viernes, 12 de junio de 2009

2 dies als Estanys de St. Maurici

Aquest passat dimecres i dijous m'he escapat amb el Xavi Montasell, al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de St. Maurici. Dimecres de bon matí concretament a les 5 del matí, passava a buscar a en Xavi, ens esperaven 2 dies a tope. Els Estanys de St. Maurici, queden una mica lluny de casa a uns de 300km. i poc menys de 4 hores de cotxe, situats al Pirineu Occidental Català, a cavall de les comarques de l'Alta Ribagorça, Val d'Aran i Pallars Sobirà.



Aproximadament a les 9 del matí, varem arribar a Espot, on vam agafar el taxi tot terreny, que ens portaria a l'Estany de St. Maurici, lloc on començava la nostra aventura de 2 dies. Pel que fa el temps doncs estones amb sol i d'altres una mica núvol però en general un bon dia. Aproximadament a 2/4 d'onze, començavem a caminar en direcció al refugi Ernest Mallafré, llavors vam començar enfilar muntanya amunt, per la Vall de Monestero, on a partir de la cota 2000, ja vam començar a trobar alguna clapa de neu. Quan portavem poc més d'una horeta de camí, vam trobar el primer estany, el de Monestero (foto de la esquerra superior). Una vegada vam passat l'estany, ja vam començar a enfilar cap el Coll de Monestero, i on ja la neu ja era una constant en la nostra excursió, la veritat que per ser mes de juny encara queda molta neu. L'últim tros fins arribar al coll situat a 2715m., té una pendent molt considerable. Una vegada vam arribar a dalt el Coll vam poder contemplar les impresionants vistes, amb l'Estany Gran de Peguera, en primer terme i encara gelat en alguns punts. (foto inferior esquerra)



Desde aquest punt, pràcticament tot baixada, vam passar pels Estanys Gran de Peguera, Llastra en el qual vam dinar. Després de dinar vam continuar en direcció al Refugi Josep Mª Blanc, tot passant per estanys com, el Estany Negre de Peguera. Una vegada passat aquest punt, ja vam poder veure el refugi situat en un païsatge fascinant. Camí del refugi, vam trobar una petitissima cova on es sentia, el soroll d'aigües subterrànies i lloc on vaig fer aquesta foto.



Després de poc més de 6 hores de caminada, a les 5 de la tarda, vam arribar en aquest magnífic refugi d'alta muntanya el Josep Mª Blanc, situat a 2320m. d'altitud, i envoltat en un 80% per aigua. La veritat que un refugi molt ben conservat. també ens hi vam trobar amb diversos excusionistes, majoritariament francesos, també algún català i uns altres del centre de la península. Al cap d'una estoneta d'arribar al refugi, i com ja és habitual a alta muntanya ens va fer un ruixadet. Després de una bona dutxa i una mica de estoneta de relax a 2/4 de 8 del vespre, vam sopar em sembla que mai havia sopat tant d'hora, la veritat que el sopar va ser boníssim, de primer una bona escudella, una amanida, després de segon mandonguilles amb suc, i de postres fruita. La veritat que un bon sopar per carregar les piles.

Quan es va fer fosc, i avanç d'anar a dormir, vam sortir a passajar una estona pel voltant de l'estany. Aproximadament a 2/4 d'onze del vespre vam acabar la jornada i ens vam anar a dormir.


Ahir dijous en vam llevar d'hora a 3/4 de 7 del matí i amb un dia radinat. La veritat és que llevar-se en un paratge com aquest, és molt gratificant. L'esmorzar, va estar molt bé, pa de motlle, amb pernil salat, formatge, mantega, mermelades, magadalenes, suc de taronja, llet, infusións, la veritat que un gran ventall d'opcións, per carregar piles pel dia que teniem per davant.


La caminada d'ahir, era la de retorn a l'Estany de St. Maurici. Vam sortir del refugi a 3/4 de 8 del matí, en direcció al Coll de la Valleta Seca situat a 2722m.


Vam enfilar, en direcció al Coll, per la Coma dels Estanys Escondits, tram que també forma par de Carros de Foc, vam passar també per diversos estanys, entre ells l'Estany Amagat situat a uns 2600m., encara amb molta neu i gelat. Amb una hora i 45 minuts de caminada vam arribar a punt de més alçada del dia el Coll de la Valleta Seca. Llavors van agafar la vall del mateix nom, una vall amb molta tartera i on s'ha d'avançar per grans blocs de pedra. Després de ja perdre molta alçadad, vam arribar al Bosc dels Fangassals, amb unes 3 hores i 45 minuts, de caminada vam passar pel refugi Ernest Mallafré, i posterioment vam arribar a l'Estany de St. Maurici, on també vam fer-nos les típiques fotos amb l'estany en primer terme i els Encantats de fons. Després mentres esperavem el taxi tot tereeny per baixar, vam fer una visita a l'ermita de St. Maurici. Després vam dinar i posterioment vam baixar amb taxi fins Espot. Una vegada vam arribar a Espot, ens tornaven a esperar poc menys de 4 horetes de camí fins a casa.


La veritat que han estat 2 dies intensament molt actius, molt divertits, per uns paratges impresionants, que marxes d'ells i ja hi voldries tornar-hi.


No hay comentarios: