Operació Panallet

Aquest cap de setmana, encara que no ho sembli, pel que fa a les temperatures, es celebra la castanya, però per les persones com jo que som de paladar fí, i no ens agraden les castanyes i ens encanten els panallets, doncs tenim que fer una mica d'exercici per tal de tindre lloc per encabir aquests fantàstics dolsos.

La jornada d'ahir va ser de Btt, Soritnt de casa amb un dia assolellat, vaig pujar cap a St. Pere, cap a Can Panxa, on hi trobem unes bones rampes de pujada una vegada a dalt vaig baixar cap a Can Parera de Canyes i posteriorment cap a Terra Blanca, una vegada a la Zona dels Castanyers, vaig baixar cap a Can Terrer, Vallmanya i fins el Castell del Fluvià, una vega arribat al pla de Palau, vaig retornar cap a casa per Can Peualt.

Vaig fer gairebé 2 horetes de Btt amb uns 33km. i un desnivell d'uns 915m. que no està gens malament.

La ùltima jornada d'Operació Panallets s'ha saldat amb un nou dia de Btt, sortint de casa , Cap a Can Pungol, Les Pungoles, Ca l'Esmandia, Canoves en direcció a la presa dal Pantà i on ja començava la matxacada del dia fent la pujada de la presa i una vegada a la pressa, cap a Can Cuch, és a dir 2.5 km. superant un desnivell de 305m. amb una mitjana de la pendent de 13.1% després doncs baixada per Can Quintana, Canoves i de retorn cap a Vilamajor. Amb uns 30km. 675m. de desnivell i una horeta i mitja de bici.

Ara ja només falta esperar els Panallets i la setmana vinent doncs a cremar-los amb més bici i més esport.

El Mític Pedraforca

Aquest matí, juntament amb l'Àngel, ens hem desplaçat al Berguedà, en concret al Massís del Pedraforca, un dels cims més emblemàtics de Catalunya, que jo era la tercera vegada que el feia ,i la segona d'aquest 2009. L'Àngel, feia temps que tenia ganes de pujar-hi, i avui ha sigut un dia perfecte per anar-hi, amb un dia radiant i una temperatura molt agradable.

Hem deixat el cotxe al Mirador del Gresolet, per començar la caminada, cap al Refugi Lluís Estasen, per el típic corriolet envoltat de pins, una vegada al Refugi, hem continuat la caminada per la cara nord en direcció al Coll del Verdet, on ja haviem guanyat bastanta alçada, punt on hem fet una paradeta i gaudint del gran païsatge que teniem al nostre davant, per una banda el Cadí, Puigmal, Port del Comte, La Maladeta i l'Aneto, entre d'altres a partir d'aquí doncs ja ens hem acostat cap a la canal, per on s'inicia la famosa la grimpada per asolir el cim del Pedraforca, una grimpada bastant divertida però perillosa a la vegada i s'ha de vigilar moltissím, després d'una bona estona de grimparda, hem fet Cim a 2497m. Lloc on hem esmorzat i guadit novament dels païsatges ara podiem gaudir als 360º de la vista, incloent, Montseny, Montserrat i un mar de boira sota aquestes muntanyes.

Una vegada reposats i amb la panxa plena ha tocat la baixada, fins a buscar la imponent enforcadura del Pedraforca, on la pendent és molt considerable i s'ha de vigilar bastant, amb la pedra que hi ha deixada anar, i que sovint provoca algún cop de cul a terra, jo n'he patit un i l'Àngel un parell, després de superar un desnivell negatiu d'uns 600 metres. hem agafat el corriol que ens ha portat fins el Refugi i on pel camí que haviem fet pujant hem retornat al cotxe. Ara ja només pensavem amb on anar a dinar.

Dades de la excursió 5h 20' entre parades i caminada, un desnivel positiu de 975m. i un recorregut de 8km 350m.

Ruta del Pollastre amb guarnició

Aquest matí, he quedat amb l'Stephan i el Pere Lopez, per fer una sortideta amb la bici de carretera, aprofitant que tenim uns dies de festa, s'ha d'aprofitar per gaudir de la bici sense tindre que dependre de l'hora.

La ruta que hem fet en aquest matí d'un dimarts bastant núvol ha estat la següent. A 2/4 de 9 del matí, hem quedat a la benzinera de Llinars, i llavors hem anat cap a Vallgorguina, per pujar el port de Collsacreu, iposteriorment anar cap a la banda de la costa, una vegada Arenys de Munt, hem agafat la carretera que ens ha portat al Coll del Pollastre i passant per St. Vicenç de Muntalt, aquesta carretera és molt distreta de fer i té bones vistes al mar. Després cap a Mataró, i llavors hem pujat cap Argentona i anar a buscar la carretera de la Collada de Parpers. Una vegada a dalt doncs cap avall, per tornar-nos endinsar cap el Vallès Oriental i on hem anat allargant la ruta.

En una rotonda molt propera a Granollers, l'Stephan ha patit una punxada a la roda del darrera, això li ha passat perquè anava massa d'estreno avui, rodes noves, cadena, pinyonera, pneumàtics... a partir d'aquí doncs una mica de trencada de ritme, que el que l'ha patit ha estat l'Stephan, que havia punxat la bici i ara era ell que s'ha desinflat de cop, com diriem en l'argot ciclista, ha tingut una pajara, que jo diria que més que una pajara, ha agafat un bon aguilot, mai l'havia vist tant fotudot amb bici.

Hem continuat cap a les Franqueses, La Garriga, Canoves, que s'ens ha fet eterna la carretera amb el ritme que portavem, però és normal quan passen coses d'aquestes, passen poc però passen. Llavors quan hem arribat al encreuament entre Cardedeu i St. Antoni, el Pere ha continuat cap a St. Antoni i jo he anat amb l'Stephan fins a Cardedeu, on l'he deixat hi he tornat per Llinars cap a St. Antoni. M'han sortit poc més de 4 hores amb 105 km. i un desnivell de 1260m., ha sigut una bona sortida de fondo. Ara ja després del dinar una merescuda migdiada i després.......Spinning i Jacuzzi seria una bona opció, per aquesta tarda vespre.

Caminada al Puigsacalm

Aquest Dissabte passat, juntament amb la Mercè, l'Edu i la Roser, vaig anat de caminada al Puigsacalm, cim situat a la comarca de la Garrotxa.



Vam sortir d'hora del punt d'inici la Collada de Bracons a 1132m. i vam pujar pel corriolet, que ens apropava al cim, tot passant per uns boscos de faig, també vam poder gaudir d'un bon dia i una temperatura molt agradable. El Puigsacalm es un cim de bon fer, tot i que la primera part és tot corriol, fins que s'arriba a la Font de Tornadissa, lloc on vam parar una estoneta, a partir de la font, es surt del bosc, i es va per uns prats, i quan ja ets ven aprop del cim tornes a entrar en una fageda, quan portavem una horeta i mitja de camí vam arribar al cim del Puigsacalm 1515m., on a part d'esmorzar-hi, vam gaudir de les magnífiques vistes que té on ports gaudir de 360º, del mar, La Garrotxa als seus peus, Montseny, Montserrat, La Mola, Pedraforca i el Pirineu on ja hi havien els cims enfarinats.




Una vegada vam acabar d'esmorzar tot carenant i amb 10 minuts de caminada vam arribar al Puig dels Llops 1486m. on la vista era molt semblant però desde unja altre prespectiva. després vam reprendre el camí de tornada i on vam poder veure que era una zona molt concorreguda, semblava una professó de gent pujant quan nosaltres ja baixavem, sempre dic que es bon matinar per anar pel món.
Vam fer unes 3 hores de caminada, gairebé 10 km. i un desnivell de 470m.

Sol i Bici

Després, d'uns dies de pluja i entrenant sota cubert (gimnàs i Spinning), avui a les 12 quan m'he llevat (he treballat de nits), Ja tenia el planning d'avui, avui feia un dia esplèndit per anar amb bici, he agafat la bici de carretera que la tenia abandonada desde fa 15 dies i l'objectiu, que portava al cap el tenia ben clar, fer més de 3 hores de bici o fer més de 100km.

He escollit una ruta bastant planera però es té que fer, Sortint de Vilamajor, he anat cap Hostalric, i llavors ja en encarat la ruta cap a la costa, per Blanes, Calella amb paradeta obligatòria i per la N-II, fins a Mataró, llavors ja m'ha tocat anar cap a l'interior, en direcció Argentona i cap a Dosrius on aquí ja m'he començat a notar castigadot, així i on em venia l'únic portet del dia El Collet, que l'he pujat amb més pena que glòria, però amb la bici ja se sap a vegades has de patir.....una vegada a dalt, he anat cap a Cardedeu, Llinars i de nou cap a Vilamajor. Una vegada he arribat un bon berenar...Pa de Motlle amb molta nocilla, m'ha carregat una mica les piles.

He fet 106 km. amb 3hores 30 minuts i un desnivell de 650m. així que he complert amb el que m'he proposat.

Open Natura a Pineda de Mar

Aquesta setmana passada, vaig estar semi-encostipat, la veritat que no vaig fer gaire bondat tenia ganes de no parar massa quiet, així que diumenge al matí vaig anar a l'Open Natura de Pineda, sapiguent que no estic ni estaria al 100%.

A Pineda ja hi he participat altres anys amb curses i pedalades i m'agraden molt, per la seva varietat ens els recorreguts , solen ser durs i no gaire tècnics.

El d'aquest diemenge eren 32km i un desnivell de 1000m. A les 10 del matí uns 600 participants estavem preparats per la sortida, la primera part neutralitzada pel centre de Pineda, la sortida va ser bastant ràpida i amb el grup molt junt, les primeres i dures pujades, ja van fer estirar-nos i jo em vaig posar entre els 10 primers, a roda del crak de les pedalades, en Jordi Roura, però ell no és bona roda perquè, en un no res es posa a tirar i desapareix, durant la primera part de la pedalada, vaig anar el 6è i tinguen contacte visual amb ell que anava 3er. Jo em trobava una mica tapat però vaig anar aguantant, tenia moltes ganes de gaudir i patir, la segona part de la pedalada vaig poder retallar alguna posició i al final vaig arribar 4art.


Al final 1 hora i 42 minuts i un més que merescut plat de pasta que ens esperava una vegada acabada la pedalada.

Matí de BTT

Aquest matí a 2/4 de 9 em passa a buscar l'Arnau, i em promet una sortideta d'unes 2 horetes, de les que m'agraden a mi, pujadetes dures i corriols sense masses complicacións.

La veritat es que no m'ha fallat, afònic després de la remullada de l'Aneto, baixem cap a Llinars, on agafen unes bones rampes de pujada que ens porten a la Torre del Moro, un paradís de corriols i trialeres. Baixem cap a Dosrius enllaçant tot de corriols, ratoners i molt divertits, lloc on tornem a enfilar cap a la part alta de l'Urbanització de St. Carles i on per alguns altres corriols baixem cap a Cardedeu, a partir d'aquí, relax per terreny planer fins a St. Antoni.

Ens han sortit 31km. molt divertits i uns desnivell de 700m.

L'ANETO pot amb nosaltres.

Divendres, jo i l'Àngel ens vam desplaçat al Pirineu de Huesca, al matí vam arribar a la població de Benasque, on vam fer una mica de turisme i vam anar a veure la botiga de material de muntanya de Barrabés, la veritat que amb una bona butxaca, hi han moltes coses per comprar realment impresionant.

Per la tarda vam anar ja cap al Refugi de la Renclusa. Avanç del Hospital de Benasque, es deixa el cotxe i agafes un autobús que et deixa a La Besurta 1920m. Llavors amb mitja horeta caminant vam arribar al refugi de La Renclusa 2140m. Aquí vam coneixer al Marc i la Susan, unsa parella d'excursionistes d'Alcoi, que era el seu quart intent en pujar a l'Aneto.

Avanç de sopar vam sortir una estoneta amb ells, a estirar les cames i vam anar a un llac proper al refugi, L'Ibón de La Renclusa, després cap a sopar al refugi, on amb una bona escudella vam carregar energia per l'endemà, després de sopar a 2/4 de 10 cap a dormir ens voliem llevar molt d'hora a les 2/4 de 5 del matí per sortir allà les 2/4 de 6 del matí.

Així va ser a 2/4/ de 6. engegavem els frontals, el gps i som-hi, a l'aventura. Nosaltres, pel nostre primer intent, el Marc i la Susan per seu quart. Vam començar agafar molta alçada de bon començament, per gran blocs de pedra i amb l'orientació del Gps, quin gran invent que he descubert aquest estiu.

De mica en mica, anavem avançant i la boira ploranera, començava a fer acte de presència, cosa que no ens feia gaire gràcia., però ho teniem que intentar, al cap d'una bona estona d'anar pujant per blocs de pedra, i ja començava a clarejar vam arribar al Portillón Superior 2910m.
on canviem de vertent de la muntanya per progressar i acostar-nos ja al glaciar de l'Aneto, on assolim ja els 3000m. d'altitud, i on la boira era molt espesa i el vent també bufava. Arribem al glaciar i ens possem els crampons per progressar enmig de la boira i aigua neu. Cada vegada és més aprop l'objectiu, però les condicións eren més adverses, també ens començava a nevar timidament. Per fí després de 6 hores d'ascensió arribem al famós Pas de Mahoma, els cim es a tocar i la creu es veu entre boires.

La veritat que vam fer un intent i només de possar el peu, a les primeres pedres en vam tindre prou, les pedres estaven covertes d'una capa de gel que patinaven moltíssim i era arriscar-nos la vida.

La veritat és que estan tant aprop del cim i amb 6 hores de dura pujada, prendre decisióncs com aquesta de dir NO son difícils, però la muntanya no es mou de lloc i ja tenim ganes de tornar-ho a intentar el pròxim estiu.

Pel que fa la baixada, doncs amb una mica la moral baixa, molt de fret estavem empapats literalment, el tub del camelback del fret es va congelar, vam tenir molt fret a les mans i els peus ja que els portavem molls i la baixada es va fer molt llarga a 1/4 de 5 de la tarda arribavem de nou al Refugi de la Renclusa, on una bona dutxa d'aigua calenta, ens va deixar semi-nous i després de menjar una mica, i sota la pluja vam anar fins al parking de La Besurta on l'autobús ens va baixar de nou fins al cotxe.

Només ens separaven unes 4 hores de viatge i 325km. de casa a les 12 de la nit arribavem a casa.

La Ruta dels 4 Portets

Després d'uns dies de relax ciclisticament parlant, ahir vaig sortir amb la Btt a fer una volta per, Vilamajor i St. Pere, va ser una horeta i mitja i 30km.

Aquest matí ha tocat llevar-se d'hora, esmorzar i som-hi, avui portava al cap, fer algo curt però intens.

A 1/4 de 10 del matí, he sortit amb la bici de carretera a fer els 4 portets, arribant a Llinars, ja m'he enfilat pel primer dels 4, Can Bordoi amb la primera rampa al 12%, que ja et fa despertar les cames i les pulsacións, l'he pujat a un ritme còmode i sense forçar, una vegada a dalt cap a baix a Dosrius, per anar a buscar el port més llarg de tots el d'Òrrius.
La primera part l'he pujat amb potència, és a dir amb el plat gran i on les pulsacións anaven altes entre 173-178 ppm, una vegada al poble d'Òrrius un petit descens, per enfilar la última part de port, aquesta l'he feta amb el 39 (petit) una vegada a dalt paro el crono i 17' 58" a mitja de 21.8 km/h, i 166 ppm de mitjana per mí, un gran temps de pujada.
I com és habitual després de pujar, ràpida baixada fins a La Roca, per tornar a enfilar-ne un altre ara toca Parpers, on aquest si que l'he pujat tot a plat, a una mitja de velocitat de 24.5km/h, la veritat que avui em trobava molt bé i això s'ha d'aprofitar per apretar-me una mica. Després de Parpers una baixadeta de 3.5 km i després terreny semi-planer fins a Dosrius on passat el poble ja m'esperava l'últim portet del dia El Collet, el més curt de tots i que també l'he pujat a plat, després del Collet de nou cap a casa.

He fet 55 km., de mitja 29.2 km/h, mitja de pulsacións 147ppm, un desnivell de 875m. i amb un temps de 1h 52'.

Diumenge de Triatló a Calella

Aquest diumenge, he presenciat a Calella, el Challenge Costa de Barcelona-Maresme. Amb el centre de l'esdeveniment a Calella.

De bon matí diumenge em vaig llevar, que encara era de nit, pels carrers ja hi havia gent que no es volien perdre un esdeveniment d'aquesta magnitud, arribem a la platja i encara es fosc, 1800 triatletes preparats, aixó si que son super humans, per davant els esperaven, 3800m. de natació a mar obert, 180 km. de ciclisme, (aquest seria jo els faria) i després una marató de 42km i 200m. És a dir casi res.

A les 7.30 el primer grup de nadadors, ja estan dins l'aigua nadant i així sumultaniament, el primer en recorrer aquesta distancia ho va fer en uns 50 minuts.

Llavors li tocava pedalar, 180km. el recorregut era Calella-Masnou-Calella-Masnou-Calella-Mataró-Calella, aquesta prova la vaig anar a veure-la a la zona del Far de Calella, i la veritat que era molt entretinguda, ja que era un continu de passar ciclistes desde professional amb bicis que només de veure-les jo feia babetes, és a dir d'uns 6000-7000 €, als amaters amb bicis mitjanament normals i patint com els que més.

Llavors quan van acabar, es posaven les bambes i som-hi, ara els tocava la marató 42,2 km. el circuït que feien era Calella-Pineda-Sta. Susanna-Pineda-Calella, aixó ho feien 4 vegades, no només de penssar-hi ja estic cansat. Una vegada vaig veure els primers corredors a començar la Marató, vaig anar a dinar i després de dinar, ja vaig anar a veure l'arribada del primer Triatleta. Amb 8 hores 15 minuts i 37 segons, el Marcel Zamora, va creuar la meta amb uns 8 minuts de ventatge sobre els demés corredors.

I mentre el Marcel ja creuava la meta, hi havien triatletes que encara estaven pedalant i tenien que fer la marató.

A les 8 del vespre, i ja de nit vaig tornar a la linia de meta, on triatletes portaven de lluna a lluna, fent el seu propi triatló, més de 12 hores de triatló, arribaven aclamats pels seus i orgullosos del que havien aconseguit que era acabar.

Així que ha estat un diumenge, de molta distracció esportiva i no m'he cansat gens. Ara ja tocarà programa la pròxima setmana esportiva personal.

(PROPERAMENT HI PENJARÉ MÉS FOTOS DEL TRIATLÓ)

Dissabte de turisme i desconecció

Aquest dissabte vaig estar fent una mica de turisme per l'Alta Garrotxa, on vaig descubrir un poble d'aquells de postal, Beget, situat a uns 30 km. de la capital de la Garrotxa, Olot, s'hi arriba per una carretera plena de curves, primer passant pel poblet de Oix i després de més curves s'arriba en aquest poblet de Beget, un poblet d'estil rústic.

Vaig estar fent una volta per la zona, i després quan tornavem cap a Oix, avanç d'arribar-hi, van començar a passar tot de motos de mossos d'esquadra, i ens van fer parar, perquè passava una volta ciclista del Cinturó de l'Empordà, que recorre durant 3 dies les comarques gironines, gairebé gran part per l'Empordà. La veritat que per arrodonir, el dia va estar genial, perquè no m'ho esperava poder veure una cursa ciclista per aquella zona i em va fer molta il.lusió poder veure'ls.

Divendres de gimnàs.

Aques divendres per acabar d'arrodonir una bona setmana esportiva, vaig anar al gimnàs, on vaig fer una mica de fitness i després, vaig fer una classe d'Spinning, on vaig disfrutar com és habitual al ritme de la música, una vegada, vaig finalitzar la classe, una estoneta de relax, a la piscina, al jacuzzi i després a la sauna.

Ara ja només tocava pensar en el cap de setmana, que seria més tranquilet, però amb actes esportius.

Doble Sessió de Btt

Aquest matí m'he llevat amb moltes ganes de bici, així que ràpidament he esmorzat, he agafat la bici de muntanya, i m'he anat, al que a la zona és coneix, com anar a fer un St. Elies.

Així que he anat cap a St. Pere, he començat a enfilar muntanya amunt, al ritme de la musiqueta del mp3, tot gaudint del païsatge i d'un bon matí, la veritat que avui no he anat a fer temps ni molt menys, sinó a gaudir d'un matí fent un dels esports que més m'agraden. He pujat per Terra Blanca, Can Planell, llavors he arribat a la Font del Borrell, posteriorment he enfilat un dels trams més durs de la pujada, la coneguda pujada dels castanyers, llavors tot pujant més suau, he arribat de St. Elies, on hi dominava una pau i un silenci, dignes d'un bon lloc per descansar una estona i així ho he fet, he fet unes quantes fotos, i fins hi tot m'he estirar a l'herba una estoneta.
Després doncs, de St. Elies a St. Pere, tot baixada.

La primera sessió del dia he fet 1h 15', uns 24 km. i un desnivell de 760m.

Ara ja només faltava carregar les piles, reposar una estona i som-hi

Després del ruixadet que ha fet a l'hora de dinar, a 2/4 de 4 de la tarda havia quedat amb l'Stephan i el Sergio Martín, per anar a fer una volta amb la Btt, com que estava ruinejant doncs hem decidit, "anar cap on semblava que menys hi plouria", així que hem anat a fer una volteta cap a la Torre del Moro, per la banda de Llinars i Cardedeu, la veritat que ha sigut una estona molt divertida, plena de corriols i alguna trialera, però hem quedat ben molls, durant gairebé tota l'estona no ens ha parat de ploure, així que hem arribat a casa ben molls.

La segona sessió del dia hem fet 1h 45', 25 km. i de desnivell 460m.

Així que jo avui crec que agafaré el llit ben a gust.