyes fantàstiques, a dalt una monió de ciclistes i també motoristes, que no es volien perdre aquesta pujada.


Després de tant de pujar a tocat baixar-lo pel mateix lloc que hem fet la pujada i com sol passar quan baixes t'adones encara més del que has arribat a pujar. La sortida d'avui ha constat de 95.7km., un desnivell de 2430m.i gairebé 4 hores i mitja pedalant.

miércoles, 7 de agosto de 2013

Pujada a Vallter 2000

Aquest dilluns passat, vaig anar a fer una pujada que amb mi es típica cada any que puc i és pujar a Vallter2000.

Vaig sortir aviadet per no patir gaire calor, l'itinerari era el següent, Riudaura, Olot, Vall de Bianya, Coll de Capsacosta, Camprodon, Setcases, Vallter2000, i tornar pel mateix recorregut, fins St. Pau de Seguries, a continuació vaig anar cap a St. Joan les Abadesses, per pujar cap a La Garrotxa, per la Collada de Sentigosa i tornar fins a Riudaura.



















Va ser una volta molt distreta i exigent, per començar les vacances i preparar l'escapada als Alps del proper 11 d'Agost.

Vaig estar gairebé 4 hores i 3/4 damunt la bicicleta, per recorrer 118km. amb un exigent desnivell de 2190m.
 

martes, 30 de julio de 2013

Pica del Canigó


Aquest cap de setmana passat, amb l'Anna vam pujar a la Pica del Canigó de 2785m.

Vam agafar el cotxe, dissabte a la tarda, i vam fer nit al Camping de Prada. Dissabte de bon matí ens vam llevar, vam recollir la tenda i vam agafar el cotxe ens esperaven 23 km. de pista forrestal, molt llarga i feixuga, gairebé 2 hores de pujada, fins l'aparcament proper al refugi de Cortalets.










Refugi de Cortalets (2150m.)
Vam seguir el Gr, i per un corriolet, en uns 10 minuts, vam arribar al Refugi de Cortalets (2150m.). Seguidament vam passar pel Pla dels Estanyols, amb un petit llac, vam continuar la caminada, per passar cap un petit coll, per anar per la cara nord i fer la segona part de la caminada.










Pla dels Estanyols, al fons el Canigó











Mica en mica ens anavem acostant i veient el Canigó, més aprop. La última part d ela pujada, és bastant rocosa, i puja fern zig-zag, fins arribar al cim d ela Pica del Canigó de 2785m., hi vam pujar amb poc més de 2 hores.














Durant el trajecte, ens vam trobar bastants excursionistes i dalt del cim, vam tindre que esperar torn per fer-nos la foto de record.

Vam esmorzar a dalt i seguidament, vam baixar pel mateix recorregut, que haviem fet la pujada. Es tracta d'una caminada de bon fer, putser la part final és la més dura.























Per pujar a dalt vam superar un desnivell de 755m., La caminada va durar poc més de 4 hores i 9km.de longitud.

Per a més informació aquest enllaç Canigó.cat