Volta Ciclista a Catalunya

Ahir diumenge amb l'Anna, aprofitant que la volta passava a aprop de casa, vam anar al matí, a l'Ametlla del Vallès.

Pel lloc que estavem, van passar, amb tres grupets tots els corredors, possiblement tallats per algun ensurt ja que feia poc que havia acabat de ploure.

Primer Sta. Fe del Montseny de l'any.

Aquest matí, aprofitant que tenia festa, he decidit pujar a Sta. Fe del Montseny, amb la bici de carretera, que fa uns mesos que tinc, i encara no hi havia pujat. A part d'això, ja ha arribat la primavera, i aquestes carreteres del Montseny, ja no estan glaçades.

He sortit de Vilamajor, als voltants de les 11 del matí, cap a Llinars i St. Celoni, aquesta part planera i amb lleugera baixada. Una vegada he arribat a St. Celoni, ja he encarat cap al Montseny, i la carretera amb una lleugera pendent ascendent, he anat agafant ritme, fins que he arribat a la rotonda, que pots anar cap a Mosqueroles o cap a Sta. Fe. He pujat cap a Sta. Fe, per la zona de Campins, on tens 21km. de pujada amb una pendent mitjana del 5.5%. He gaudit d'un dia amb solet i una temperatura que rondava els 14ºC.

La pujada l'he fet bastant distret, perquè entre setmana no hi pugen gairebé cotxes, i això em permet pujar al ritme de la música del mp3. La veritat es que m'he trobat còmode pujant tot i que era el primer port llarg de l'any, i he sapigut trobar el triangle de pujada, ritme-pulsacións-cadència.

Quant he arribat al cruse del Turó de l'home he girat i he anat cap el Coll de Sta. Helena (Les Antenes) on he fet una mini paradeta. Després tot baixada, per la part de Fontmartina, la Costa del Montseny, Mosqueroles, St. Celoni. Després a partir d'aquí doncs he trobat un dels principals enemics del ciclista el vent de cara, cosa que com que mai el pots guanyar, t'ho has de agafar bé i tard o d'hora ja arribaràs a casa. Han estat gairebé 2 hores i 3/4, per fer 72km. amb un desnivell positiu de 1350m.

Raquetada Nocturna a Masella

Dissabte 6 de la tarda, arribem a l'aparcament de Coma Oriola (1950m.) de Masella. L'Albert, l'Anna Nogué, en Quel, la Neus, l'Anna, jo i els amics de la Neus, la Gemma i en Jordi, ells 2 mai s'han possat unes raquetes sota els peus i acepten el repte d'una exrcusió amb raquetes de neu nocturna.

A part de la il.lusió que portaven ells 2 entre d'altres, en Jordi és un fanàtic de la fotografia, i tot un expert, així que li vaig deixar la meva reflex, perquè fes fotos i fotos, ell en sap molt més que jo, però m'en ha fet un curset accelerat.

Aproximadament a 3/4 de 7 de la tarda i encara de clar comencem l'aventura. Comencem a pujar amb les raquetes de neu, per la pista d'Isards de Coma Oriola, de bon començament ja pujem amb una pendent mantinguda i amb algú descans curtet. Mentrestant, el dia va caient, i ja veiem com els poblets de la Cerdanya, es començen a iluminar, cada vegada hi ha menys llum però la neu i una lluna plena, ens permetren veure-hi, som 8 però no estem sols molta més gent, fan com nosaltres, i be amb esquis de muntanya com amb raquetes, desafient la fuscor i no temen els llops.

Arribem ja, en una part més oberta, la zona de la Tossa (pista), travessem la Tossa del Mig i continuem per la Tossa Vermella, de mentres les retracs, estan perparant les pistes. Cada vegada ja falta menys, una lluna pleníssima, i una mica de ventet ens acompanyen fins al Refugi del Niu d'Aliga (2537m.).

Arribem al Refugi i està a tope de gent, ens menjem els entrepans, ens refem una mica i som-hi ara ja tot baixada fins el cotxe, baixem amb les raquetes per les Pista de la Tossa Vermella, El Serrat, i de nou fem pa part més forta de baixada la pala de la Tossa Vermella, així arribem al Cap del Bosc (2150m.) i on ara ja per la pista la Masovera gairebé plana i el Fons de Coma Oriola, arribem al cotxe.

Vam arribar al cotxe molt contents del que haviem gaudit i amb ganes de tornar-hi aixó és el més important. Vam estar unes 2 hores 15 de pujada, una horeta i mitja de baixada. Vam fer uns 6 km. i un desnivell positiu de 580m.

Dijous complet Mati Caminanda i Tarda Bici

MATÍ

Aquest matí, amb l'Esteve Bosch, i ja una mica tips de pluja, hem decidit sortir a caminar. A 1/4 de 8 del Matí, l'Esteve jo i en Roc (gos de l'Esteve).
Hem deixat em cotxe, a l'aparcament de sota el Pantà de Vallfornés. Només de començar a pujar cap a l'embassament, ja sentiem el soroll de l'aigua, caure per la resclosa del sobrant del Pantà, i efectivament, amb tanta aigua d'aquests dies, l'han fet arribar al 100%, quan anavem pujant i veiem la cascada d'aigua que baixava, feia goig de veure, i a dalt el Pantà amb les aigües tervoles de la pluja esperaven.

Hem continuat vorejant el Pantà, i llavors em continuat pujant, per la Baga d'en Cuch, on el rierol també baixava força. Per la Baga d'en Cuch, em arribat al Coll del Pou d'en Besa (1187m.) i després a buscar el corriol que porta fins el Sui (1318m.) On hem arribat amb poc menys de 2 hores de caminada. Hem parat, em menjat algo i em continuat cap a la Sitja del Llop, per anar a buscar el camí principal del Pla de la Calma, on es divisava La Mola, Montserrat, els Pirineu entre d'altres. Tot caminant pel Pla de la Calma, em arribat a la zona del Bosquet de l'Agustí, on em trobat després de pasar-nos 'el un tros, em trobat el corriol conegut, com el corriol, de Roca Centella, i després de gairebé 6 km. de corriol, em arribat a la Collada del Mojó (949m.). lloc on hem agafat la pista que baixa cap al Vilar d'en Ribes, el Forn i conecta amb el camí que puja a Vallfornés.

Hem continuat baixant de nou, cap al Pantà, i una vegada a la pressa, hem baixat pel corriol que hi ha i porta just a sota del Pantà i després ja fins al cotxe.

Amb total hem fet unes 6 hores amb parades incloses i 25,7 km. i en desnivell de 1115m.

TARDA

Després de dinar i una migdiadeta, havia quedat amb l'Edu per anar a fer una volta amb bici de carretera i com que el dia acompanyava amb solet i bona temperatura, doncs no he sapigut dir que no.

Hem quedat a Llinars, on llavors hem pujat Can Bordoi, després cap a Dosrius, em continuat per anar a buscar el segon portet de la tarda Parpers, on hem pujat a molt bon ritme i fent series a la part alta, després baixada cap a La Roca, Vilanova del Vallès i Granollers, on he deixat a l'Edu a Granollers, després jo he continuat cap a Les Franqueses, La Garriga, Canoves, i de nou cap a Vilamajor.

He fet poc més de 2 hores amb bici, i 60 km.

Raquetes de neu a Ordino

Aprofitant, que vam anar a la Cerdanya, a fer raquetes de neu, Dilluns vam pujar fins Andorra, vam anar de compres i l'Anna es va comprar unes raquetes de neu. Dimarts al matí, vam anar a estrenar-les a Ordino, on les recents nevades havien deixat uns païsatges de postal i uns bons gruixos.

Vam pujar amb cotxe fins a l'Estació d'Esquí d'Ordino-Arcalís, vam continuar pujant, fins que literalment la carretera desapareix i es converteix amb pista d'esquí.

Ens vam posar les raquetes de neu i vam caminar per carretera, convertida de amb pista d'esquí. Vam passar per el Monument de l'Anella d'Ordino. I després en vam arribar fins la zona de La Coma (2200m.) Després i tot gaudint de nou dels païsatges vam tornar pel mateix lloc on vam pujar.

Vam caminar amb raquetes unes 3 hores parades incloses, vam fer 5,5km. I un desnivell d'uns 120m.

Raquetes de neu a la Cerdanya

Diumenge passat, amb l'Anna, vam anar a fer una excursió amb raquetes de neu. Vam deixar el cotxe a l'Estació d'Esquí Nòrdic d'Aransa (1900m.). Vam començar a caminar, per un caminet que portava fins el refugi de les Pollineres, la primera part a trams amb neu i bastants sense, cosa que va fer que no ens poséssim les raquetes de neu fins que vam deixar de trobar trossos sense neu. Vam fer una paradeta a la zona de pic-nic de Les Pollineres (2128m.). per menjar una mica.

Una vagada menjats i gaudin d'un dia radiant, amb una capeta de neu caiguda feia un parell de dies, vam començar a caminar, ara ja sí sobre el mantell de neu, fins el Refugi dels Estanys de la Pera (2320m.), passant avanç pel costat de l'Estany petit de la Pera cubert tot de neu.

Quan vam arribar al Refugi, hi havia gent, i el guarda, que estava amb un grup, que hi havia passat la nit. Nosaltres vam agafar els entrepans i vam dinar gaudint de les vistes i del bon temps a unes taules que hi han a fora.

Una vegada dinats, vam rependre el camí, de nou pel mateix lloc que haviem pujat. Vam arribar al cotxe al voltants de les 4 de la tarda. Vam estar amb parades incloses unes 5 hores i mitja, uns 13.7 km. i un desnivell de 362m.

És una ruta molt maca de fer, pels païsatges i sense coplicacións.