Caminada a Coma de Vaca

El cap de setmana, del 6 i 7 d'agost, amb l'Anna, la Coral, l'Albert i l'Anna Nogué, vam anar a fer una caminada per Vallter.

Vam sortir dissabte al matí, amb un bon dia, de Vallter, amb l'intenció d'anar tot carenant per Bastiments, fins al Coll de Carançà i baixar a fer nit al Refugi de Coma de Vaca. Vam pujar cap al Refugi d'Ulldeter i ja en direcció al Coll de la Marrana , per les pistes de Vallter, una estona avanç d'arribar al Coll, ens vam trobar amb un fort vent de tramuntana que ens va fer desistir de la caminada prevista, vam decidir baixar cap el Refugi pel GR11.7, tot seguint el Freser. Arribarem al Refugi a l'hora de dinar. Després per la tarda, vam estar per allà, també ens vam anar a refrescar els peus, també vam descubrir la passió de l'Albert per les marmotes, de fet un vam veure algunes, després vam jugar a jocs de taula fins l'hora de sopar. Una vegada sopats vam anar a dormir.

Diumenge al matí, ens vam despertar amb un dia emboirat, tot semblava que aniria a menys, pero no va ser així.

Després d'esmorzar, vam sortir del refugi sota la boira, i en direcció al Coll de la Marrana, la boira no s'aixecava i va començar a ploure, quan vam arribar al Coll tot baixada i pluja fins el cotxe, on vam arribar més que molls, només desitjavem arribar a Olot per dutxar-nos.

Una vegada dutxats, vam anar a Can Llonga als Hostalets a dinar un dinar que ens haviem més que guanyat.

Bici per l'Alta Garrotxa i el Ripollès

Diumenge passat, vaig anar amb bici de carretera per l'Alta Garrotxa i el Ripollès.

Vaig sortir d'Olot, en direcció Castellfollit de la Roca, i lloc on vaig agafar la carretera que va cap a Oix, el primer tros es de pujada i després d'una baixadeta arribes a Oix, després vaig sortir ja d'Oix i em vaig trobar els 3 km. més durs de la sortida de pujada al voltant de 9.5% de mitjana. Una vegada vaig arribar a la zona de St. Miquel de Pera, ja vaig trobar un tram bastant més planer, fins el Coll del Salomó, una vegada allà, un bon tros de baixada fins a un quilòmetre de Beget, on vaig trobar-me de nou amb la pujada amb algún tram al 11%. Una vegada vaig arribar a Beget, vaig fer una paradeta i vaig continuar, en direcció Rocabruna, per la carretera estreteta i amb bastanta ombra.

Després vaig arribar a Camprodon, on a les 11 del matí, estavem a 14ªC a ple mes de Juliol. Vaig continuar fins a St. Pau de Segúries, on vaig girar cap a Capsacosta i després vaig agafar la carretera de la Vall de Bianya, ara per terreny completament planer i on vaig trobar-me un dels enemigs del ciclista, el vent, i el tros que putser em vaig cansar més. Posteriorment vaig arribar a Olot després d'una bona sortida. Vaig fer unes 3h 10', 82 km. i un desnivell de 1545m.

Anem al Tour de França

Aquest cap de setmana passat amb l’Anna, vam anar a veure el Tour de França, a Plateau de Beille (Ariege).

Vam marxar-hi el divendres a la tarda, vam surtir d’Olot, en direcció Ripoll, Puigcerdà, Porte-Puymorens, i después va anar cap a Ax-Les Terms, i fins el Poblet de Les Cabannes, on començava el final d’etapa de dissabte. Vam pujar amb cotxe, i deseguida ja vam poder comprovar l’impressionant ambient, que hi havia en tota la pujada d’uns 16km. Nosaltres la veritat que ens va costar una mica trobar aparcament, i un lloc on plantar la tenda. Al final vam trobar lloc a falta de 3km. de meta i en un lloc al voral mateix de la carretera.

Una vagada posentats, vam sopar i vam anar a fer una volteta, vam pujar carretera amunt, i a part de la gent que hi havia, també hi havia una mini disco movil, amb bastant ambient. Después vam baixar i un tros més avall d’on teniem la tenda, en una esplanada, que hi feien 48 hores de Rock Nons stop. Així a priori estavem en una zona mes o menys tranquila, (això es el que ens pensavem).
A la nit tanquen la carretera, per pujar tots els trailers i camions, amb tota l’infrastructura del final d’etapa, és a dir que tota la nit, van anar pujant molts de camions, a part també tots el francesos, anaven carrretera amunt i avall de juerga, fent xivarri, és a dir que a la nit no vam poder dormir. Per sort quan es va fer de dia, tot es va calmar una estona i vam poder dormir una horeta.

Quan ens vam despertar, vam esmorzar, i vam anar a mirar l’ambient, i el glamour que es respirava a la zona de meta. On no hi faltava de res. Después al cap d’una estona vam baixar, tota l’estona envoltats de gent que feien el port de muntanya amb bicicleta, i buscaven lloc per veure els craks del ciclisme mundial.

Nosaltres vam arribar a la tenda, la vam desmontar i vam parar la sombrilla per protegir-nos del sol, después vam dinar, vam reposar una mica, i vam esperar que passés la caravana del Tour.
Después de dinar, va passar la caravana del Tour, que fan publicitat de productes i també obsequien als espectadors amb coses, que per sert no va anar gens malament la recolecta.

Després ja faltava poquet, perquè arribessin els ciclistas, de mentres a estones, anava a treure el cap per alguna autocaravana, que tenien tele i anava veient com es desenvolupava l’etapa i pujada.
Dessiguida va arribar el moment, envoltats de cotxes i motos, va arribar a falta de 3 km. de meta el primer corredor escapat, Vanendert del Omega Farma Lotto. A pocs segons d’ell em Campió Olímpic Samuel Sanchez de Euskaltel, i a pocs segons el grup dels millors, Contador, Voeckler (lider), els germans Schleck, Basso, Evans.

Després i de mica en mica, van anar passant la resta. Nosaltres una vegada van passar els craks, per on estavem, vam anar una mica més amunt on hi havien unes curves amb ziga-zaga per veure la resta de corredors i l’ambient.

Una vegada van passar tots, vam tindre que esperar que la policia obris la carretera, i paciència. Ja que la baixada del port trobariem molta gent de baixada i vam baixar-lo amb caravana, vam tardar en baixar els 13km. 2 hores, ja era previsible, fa 4 anys en vaig tardar 3 d’hores. Después vam anar baixant, i vam parar a sopar a Puigcerdà. Después vam anar fins a l’hotel del Roc Blanc a La Molina a dormir. Diumenge al matí vam reprendre el camí fins a Olot.

Un repte aconseguit Vilamajor-Montserrat-Vilamajor amb bici

Aquest dimarts, vaig assolir uns d'aquells reptes, que a vegades set passen pel cap que vols fer, sense data en concret, però que algún dia saps que l'intentaràs i possiblement l'aconseguiràs.

Fa qüestió de 2 anys amb en Xavi Benito, vam fer Terrassa - Montserrat -Terrassa, per anar tantejant el terreny.

Ahir va ser el dia escollit, juntament amb en Xavi Benito i el Sergio Martín, ho vam probar a veure que tal sortia.

A 2/4 de 7 del matí, vaig agafar la bici de carretera, i som-hi, vaig gaudir de començar a pedalar, amb la sortida del sol, cap a Llinars on em vaig trobar amb el Xavi, vam continuar pedalant fins a Cardedeu, on ens vam trobar amb el Sergio. Ja erem els 3 dispossats, anar a veure La Morenenta. Vam anar cap a Granollers, Caldes de Montbui, Sentmenat, Castellar del Vallès i cap a Terrassa, on vam tindre que travessar la ciutat, després ja vam agafar la C-58, en direcció a Monistrol de Montserrat. On arribavem amb 2h 50' i 71 km. a les cames.

Ara tocava possiblement, la part més dura de la jornada, la pujada al Monestir 9 km. de pujada, superant un desnivell de 560m. A una mitjana de pujada del 7%, amb una pujada continuada i amb pocs descansos. Durant la pujada, vam anar-nos donant compte que ràpidament agafavem alçada, podiem gaudir de les vistes sobre el vallès, a mitja pujada el Sergio va patir algúns avísos de rampes, que es normal, ja que ell fo poc que surt amb bici de carretera. Vam continuar amunt i amb 3h 40' desde casa i 80 km. Aconseguiem la meitat del repte proposat.

La veritat que estavem molt contents, del que ja haviem aconseguit. Vam estar una estoneta per allà, envoltats tota la estona de molta gent principalment turistes, que algúns es van voler fer fotos amb nosaltres, i ens van dir que tenia molt de mèrit pujar, fins aquí amb bici, fins hi tot uns americans de Miami. Per uns moments semblavem craks del ciclisme.

Al cap d'una estona, vam decidir tot i que cada vegada el sol apretava més, que teniem que anar a per la segona meitat del repte, tocava tornar cap a casa. La baixada va se ràpida fins a Monistrol, amb la pendent que feia. Una vegada a Monistrol vam anar en direcció Olesa de Montserrat, Viladecavalls, Terrassa, Sabadell, Palau de Plegamans, Parets, Granollers i Cardedeu, on el Sergio ja havia aconseguit, el seu repte personal, i amb molt de mèrit. Llavors, vam aprofitar per quedar amb l'Stephan, en una terrasa per comentar el dia i fer la Coca-cola. Després amb en Xavi vam continuar pedalant ell en direcció a Vilalba i jo cap a Vilamajor.
On vaig arribar amb un total de 7h i 15minuts pedalant amb 165 km. A les cames i un desnivell de 2630m. Ara ja puc dir que he anat desde casa a Montserrat i tornar.
I res millor, que després d'una bona matxacada, que anar al massatgista a fer-me un bon massatge, i deixar-me a punt per torna-hi. La veritat que em va matxacar però ara ja torno a estar a punt per tornar agafar la bici.

Caminada al Balandrau

Ahir dilluns, ens vam ajuntar, l'Esteve Ballescà, l'Esteve Bosch, i jo, aprofitant que tenim tota aquesta setmana de festa, per anar a caminar, cosa que amb els actuals torns, que fem és una mica difícil.
Vam sortir amb cotxe de casa, fins al nucli de El Serrat, situat uns 1350m. d'altitud i dins del terme municipal de Queralbs, al Ripollès.

A ¾ de 8 del matí vam començar la caminada, ràpidament vam anar pujant enmig d'un bosch de pi negre en direcció al Balandrau. Un dels pocs cims que em quedaven fer del Ripollès. Després d'una bona estona de dura pujada vam arribar a la zona de Roques Blanques situat a 2415m. i desde on ja vam veure el Balandrau, on amb unes 3h de pujada superant un desnivell positiu de 1230m. Amb uns 6km. de pujada, vam arribar al cim del Balandrau (2584m.). Vam aprofitar per esmorzar-hi i gaudir de les grans vistes que teniem.

La caminada continuava, ara cap el Coll de Tres Pics (2395m.), i per la Coma del Mantinell, tot seguint el torrent, fins el Refugi de Coma de Vaca (1995m.), on portavem la meitat del recorregut.

Vam continuar de baixada, pel camí habitual per arribar al Refugi de Coma de Vaca desde Queralbs, tot seguint el Riu Freser, de moment desde l'alçada, i mica en mica ens vam anar-hi acostant, per la zona de les Gorgues del Freser. Vam continuar avall, fins a trobar el camí que ens portaria en direcció al Serrat.

Una vegada agafat el camí, vam buscar un lloc per dinar i si podia ser arrant de riu millor que millor i així va ser. Ens vam remullar una mica les cames a les fredíssimes aigües del Freser, vam dinar i vam reprendre el camí, encara ens quedaven una horeta i algo, per arribar al cotxe. La primera meitat, va ser per camí de pista i després ens vam desviar per un corriol, el primer tros va ser de dura pujada i després ja planer fins el Serrat.

Una vegada vam arribat al Serrat, vam fer una volteta pel poblet i vam reprendre el camí amb cotxe fins a casa.

Vam fer 8h 30' de caminada (amb parades incloses), gairebé 20km. I un desnivell de 1500m.