Empatxada de Bici gairebé 6 hores

Avui a les 8 del matí m'he trobat amb l'Edu Filbà de Roca Bikes, per anar a fer una bona ruta amb la bici de carretera. Semblava ser que podiem ser una grupeta, però al final només erem ell i jo, això podia ser sintome de que avui en cauria una de bona i així ha sigut. L'Edu s'està preparant per fer la Cicloturista Marmot, als Alps el pròxim cap de setmana i avui era l'últim test.

Hem sortit en direcció cap a Hostalric, Les Mallorquines, Sta. Coloma de Farnérs i llavors hem agafat la carretera que porta cap Anglès, i que no m'agrada massa, ja que té uns puja i baixa fastigosos. Una vegada s'ha arribat a Anglès i amb uns 60 km. a les cames, hem agafat la carretera que passa per a Osor i arriba a St. Hilari Sacalm, és una carretera amb molta ombra i molt tranquila, d'uns 25 km. de pujada bastant còmodes.

Una vegada a St. Hilari parada tècnica, hem comprat aquarius i em fet una coca-cola, estavem a uns 27ºC i ens teniem que hidratar. De St. Hilari em anat en direcció als Cortals, després hem anat a parar a Coll de Ravell, amb unes 3hores i mitja a les cames, en enfilat en direcció Viladrau i posteriorment a Seva on hem arribat amb 115 km. i 4 hores sobre la bici. Llavors ha tocat evidentment pujar a Collformic, tocaven uns 9,56 km. al 4.7% de mitjana, i amb una temperatura que voltava el 30ºC i on a mi les cames m'anaven fent ja xup-xup. una vegada a dalt doncs una altre paradeta tècnica, on hem arrasat, aigua, aquarius, galetes...

Després de Collformic, una tocaben uns 15km. de baixada i que és una de les baixades, que més m'agraden del Montseny, on hem assolit velocitats superiors als 70 km/h. en algún moment. Una vegada a Palautordera, cap a Vilalba, Llinars, on m'he despedit de l'Edu, a mi llavors m'ha tocat acabar d'arribar a casa.

Al Final doncs 163 Quilòmetres amb 5hores 50 minuts, amb un desnivell positiu de 2100m. i una mitja de 28km/h. Amb aquests números no cal dir que he arribat a casa fos.

Amb aquesta sortida i juntament amb la setmana m'han sortit 15 hores d'entreno, amb 345km. i repartits amb 3 dies amb bici de carretera, 2 dies amb Btt i una clase d'Spinning.

Caminada nocturna

Ahir, juntament amb la meva mare i els meus cosins, vaig anar a la caminada nocturna de Calella, una caminada d'un 12 km. dels quals hi ha una mica de tot. El primer tros el vam fer pel passeig de mar, pel que fa la nit doncs vam quedar com ànecs, quan vam enfilar riera amunt per anar cap el tram de muntanya, la pluja es va fer molt intensa, i de mica en mica cada vegada anavem més molls.

Quan vam arribar a l'avituallament molta pluja i molts de llamps i trons. A partir d'aquí un bon tros de baixada, fins darrera el Far de Calella i després vam tornar a pujar fins les Torretes, desde d'on es podien gaudir d'unes bones vistes, una vegada a dalt vam baixar fins el pont que porta a la Roca Grossa, i desde aquí cap a buscar el passeig de nou i fins l'arribada, al final vam estar 2 hores 30 minuts. Quan vam arribar un més merescut entrepà.

11 hores de caminada pel Montseny

Avui i mai millor dit hem, anat a fer la cabreta, pel Montseny amb l'Esteve i en Roberto, tots 2 companys de feina.

Feia dies que la teniem pensada amb l'Esteve, i avui ha sigut el gran dia. A les 6 del matí, em sortit de l'aparcament que hi ha a baix del Pantà de Vallfornés (Canoves) en direcció ascendent fins, arribar a la presa, llavors ha tocat una mica de pla fins a la cua del pantà. Quan hem arribat a la cua em enfilat per la Baga d'en Cuch, on en Roberto ens ha deixat perquè portavem poca estona i ja tenia encetat el taló del peu, ell ha reculat i nosaltres hem continuat, pujant i pujant fins a Palestrins, on em agafat la famosa trialera del Sui, on amb unes 2 hores hem fet aquest Pic de 1318m. i desde on amb un dia ben clar, es poden veure grans vistes desde el mar fins els Pirineus.

Quan hem arribat a dalt, estava ple, però no de gent, sinó de cabres. Desde el Sui em anat a buscar la pista que travessa tot el Pla de la Calma, lloc on hem parat a esmorzar hi ha continuació s'ha continuat fins a Collformic. Un cop allà, ens esperava, la pujada a Matagalls, (que és un dels 3 cims més concorreguts de Catalunya, juntament amb la Pica d'Estats i el Puigmal). La pujada ha sigut bastant distreta i amb una amenaça, la d'uns núvols, que semblaven inofensius, i que de mica en mica s'han anat enfadant, i l'últim tram fins al cim del Matagalls, l'hem fet sota una mica de pluja. Una 1 hora i 10 minuts desde Collformic, és el que hem trigat amb pujar fins a Matagalls situat a 1697m. Quan em arribat a dalt ja portavem unes 5hores i mitja caminant, i un desnivell positiu d'un 1250m. Una vegada a dalt, estavem a l'equador de la caminada, ha parat de ploure, però amb un no res s'hi ha tornat a posar, una estoneta.

Llavors doncs casi tot baixada, fins al punt d'inici. Una vagada hem arribat a Collformic, hem fet una parada al restaurant que hi ha, hem pres un refresc i cap a travessar de nou el Pla de la Calma amb un bon sol i calor. Una vegada em passat la Casa Nova de Vallfornés, situada al Pla de la Calma, hem buscat una ombra on hem dinat. Llavors hem reeprès el camí, i un tros més avall hem agafat un corriol, que poca gent el coneix, la veritat que estava amb brut de males herbes i tapat, i on a mi m'han quedat les cames que semblava que m'hagués barallat amb un gat. Aquest corriol, ens ha dut fins la Casa de Vallfornés, llavors continuant baixant, s'ha arribat al Pantà, hi a l'aparcament, on hem arribat a les 5 de la tarda. I contents de que haviem aconseguit els que ens haviem proposat, ara només falta preparar-ne la pròxima.

2 dies als Estanys de St. Maurici

Aquest passat dimecres i dijous m'he escapat amb el Xavi Montasell, al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de St. Maurici. Dimecres de bon matí concretament a les 5 del matí, passava a buscar a en Xavi, ens esperaven 2 dies a tope. Els Estanys de St. Maurici, queden una mica lluny de casa a uns de 300km. i poc menys de 4 hores de cotxe, situats al Pirineu Occidental Català, a cavall de les comarques de l'Alta Ribagorça, Val d'Aran i Pallars Sobirà.

Aproximadament a les 9 del matí, varem arribar a Espot, on vam agafar el taxi tot terreny, que ens portaria a l'Estany de St. Maurici, lloc on començava la nostra aventura de 2 dies. Pel que fa el temps doncs estones amb sol i d'altres una mica núvol però en general un bon dia. Aproximadament a 2/4 d'onze, començavem a caminar en direcció al refugi Ernest Mallafré, llavors vam començar enfilar muntanya amunt, per la Vall de Monestero, on a partir de la cota 2000, ja vam començar a trobar alguna clapa de neu. Quan portavem poc més d'una horeta de camí, vam trobar el primer estany, el de Monestero (foto de la esquerra superior). Una vegada vam passat l'estany, ja vam començar a enfilar cap el Coll de Monestero, i on ja la neu ja era una constant en la nostra excursió, la veritat que per ser mes de juny encara queda molta neu. L'últim tros fins arribar al coll situat a 2715m., té una pendent molt considerable. Una vegada vam arribar a dalt el Coll vam poder contemplar les impresionants vistes, amb l'Estany Gran de Peguera, en primer terme i encara gelat en alguns punts. (foto inferior esquerra)

Desde aquest punt, pràcticament tot baixada, vam passar pels Estanys Gran de Peguera, Llastra en el qual vam dinar. Després de dinar vam continuar en direcció al Refugi Josep Mª Blanc, tot passant per estanys com, el Estany Negre de Peguera. Una vegada passat aquest punt, ja vam poder veure el refugi situat en un païsatge fascinant. Camí del refugi, vam trobar una petitissima cova on es sentia, el soroll d'aigües subterrànies i lloc on vaig fer aquesta foto.

Després de poc més de 6 hores de caminada, a les 5 de la tarda, vam arribar en aquest magnífic refugi d'alta muntanya el Josep Mª Blanc, situat a 2320m. d'altitud, i envoltat en un 80% per aigua. La veritat que un refugi molt ben conservat. també ens hi vam trobar amb diversos excusionistes, majoritariament francesos, també algún català i uns altres del centre de la península. Al cap d'una estoneta d'arribar al refugi, i com ja és habitual a alta muntanya ens va fer un ruixadet. Després de una bona dutxa i una mica de estoneta de relax a 2/4 de 8 del vespre, vam sopar em sembla que mai havia sopat tant d'hora, la veritat que el sopar va ser boníssim, de primer una bona escudella, una amanida, després de segon mandonguilles amb suc, i de postres fruita. La veritat que un bon sopar per carregar les piles.

Quan es va fer fosc, i avanç d'anar a dormir, vam sortir a passajar una estona pel voltant de l'estany. Aproximadament a 2/4 d'onze del vespre vam acabar la jornada i ens vam anar a dormir.

Ahir dijous en vam llevar d'hora a 3/4 de 7 del matí i amb un dia radinat. La veritat és que llevar-se en un paratge com aquest, és molt gratificant. L'esmorzar, va estar molt bé, pa de motlle, amb pernil salat, formatge, mantega, mermelades, magadalenes, suc de taronja, llet, infusións, la veritat que un gran ventall d'opcións, per carregar piles pel dia que teniem per davant.

La caminada d'ahir, era la de retorn a l'Estany de St. Maurici. Vam sortir del refugi a 3/4 de 8 del matí, en direcció al Coll de la Valleta Seca situat a 2722m.

Vam enfilar, en direcció al Coll, per la Coma dels Estanys Escondits, tram que també forma par de Carros de Foc, vam passar també per diversos estanys, entre ells l'Estany Amagat situat a uns 2600m., encara amb molta neu i gelat. Amb una hora i 45 minuts de caminada vam arribar a punt de més alçada del dia el Coll de la Valleta Seca. Llavors van agafar la vall del mateix nom, una vall amb molta tartera i on s'ha d'avançar per grans blocs de pedra. Després de ja perdre molta alçadad, vam arribar al Bosc dels Fangassals, amb unes 3 hores i 45 minuts, de caminada vam passar pel refugi Ernest Mallafré, i posterioment vam arribar a l'Estany de St. Maurici, on també vam fer-nos les típiques fotos amb l'estany en primer terme i els Encantats de fons. Després mentres esperavem el taxi tot tereeny per baixar, vam fer una visita a l'ermita de St. Maurici. Després vam dinar i posterioment vam baixar amb taxi fins Espot. Una vegada vam arribar a Espot, ens tornaven a esperar poc menys de 4 horetes de camí fins a casa.

La veritat que han estat 2 dies intensament molt actius, molt divertits, per uns paratges impresionants, que marxes d'ells i ja hi voldries tornar-hi.

Montnegre i Montseny amb BTT

La sortida d'avui ha estat distreta i divertida, amb l'Esteve, Paco Romero, Sergio Martín i el Diego, tots ells companys de feina.

Hem sortit de Vilamajor, amb el temps insegur,

i fins hi tot espurnejava una mica. Em anat direcció a La Nata, cap

a l'estació de Palautordera, per anar fins a St. Celoni, on em anat cap el Montnegre, a fer la volta d'Olzinelles, una volta d'uns 10 km. amb una mica de tot. Una vegada l'em feta, em tornat cap a Palautordera, per agafar la pista que porta fins a l'Ermita de Sta. Magdalena, molt aprop de Mosqueroles, llavors hem agafat el camí que baixa fins La Tordera, on hem rigut bastant i per sort ningú ha acabat dins l'aigua, però qui més qui menys tenia ganes de veure algú remullar-se, això sí, algún que altre hi ha ficat els peus. Llavors hem sortit a Sta. Margarida i em anat fins a St. Esteve de Palautordera, on em agafat la drasera que porta a Vilamajor, per la conegudíssima pujada de Can Peualt, on algú ha començat a notar els quilòmetres a les seves cames. Una vegada a dalt em agafat el camí que baixa per Can Bardina, per retornar a Vilamajor.

Al final han sortit uns 48km. amb una mica de tot i un desnivell d'uns 900m.

Caminada al Pedraforca

Avui amb en Xavi Benito i l'Esteve Bosch, he anat a caminar al cim del Pedraforca (2497m.), un dels cims més emblemàtics de Catalunya, i que el vaig fer per primera vegada l'Agost del 2004. i que també hi vaig pujar amb en Xavi.

A les 8:10 h. començavem l'ascensió, desde el mirador del Gresolet a (1530m.) i en direcció al Refugi Lluís Estasen amb uns 15 minutets, ja hi em arribat, lloc on em fet una paradeta per desabrigar-nos una mica. Llavors em continuat pujant, per arribar a l'inici de la Canal del Verdet (1950m.) a partir d'aquí el desnivell és bastant considerable, i es fa bastant dura la pujada, després de superar la Canal, em arribat al Coll del Verdet a (2270m.), desde on es pot gaudir d'unes vistes espectaculars miris on miris, Gòsol, El Cadí i mitja Catalunya.

A partir del Coll del Verdet, és on comença la grimpada final fins el Pollegó Superior del Pedraforca, una grimpada divertida i una mica perillosa a la vegada, al cap d'una bona estona grimpant em tingut la gran recompesa, de fer el cim del Pedraforca (2497m.), després de poc menys de 3 hores d'ascensió. Llavors em fet les típiques fotos i el més que merescut esmorzar, tot gaudint d'un bon dia per caminar.

Una vegada em acabat d'esmorzar, em seguit la canal que porta fins a l'Enforcadura, lloc per on em baixat, i també em patit alguns relliscades sense conseqüències, ja que hi ha molta pedra deixada anar i rellisca. Una vegada baixada tota l'Enforcadura, em agafat el corriol entre pins, que ens ha portat al refugi Lluís Estasen i de nou al Mirador del Gresolet.
Una vegada finalitzada la caminada amb total em estat unes 5 hores, em anat a dinar, on em comentat la caminada i em planejat alguna que altre caminada ben parida com podria ser... l'Olla de Núria.

Avui tocava descans ?

Després del gran dia d'ahir, avui tenia més mono que mai d'anar a fer mal per les carreteres de les contrades. De bon matí 2/4 de 8. m'he ajuntat amb la Màquina Alemana (Stephan), aprofitant que teniem festa, i era un bon dia per fer-ne una de bona.

Em anat en direcció a La Garriga, Bigues, on em trobat el primer

port de la jornada, em enfilat cap a St. Feliu de Codines, i en direcció Castellterçol. Quan portavem unes 2 hores em arribat a Moià, on hem pujat ja en direcció Collsuspina, on em pogut gaudir de molta tranquilitat pel que fa a transit. Una vegada em passat Collsuspina, em arribat a dalt del segon port del dia, l'Alt de La Pollosa (917m.), on em quedat parats de la boira que hi havia a la Plana de Vic. Nosaltres amb un dia radiant i genial per la pràctica del ciclisme. Una vegada dalt doncs em gaudit d'una bona baixada, i em travessat la boira mentre baixavem, posteriorment em arribat a Tona, on em anar en direcció a Seva.

Una vegada a Seva i amb 68 km. doncs a tornat tocar a pujar ara en direcció Collformic, aquí l'Stephan ha possat una mica de música amb el mòvil, i així la pujada s'ens ha fet més curta, pujant per Seva son, 9.5km. al 5% de mitjana. Una vegada coronat Collformic, a una altitud de 1145m. doncs avall cap a Montseny, Palautordera, Llinars i cap a casa.

Resum de l'etapa, 5hores pedalant, 116 quilòmetres a les cames i un desnivell de 1905m. Lo millor de tot, és que em arribat bastant sans després de la sortida, això amb una sortida d'aquestes caracteristiques, no es tant fàcil.