miércoles, 22 de junio de 2011

Un repte aconseguit Vilamajor-Montserrat-Vilamajor amb bici

































Aquest dimarts, vaig assolir uns d'aquells reptes, que a vegades set passen pel cap que vols fer, sense data en concret, però que algún dia saps que l'intentaràs i possiblement l'aconseguiràs.

Fa qüestió de 2 anys amb en Xavi Benito, vam fer Terrassa - Montserrat -Terrassa, per anar tantejant el terreny.

Ahir va ser el dia escollit, juntament amb en Xavi Benito i el Sergio Martín, ho vam probar a veure que tal sortia.

A 2/4 de 7 del matí, vaig agafar la bici de carretera, i som-hi, vaig gaudir de començar a pedalar, amb la sortida del sol, cap a Llinars on em vaig trobar amb el Xavi, vam continuar pedalant fins a Cardedeu, on ens vam trobar amb el Sergio. Ja erem els 3 dispossats, anar a veure La Morenenta. Vam anar cap a Granollers, Caldes de Montbui, Sentmenat, Castellar del Vallès i cap a Terrassa, on vam tindre que travessar la ciutat, després ja vam agafar la C-58, en direcció a Monistrol de Montserrat. On arribavem amb 2h 50' i 71 km. a les cames.







Ara tocava possiblement, la part més dura de la jornada, la pujada al Monestir 9 km. de pujada, superant un desnivell de 560m. A una mitjana de pujada del 7%, amb una pujada continuada i amb pocs descansos. Durant la pujada, vam anar-nos donant compte que ràpidament agafavem alçada, podiem gaudir de les vistes sobre el vallès, a mitja pujada el Sergio va patir algúns avísos de rampes, que es normal, ja que ell fo poc que surt amb bici de carretera. Vam continuar amunt i amb 3h 40' desde casa i 80 km. Aconseguiem la meitat del repte proposat.
















La veritat que estavem molt contents, del que ja haviem aconseguit. Vam estar una estoneta per allà, envoltats tota la estona de molta gent principalment turistes, que algúns es van voler fer fotos amb nosaltres, i ens van dir que tenia molt de mèrit pujar, fins aquí amb bici, fins hi tot uns americans de Miami. Per uns moments semblavem craks del ciclisme.

















Al cap d'una estona, vam decidir tot i que cada vegada el sol apretava més, que teniem que anar a per la segona meitat del repte, tocava tornar cap a casa. La baixada va se ràpida fins a Monistrol, amb la pendent que feia. Una vegada a Monistrol vam anar en direcció Olesa de Montserrat, Viladecavalls, Terrassa, Sabadell, Palau de Plegamans, Parets, Granollers i Cardedeu, on el Sergio ja havia aconseguit, el seu repte personal, i amb molt de mèrit. Llavors, vam aprofitar per quedar amb l'Stephan, en una terrasa per comentar el dia i fer la Coca-cola. Després amb en Xavi vam continuar pedalant ell en direcció a Vilalba i jo cap a Vilamajor.
On vaig arribar amb un total de 7h i 15minuts pedalant amb 165 km. A les cames i un desnivell de 2630m. Ara ja puc dir que he anat desde casa a Montserrat i tornar.
I res millor, que després d'una bona matxacada, que anar al massatgista a fer-me un bon massatge, i deixar-me a punt per torna-hi. La veritat que em va matxacar però ara ja torno a estar a punt per tornar agafar la bici.

martes, 21 de junio de 2011

Caminada al Balandrau




































Ahir dilluns, ens vam ajuntar, l'Esteve Ballescà, l'Esteve Bosch, i jo, aprofitant que tenim tota aquesta setmana de festa, per anar a caminar, cosa que amb els actuals torns, que fem és una mica difícil.
Vam sortir amb cotxe de casa, fins al nucli de El Serrat, situat uns 1350m. d'altitud i dins del terme municipal de Queralbs, al Ripollès.


















A ¾ de 8 del matí vam començar la caminada, ràpidament vam anar pujant enmig d'un bosch de pi negre en direcció al Balandrau. Un dels pocs cims que em quedaven fer del Ripollès. Després d'una bona estona de dura pujada vam arribar a la zona de Roques Blanques situat a 2415m. i desde on ja vam veure el Balandrau, on amb unes 3h de pujada superant un desnivell positiu de 1230m. Amb uns 6km. de pujada, vam arribar al cim del Balandrau (2584m.). Vam aprofitar per esmorzar-hi i gaudir de les grans vistes que teniem.

















La caminada continuava, ara cap el Coll de Tres Pics (2395m.), i per la Coma del Mantinell, tot seguint el torrent, fins el Refugi de Coma de Vaca (1995m.), on portavem la meitat del recorregut.































Vam continuar de baixada, pel camí habitual per arribar al Refugi de Coma de Vaca desde Queralbs, tot seguint el Riu Freser, de moment desde l'alçada, i mica en mica ens vam anar-hi acostant, per la zona de les Gorgues del Freser. Vam continuar avall, fins a trobar el camí que ens portaria en direcció al Serrat.




























Una vegada agafat el camí, vam buscar un lloc per dinar i si podia ser arrant de riu millor que millor i així va ser. Ens vam remullar una mica les cames a les fredíssimes aigües del Freser, vam dinar i vam reprendre el camí, encara ens quedaven una horeta i algo, per arribar al cotxe. La primera meitat, va ser per camí de pista i després ens vam desviar per un corriol, el primer tros va ser de dura pujada i després ja planer fins el Serrat.






Una vegada vam arribat al Serrat, vam fer una volteta pel poblet i vam reprendre el camí amb cotxe fins a casa.

























Vam fer 8h 30' de caminada (amb parades incloses), gairebé 20km. I un desnivell de 1500m.

domingo, 19 de junio de 2011

Caminada Nocturna de Calella






Aquest Dissabte, amb l'Anna, vam participar a la Caminada Nocturna de Festa Major de Calella. Van ser un recorregut que la primera meitat, el vam fer al capvespre i la segona part ja totalment de nit. Vam anar pel Passeig de Mar, cap a buscar, la riera Cabaspre, vam anar pujant cap en direcció al Coll de l'era d'en Mora, després cap a Les Torretes i el Far, les insignies de Calella, després vam tornar seguint tot el Passeig de Mar. Fins a l'arribada. On un entrepà i una obsequi ens esperaven.

Vam fer 2h 25', uns 13 km, amb un desnivell de 350m.

martes, 14 de junio de 2011

Caminada al Puigmal




































Aquest Diumenge passat, amb l’Anna, en Jordi, la Gemma, la Vero, en Miquel, en Gerard, Anna Nogué, vam anar al Puigmal.


Vam deixar el cotxe a Fontalba. I vam començar la caminada cap el Puigmal, la veritat que al fer bon temps, i al ser diumenge, això es va notar, perquè hi havia molta gent a la muntanya, després d’uns 4 km de pujada i poc més de 2 hores i mitja, vam arribar al cim del Puigmal de 2913m., el més alt del Pirineu Oriental. Una vegada a dalt, ens vam possar en un lloc on no toqués el vent i vam aprofitar per esmorzar.








Una vegada esmorzats, vam baixar cap a Núria, per la Coma de l’Embut, después d’una estoneta de baixada, vam arribar a Núria, lloc on vam aprofitar per voltar una mica i també per dinar.




























Després de dinar vam agafar el camí que porta fins a Fontalba, acompanyats per la boira i después d’una horeta i mitja, vam arribar a Fontalba.















Van estar unes 8 hores i mitja , entre caminada i parades, vam fer 16 km. i vam fer un desnivell positiu de 1210m.