Matí de BTT

Aquest matí a 2/4 de 9 em passa a buscar l'Arnau, i em promet una sortideta d'unes 2 horetes, de les que m'agraden a mi, pujadetes dures i corriols sense masses complicacións.

La veritat es que no m'ha fallat, afònic després de la remullada de l'Aneto, baixem cap a Llinars, on agafen unes bones rampes de pujada que ens porten a la Torre del Moro, un paradís de corriols i trialeres. Baixem cap a Dosrius enllaçant tot de corriols, ratoners i molt divertits, lloc on tornem a enfilar cap a la part alta de l'Urbanització de St. Carles i on per alguns altres corriols baixem cap a Cardedeu, a partir d'aquí, relax per terreny planer fins a St. Antoni.

Ens han sortit 31km. molt divertits i uns desnivell de 700m.

L'ANETO pot amb nosaltres.

Divendres, jo i l'Àngel ens vam desplaçat al Pirineu de Huesca, al matí vam arribar a la població de Benasque, on vam fer una mica de turisme i vam anar a veure la botiga de material de muntanya de Barrabés, la veritat que amb una bona butxaca, hi han moltes coses per comprar realment impresionant.

Per la tarda vam anar ja cap al Refugi de la Renclusa. Avanç del Hospital de Benasque, es deixa el cotxe i agafes un autobús que et deixa a La Besurta 1920m. Llavors amb mitja horeta caminant vam arribar al refugi de La Renclusa 2140m. Aquí vam coneixer al Marc i la Susan, unsa parella d'excursionistes d'Alcoi, que era el seu quart intent en pujar a l'Aneto.

Avanç de sopar vam sortir una estoneta amb ells, a estirar les cames i vam anar a un llac proper al refugi, L'Ibón de La Renclusa, després cap a sopar al refugi, on amb una bona escudella vam carregar energia per l'endemà, després de sopar a 2/4 de 10 cap a dormir ens voliem llevar molt d'hora a les 2/4 de 5 del matí per sortir allà les 2/4 de 6 del matí.

Així va ser a 2/4/ de 6. engegavem els frontals, el gps i som-hi, a l'aventura. Nosaltres, pel nostre primer intent, el Marc i la Susan per seu quart. Vam començar agafar molta alçada de bon començament, per gran blocs de pedra i amb l'orientació del Gps, quin gran invent que he descubert aquest estiu.

De mica en mica, anavem avançant i la boira ploranera, començava a fer acte de presència, cosa que no ens feia gaire gràcia., però ho teniem que intentar, al cap d'una bona estona d'anar pujant per blocs de pedra, i ja començava a clarejar vam arribar al Portillón Superior 2910m.
on canviem de vertent de la muntanya per progressar i acostar-nos ja al glaciar de l'Aneto, on assolim ja els 3000m. d'altitud, i on la boira era molt espesa i el vent també bufava. Arribem al glaciar i ens possem els crampons per progressar enmig de la boira i aigua neu. Cada vegada és més aprop l'objectiu, però les condicións eren més adverses, també ens començava a nevar timidament. Per fí després de 6 hores d'ascensió arribem al famós Pas de Mahoma, els cim es a tocar i la creu es veu entre boires.

La veritat que vam fer un intent i només de possar el peu, a les primeres pedres en vam tindre prou, les pedres estaven covertes d'una capa de gel que patinaven moltíssim i era arriscar-nos la vida.

La veritat és que estan tant aprop del cim i amb 6 hores de dura pujada, prendre decisióncs com aquesta de dir NO son difícils, però la muntanya no es mou de lloc i ja tenim ganes de tornar-ho a intentar el pròxim estiu.

Pel que fa la baixada, doncs amb una mica la moral baixa, molt de fret estavem empapats literalment, el tub del camelback del fret es va congelar, vam tenir molt fret a les mans i els peus ja que els portavem molls i la baixada es va fer molt llarga a 1/4 de 5 de la tarda arribavem de nou al Refugi de la Renclusa, on una bona dutxa d'aigua calenta, ens va deixar semi-nous i després de menjar una mica, i sota la pluja vam anar fins al parking de La Besurta on l'autobús ens va baixar de nou fins al cotxe.

Només ens separaven unes 4 hores de viatge i 325km. de casa a les 12 de la nit arribavem a casa.

La Ruta dels 4 Portets

Després d'uns dies de relax ciclisticament parlant, ahir vaig sortir amb la Btt a fer una volta per, Vilamajor i St. Pere, va ser una horeta i mitja i 30km.

Aquest matí ha tocat llevar-se d'hora, esmorzar i som-hi, avui portava al cap, fer algo curt però intens.

A 1/4 de 10 del matí, he sortit amb la bici de carretera a fer els 4 portets, arribant a Llinars, ja m'he enfilat pel primer dels 4, Can Bordoi amb la primera rampa al 12%, que ja et fa despertar les cames i les pulsacións, l'he pujat a un ritme còmode i sense forçar, una vegada a dalt cap a baix a Dosrius, per anar a buscar el port més llarg de tots el d'Òrrius.
La primera part l'he pujat amb potència, és a dir amb el plat gran i on les pulsacións anaven altes entre 173-178 ppm, una vegada al poble d'Òrrius un petit descens, per enfilar la última part de port, aquesta l'he feta amb el 39 (petit) una vegada a dalt paro el crono i 17' 58" a mitja de 21.8 km/h, i 166 ppm de mitjana per mí, un gran temps de pujada.
I com és habitual després de pujar, ràpida baixada fins a La Roca, per tornar a enfilar-ne un altre ara toca Parpers, on aquest si que l'he pujat tot a plat, a una mitja de velocitat de 24.5km/h, la veritat que avui em trobava molt bé i això s'ha d'aprofitar per apretar-me una mica. Després de Parpers una baixadeta de 3.5 km i després terreny semi-planer fins a Dosrius on passat el poble ja m'esperava l'últim portet del dia El Collet, el més curt de tots i que també l'he pujat a plat, després del Collet de nou cap a casa.

He fet 55 km., de mitja 29.2 km/h, mitja de pulsacións 147ppm, un desnivell de 875m. i amb un temps de 1h 52'.

Diumenge de Triatló a Calella

Aquest diumenge, he presenciat a Calella, el Challenge Costa de Barcelona-Maresme. Amb el centre de l'esdeveniment a Calella.

De bon matí diumenge em vaig llevar, que encara era de nit, pels carrers ja hi havia gent que no es volien perdre un esdeveniment d'aquesta magnitud, arribem a la platja i encara es fosc, 1800 triatletes preparats, aixó si que son super humans, per davant els esperaven, 3800m. de natació a mar obert, 180 km. de ciclisme, (aquest seria jo els faria) i després una marató de 42km i 200m. És a dir casi res.

A les 7.30 el primer grup de nadadors, ja estan dins l'aigua nadant i així sumultaniament, el primer en recorrer aquesta distancia ho va fer en uns 50 minuts.

Llavors li tocava pedalar, 180km. el recorregut era Calella-Masnou-Calella-Masnou-Calella-Mataró-Calella, aquesta prova la vaig anar a veure-la a la zona del Far de Calella, i la veritat que era molt entretinguda, ja que era un continu de passar ciclistes desde professional amb bicis que només de veure-les jo feia babetes, és a dir d'uns 6000-7000 €, als amaters amb bicis mitjanament normals i patint com els que més.

Llavors quan van acabar, es posaven les bambes i som-hi, ara els tocava la marató 42,2 km. el circuït que feien era Calella-Pineda-Sta. Susanna-Pineda-Calella, aixó ho feien 4 vegades, no només de penssar-hi ja estic cansat. Una vegada vaig veure els primers corredors a començar la Marató, vaig anar a dinar i després de dinar, ja vaig anar a veure l'arribada del primer Triatleta. Amb 8 hores 15 minuts i 37 segons, el Marcel Zamora, va creuar la meta amb uns 8 minuts de ventatge sobre els demés corredors.

I mentre el Marcel ja creuava la meta, hi havien triatletes que encara estaven pedalant i tenien que fer la marató.

A les 8 del vespre, i ja de nit vaig tornar a la linia de meta, on triatletes portaven de lluna a lluna, fent el seu propi triatló, més de 12 hores de triatló, arribaven aclamats pels seus i orgullosos del que havien aconseguit que era acabar.

Així que ha estat un diumenge, de molta distracció esportiva i no m'he cansat gens. Ara ja tocarà programa la pròxima setmana esportiva personal.

(PROPERAMENT HI PENJARÉ MÉS FOTOS DEL TRIATLÓ)

Dissabte de turisme i desconecció

Aquest dissabte vaig estar fent una mica de turisme per l'Alta Garrotxa, on vaig descubrir un poble d'aquells de postal, Beget, situat a uns 30 km. de la capital de la Garrotxa, Olot, s'hi arriba per una carretera plena de curves, primer passant pel poblet de Oix i després de més curves s'arriba en aquest poblet de Beget, un poblet d'estil rústic.

Vaig estar fent una volta per la zona, i després quan tornavem cap a Oix, avanç d'arribar-hi, van començar a passar tot de motos de mossos d'esquadra, i ens van fer parar, perquè passava una volta ciclista del Cinturó de l'Empordà, que recorre durant 3 dies les comarques gironines, gairebé gran part per l'Empordà. La veritat que per arrodonir, el dia va estar genial, perquè no m'ho esperava poder veure una cursa ciclista per aquella zona i em va fer molta il.lusió poder veure'ls.

Divendres de gimnàs.

Aques divendres per acabar d'arrodonir una bona setmana esportiva, vaig anar al gimnàs, on vaig fer una mica de fitness i després, vaig fer una classe d'Spinning, on vaig disfrutar com és habitual al ritme de la música, una vegada, vaig finalitzar la classe, una estoneta de relax, a la piscina, al jacuzzi i després a la sauna.

Ara ja només tocava pensar en el cap de setmana, que seria més tranquilet, però amb actes esportius.

Doble Sessió de Btt

Aquest matí m'he llevat amb moltes ganes de bici, així que ràpidament he esmorzat, he agafat la bici de muntanya, i m'he anat, al que a la zona és coneix, com anar a fer un St. Elies.

Així que he anat cap a St. Pere, he començat a enfilar muntanya amunt, al ritme de la musiqueta del mp3, tot gaudint del païsatge i d'un bon matí, la veritat que avui no he anat a fer temps ni molt menys, sinó a gaudir d'un matí fent un dels esports que més m'agraden. He pujat per Terra Blanca, Can Planell, llavors he arribat a la Font del Borrell, posteriorment he enfilat un dels trams més durs de la pujada, la coneguda pujada dels castanyers, llavors tot pujant més suau, he arribat de St. Elies, on hi dominava una pau i un silenci, dignes d'un bon lloc per descansar una estona i així ho he fet, he fet unes quantes fotos, i fins hi tot m'he estirar a l'herba una estoneta.
Després doncs, de St. Elies a St. Pere, tot baixada.

La primera sessió del dia he fet 1h 15', uns 24 km. i un desnivell de 760m.

Ara ja només faltava carregar les piles, reposar una estona i som-hi

Després del ruixadet que ha fet a l'hora de dinar, a 2/4 de 4 de la tarda havia quedat amb l'Stephan i el Sergio Martín, per anar a fer una volta amb la Btt, com que estava ruinejant doncs hem decidit, "anar cap on semblava que menys hi plouria", així que hem anat a fer una volteta cap a la Torre del Moro, per la banda de Llinars i Cardedeu, la veritat que ha sigut una estona molt divertida, plena de corriols i alguna trialera, però hem quedat ben molls, durant gairebé tota l'estona no ens ha parat de ploure, així que hem arribat a casa ben molls.

La segona sessió del dia hem fet 1h 45', 25 km. i de desnivell 460m.

Així que jo avui crec que agafaré el llit ben a gust.