L'ANETO pot amb nosaltres.

Divendres, jo i l'Àngel ens vam desplaçat al Pirineu de Huesca, al matí vam arribar a la població de Benasque, on vam fer una mica de turisme i vam anar a veure la botiga de material de muntanya de Barrabés, la veritat que amb una bona butxaca, hi han moltes coses per comprar realment impresionant.

Per la tarda vam anar ja cap al Refugi de la Renclusa. Avanç del Hospital de Benasque, es deixa el cotxe i agafes un autobús que et deixa a La Besurta 1920m. Llavors amb mitja horeta caminant vam arribar al refugi de La Renclusa 2140m. Aquí vam coneixer al Marc i la Susan, unsa parella d'excursionistes d'Alcoi, que era el seu quart intent en pujar a l'Aneto.

Avanç de sopar vam sortir una estoneta amb ells, a estirar les cames i vam anar a un llac proper al refugi, L'Ibón de La Renclusa, després cap a sopar al refugi, on amb una bona escudella vam carregar energia per l'endemà, després de sopar a 2/4 de 10 cap a dormir ens voliem llevar molt d'hora a les 2/4 de 5 del matí per sortir allà les 2/4 de 6 del matí.

Així va ser a 2/4/ de 6. engegavem els frontals, el gps i som-hi, a l'aventura. Nosaltres, pel nostre primer intent, el Marc i la Susan per seu quart. Vam començar agafar molta alçada de bon començament, per gran blocs de pedra i amb l'orientació del Gps, quin gran invent que he descubert aquest estiu.

De mica en mica, anavem avançant i la boira ploranera, començava a fer acte de presència, cosa que no ens feia gaire gràcia., però ho teniem que intentar, al cap d'una bona estona d'anar pujant per blocs de pedra, i ja començava a clarejar vam arribar al Portillón Superior 2910m.
on canviem de vertent de la muntanya per progressar i acostar-nos ja al glaciar de l'Aneto, on assolim ja els 3000m. d'altitud, i on la boira era molt espesa i el vent també bufava. Arribem al glaciar i ens possem els crampons per progressar enmig de la boira i aigua neu. Cada vegada és més aprop l'objectiu, però les condicións eren més adverses, també ens començava a nevar timidament. Per fí després de 6 hores d'ascensió arribem al famós Pas de Mahoma, els cim es a tocar i la creu es veu entre boires.

La veritat que vam fer un intent i només de possar el peu, a les primeres pedres en vam tindre prou, les pedres estaven covertes d'una capa de gel que patinaven moltíssim i era arriscar-nos la vida.

La veritat és que estan tant aprop del cim i amb 6 hores de dura pujada, prendre decisióncs com aquesta de dir NO son difícils, però la muntanya no es mou de lloc i ja tenim ganes de tornar-ho a intentar el pròxim estiu.

Pel que fa la baixada, doncs amb una mica la moral baixa, molt de fret estavem empapats literalment, el tub del camelback del fret es va congelar, vam tenir molt fret a les mans i els peus ja que els portavem molls i la baixada es va fer molt llarga a 1/4 de 5 de la tarda arribavem de nou al Refugi de la Renclusa, on una bona dutxa d'aigua calenta, ens va deixar semi-nous i després de menjar una mica, i sota la pluja vam anar fins al parking de La Besurta on l'autobús ens va baixar de nou fins al cotxe.

Només ens separaven unes 4 hores de viatge i 325km. de casa a les 12 de la nit arribavem a casa.